És el modest terrat d’una casa de poble que llueix el cos del fumeral pintat blau mediterrani i d’un blanc, una mica diluït pel pas del temps, les teules del capellet culminat amb una esfera roig fresa. A tocar del fumeral, sobresurt un sòlid cobert d’estructura de fusta i branques seques de palmera que dóna
L’encontre pacífic podria ser el títol que et fa pensar que, tant de bo ho siguin també la sèrie de topades, xocs o com se’ls vulgui dir, de les que a partir d’avui,arran de la sentència del TCE, rebrà la ciutadania de Catalunya que no s’amaga del desig d’independència.(Perdoneu el llarg encapçalament, l’actualitat política, sense
L’anticicló establert damunt la mediterrània, sense cap dubte ajuda a donar serenor a la població que rep la crispació mediàtica d’alguns mitjans de comunicació contraris i detractors del procés independentista català, ignorant o no volen aprofundir en la lliçó de praxi democràtica que s’està exercint dins del Parlament de Catalunya. Ahir també, a part d’escoltar
L’activitat nàutica aquest estiu també ha estat constant, velers, iots, petits o descomunals, i també grans creuers han navegat i col•lapsat sovint l’oferta d’amarraments de ports i pantalans fixos o mòbils. Els usuaris eren gent polida i responsable o això és el que semblava quan, fent un dels àpats del dia, els veies consumint en
La juguesca: Fotografiar al que fa una foto i allò que a distància fotografia, no deixa de ser una acció similar al joc d’un suposat billar de carambola mancat de bandes i, curiosament ambdues aficions, la del billar com la de la fotografia, tenen la mena de connotació estufera tan difícil de dissimular quan surten
Diuen que passeja pels jardins de Portals Nous, a Calvià (Mallorca) i, com tots els felins, a l’estiu cercarà ombres i a l’hivern rajos de sol per adormir-se fent el ronsa després d’una fructífera o decebedora agitada nit de cacera. Això del telèfon mòbil amb càmera fotogràfica i correu electrònic incorporat tot plegat en un
I per ultimar la sèrie de notícies, una de les que volen dinamitar el futur pròxim de la catalana nova república dins la UE: La d’alerta del terrorisme i dels terroristes. Amb l’operació Pandora, un cop més les forces públiques fan palès el seu domini ideològic. “Ells” no miren palaus de la música, bankias, retallades,
Evidentment, un cop enxampats, els corruptes a qualsevol lloc de la pell de brau, que paguin la condemna que’ls pertoqui sense cap mena de tracte preferent ni per condició social, ideològica, de creença i fins i tot afegiria d’edat, però això que al nord-est de Sepharad, vagin fent la cacera al ralentí per treure’n
Seguint el fil d’ahir, un altre comunicat podria fer-te sentir analfabeta nutricional si no fos perquè ja fa temps que les advertències de l’OMS, una mica o potser un munt, te les passes pel folre. Això de posar la carn vermella i processada al mateix sac de la perillositat cancerígena de l’amiant, el tabac i
Còmodament des de casa t’assabentes per la ràdio, el televisor o llegint damunt del paper o l’ordinador (a la UE, gairebé ens escapem de tenir-ho tot) de l’infortuni dels desplaçats de la barbàrie bèl•lica o de l’estancament econòmic per culpa dels desastres engendrats, a la zona on els va tocar néixer, per la mà i
Diuen que el blanc és el color més perfecte, perquè el blanc no és un color: és la suma de tots els colors. Tanmateix diuen que el blanc és el color de la innocència i com que últimament, innocents converses fan bullir sobretaules, reunions formals i informals, opinions de blocaires, telegrames twitaires, murs Facebook o,
Si els fulls de calendari o els indicadors digitals del dia mes i any no existissin dins la configuració de la majoria dels aparells que manegem, només de sortir al carrer, jardí o bosc i observar les fulles d’una morera durant una estona ens adonaríem, de ben cert, que ja som a la tardor. La
Tafanejar des de les finestres és patrimoni de tothom i quan veus innocents mirades abocades descaradament observant-ho tot, et fa sentir culpable quan penses que, en alguna ocasió premeditadament, rere cortinatges o per les escletxes dels porticons t’ha temptat el xafardeig. Els dos cànids s’ho passen bé i si algú els hi dedica un xiulet
Són dos quarts de vuit del matí i, l’enèsim macrocreuer que visita enguany l’illa, entra lentament al port de Maó, minimitzant encara més les petites construccions blanques que al seu pas va trobant a les voreres del ponent i del llevant. El silenci només el trenca el discret motor que duu la barca del pràctic
Noies, nois, el futur pensionista, el teniu ben i ben fotut! Avui en dia, les que ja hem entrat dins l’etapa final de la vida cap a la meta del tot o, a la del no-res, per una banda veiem, esparverades, com l’augment anual de l’import mensual de la pensió, a més a més de