tempus fugit

L’hotel és de temporada i acull només clientela adulta, ara ja fa un temps que és tancat i els vidres de color fosc dels grans finestrals a peu de carrer, a l’estiu, no impedeixen entreveure la zona d’un gimnàs amb els matiners usuaris que volen conservar la forma física pilotant moderns aparells, Technogym o finder, (no m’aclareixo quina és la millor definició) estan ara coberts per l’interior amb grans trossos de paper d’embalar i per l’exterior, regalims de rosada fan regates damunt la natural brutor de polsim acumulat. En temporada alta, a primeres hores els moviments dels ocasionals atletes competeixen amb els no menys moviments atlètics del personal encarregat de netejar l’exterior dels vidres a fi i efecte de poder gaudir, des de l’interior, d’espectaculars sortides de sol mentre el cronòmetre no aturi els moviments de la rítmica plataforma talaia d’observació doncs, quan això passa, la següent activitat programada els farà canviar de lloc. A l’estiu tot s’activa, a l’hivern, encara que l’hotel no tingui clientela, les sortides de sol segueixen essent espectaculars, són avantatges de la solitud que ara permeten fotografiar els finestrals reflectint la sortida de l’astre sense por que ningú de l’interior es molesti.