tempus fugit

de tot i de res

23 de gener de 2015
0 comentaris

petjades

Últimament, carrils per a bicicletes omplen carrers de ciutats i pobles en ocasions extensibles als afores per gaudir de rutes d’interès –o no- paisatgístic. En molts llocs, l’asfaltat que els distingeix és d’un color magenta franquejat per dues tires de color blanc i de tant en tant, el logo també blanc d’una bicicleta. Aquestes sendes, cada vegada més concorregudes s’han convertit, en un tres i no res, en quotidianes per transitar correctament a peu o en velocípede, i la seva uniformitat ens acosta més al tipus d’ordre rigorosament establert del qual a vegades, no saps ben bé per què,  voldries fugir, per això, quan encara en llocs menys freqüentats topes vells senderis, no deixes d’enyorar temps passats en què anar en bicicleta – ho fessis o no per esport- era més rural i així,  reconforta passejar una estoneta per llocs encara no substituïts pel ciment,  taslladant-te -en el meu cas- les petjades de rodes o de repujades soles de calçat, a més de mig segle enrere qualsevol dia d’esbarjo familiar o amical.

resistents (5)
06.03.2014 | 8.33
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.