En un revolt del camí que condueix a cala Sant Esteve, hi ha la presència d’un antic pou segurament assecat o en dessús per la mala qualitat de les subterrànies aigües; malgrat tot, qui el té en propietat no escatima res per convertir-lo en una mena de pedra d’altar amb estris de poar i testos
El sentit de la propietat i l’inherent dret a prohibir, malauradament, acostumen a acompanyar-nos en la vida. Què més dona si la propietat és un “xalet” de luxe vora el port, o una casa de camp rehabilitada per l’esbarjo, o un modest casalot mig enrunat, o un terreny sense cap edificació amb una rulot o
Declarat unionista per a la satisfacció de molts (cosa que passaré per alt doncs ja m’agradaria poder saber que en pensaria avui en dia) el gran poeta Antonio Machado dins dels “proverbios y cantares” deia “Bueno es saber que los vasos sirven para beber, lo malo es que no sabemos para que sirve la sed”
DESFER LA CASA Deixàvem marxar els mobles a cap preu, la pisa i el vidre delicat del trinxant, el somier i el capçal del llit parat per engendrar i per morir, sota d’un santcrist torturat. Tu vares recollir una foto amb vores dentades que va saltar del calaix d’una tauleta de nit i anomenaves d’un
Avui en dia, gairebé és impossible trobar un producte industrial autòcton. La globalització, la deslocalització i les noves tecnologies de fabricació han fet de corc devastador del negoci familiar d’antics oficis que donaven vida i diversitat emprenedora als pobles de la mediterrània. Avui en dia, un emblemàtic local del port de Maó transformat en botiga
Som a l’època hivernal i la platja ara, poc o gens trepitjada, roman plena de clofolles orgàniques d’algues assecades i d’algun que altre fustot o tronc d’arbre arribats vés-te a saber d’on. A l’estiu, el far de l’Illa de l’Aire, intensifica la seva utilitat oferint seguretat a petites i grans embarcacions, ara, a la llunyania
No passa cada dia que una llimona creixi adoptant la peculiar forma del palmell d’una mà, per això, quan la desprens de l’arbre, aprofitant la moda “selfie” caus en la temptació de fer-te una foto amb ella i així, amb la singularitat del cítric madurat, com aquella que no vol la cosa, compenses l’ego de la individualitat.
Dotat de generoses orelles i potser també d’un agut olfacte, ambdues característiques tal volta li siguin condicions negatives per dur una vida relaxada, un soroll o una olor nova, fan dirigir-li el cos i la mirada cap allà on ha de controlar el que passa, és la mena de curiositat malaltissa que com altres races
1- Amors desinteressats, no suporten veure’ls engabiats però, per tenir-los a prop els deixen nius d’elaboració manual per si de cas els utilitzen, tot deixant-los fer al seu aire. 2- Amors interessats, retenen aus entre reixes entenent què els seus cants o piuladisses són d’agraïment quan, segurament, són de tristesa. Qui sap però, si
EN EL FEU DE L’ERMITATGE – Miquel Bauçà (poema 62) El dret de venació dóna dret fins a la pleta del mas de l’agrimensor, i no més. Els que s’endinsin fortament seran punits i penjats en els ullastres garriguers i després gitats a les turbes càlides…, que els esventraran, primer, repartint-se les entranyes, i a continuació,
A la Plaça de la Llibertat de Ciutadella, “ses carnisseries” sota porxos i el gran quiosc central d’arquitectura de ferro que dóna aixopluc a les peixateries, formen un bell indret de la ciutat. A l’estiu, els dies feiners l’emblemàtic mercat s’omple de gentada, ja siguin encuriosits turistes captant imatges fotogràfiques, o ja sigui la clientela
Des de fa dècades, vetar llibertats que creiem assolides està de moda. Viatjar en avió duent tisoretes o pinces per depilar celles o bigotis incòmodes per la, “com ha de ser” diuen, estètica femenina dins d’un necesser o bossa de mà està prohibit entre altres dels objectes que figuren en una llarga llista. Ho està
L’aneguet proveït d’una generosa membrana interdigital, movia frenèticament les potes i semblava que tenia pressa. L’avanç veloç del seu bell i majestuós cos, distorsionava la imatge damunt les emmirallades aigües de la tranquil·la zona humida d’Es Grau al llevant de l’illa; veure’l, et provocava un somriure i no sabries dir quina figura resultava més atraient
La crisi no tan sols és econòmica sinó també de valors, “El Mouldi” és un vaixell pesquer de Tunísia, capturat al juny del 2003 per una patrulla de l’Armada, per pescar sense permís. L’armador es va negar a pagar la multa de 60.000,00 euros i el vaixell va quedar amarrat en el Port de Maó.
Arrecerat entre matolls i arbres protegint-se de la forta ventada, només els pèls de la crin és l’únic que es belluga del seu cos. A distància la imatge és temptadora i fas anar la càmera i quan veus el resultat a la pantalla de l’ordinador i llegeixes el nom de l’animal a la flassada d’hivern