tempus fugit

L’encontre pacífic podria ser el títol que et fa pensar que, tant de bo ho siguin també la sèrie de topades, xocs o com se’ls vulgui dir, de les que a partir d’avui,arran de la sentència del TCE, rebrà la ciutadania de Catalunya que no s’amaga del desig d’independència.(Perdoneu el llarg encapçalament, l’actualitat política, sense saber com, ha volgut ficar-hi cullerada en l’apunt d’avui, ella és la culpable.)

Que el lloc vital on has decidit viure estigui, encara, rodejat d’indrets naturals i alguna zona humida on pots anar a esplaiar-te contemplant i deixant-te seduir per la fauna que l’habita, és l’actiu revitalitzador d’ànima i cos que fa, no que t’oblidis, sinó que entenguis millor, tristors pròpies o calvaris aliens on poca cosa més pots fer que ser-ne l’espectadora.
Només els aletejos, piulades o xips-xaps dins l’aigua de les aus que habiten s’albufera, trenquen de tant en tant l’exorbitant silenci que’ls envolta i en ple exercici contemplatiu del moviment de dues aus apropant-se encarades, sabies que a poca distància, una o altre elegantment desviaria la trajectòria i seria impossible enregistrar-les en una sola foto, però com que el desig potencia la imaginació, sense fer trampes t’atreveixes a fer-ne dues que, unides, faràs que sembli una.