tempus fugit

de tot i de res

11 de novembre de 2015
0 comentaris

de velams i serenors

L’anticicló establert damunt la mediterrània, sense cap dubte ajuda a donar serenor a la població que rep la crispació mediàtica d’alguns mitjans de comunicació contraris i detractors del procés independentista català, ignorant o no volen aprofundir en la lliçó de praxi democràtica que s’està exercint dins del Parlament de Catalunya. Ahir també, a part d’escoltar metàfores dels uns i dels altres, la gent de mar i les que viuen a tocar-la, saben que l’esplendor del vell llagut de vela llatina amarrat al port, un cop desplegui el bell velam, navegarà tranquil i segur encara que les aigües, de tant en tant, vulguin fer-lo trontollar.
En el ple d’ahir al Parlament, l’intercanvi d’opinions entre els dos principals factors de la independència, no va decebre a ningú dels seus seguidors i, a més d’un dels indecisos o unionistes, els va fer caure la cara de vergonya (si és que la tenen), d’escoltar veritats com a temples del que representa ser d’esquerres i per tant defensar, no només amb la teoria sinó amb la pràctica, polítiques socials comunes i no d’elits sectorials.
La presidència del país encara és en funcions, la petita treva d’avui, posarà llum i taquígrafs damunt la taula per continuar amb el procés, per cert, menys kafkià i més positiu del que alguns s’entesten a qualificar-lo.

ítaca
01.10.2013 | 9.02
A General
pel 79 i també el 99
01.06.2020 | 8.53
vell, nou, i la incògnita
27.01.2016 | 8.49

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.