tempus fugit

Evidentment, un cop enxampats, els corruptes a qualsevol lloc de la pell de brau, que paguin la condemna que’ls pertoqui sense cap mena de tracte preferent ni per condició social, ideològica, de creença i fins i tot afegiria d’edat, però això que al nord-est de Sepharad, vagin fent la cacera al ralentí per treure’n profit electoral o de domini imperialista o d’escaqueig per obviar la biga dins del mateix ull, a més a més de ser mesquí ocasiona episodis ridículs que sobrepassen els de la hilarant Polònia que emet TV3, programa tot s’ha de dir, que serveix d’eficaç placebo guaridor de la salut mental.
Saltant-nos l’ominós període transcorregut a partir del final de la no menys cruel guerra civil, des del simulacre democràtic de la transició, començant pel reial cap de suro de l’estat fins als caps i ministres que, a l’empara d’una constitució a la carta, han dut les regnes del país, el o la que no ha estat ficada fins al moll de l’os en la corrupció (especialment l’econòmica), és perquè ha mirat cap a un altre costat no fos cas que els seus petits vicis o delictes fossin enxampats i, si alguna d’aquestes persones de debò se n’ha salvat, tal vegada podria pensar-se que per causa d’una autoritària educació iniciada en la infància, inexplicablement ha patit la mena de síndrome d’Estocolm que li embenava els ulls.
Però ai!, com que la corrupció allí on els de l’estelada els darrers 11 de setembre aconsegueixen tossudament que una organitzada gernació d’un milió i mig a dos, surti al carrer reivindicant drets d’identitat i socials, allí, la catalana corruptela s’ha de maximitzar i esbombar amb titulars de primera pàgina, amb la qual cosa ja tenim dat i beneït el castís espectacle de circ romà degudament programat a veure si ens empassem el missatge, de què els “vostres” són pitjor que els “nostres”, aconseguint que, acollonits, ens quedem muts i a la gàbia, el lloc on tant els agrada tenir als que tenen un pensament, sentiment o perspectives de futur diferents de les seves.
Des de serrallers especialistes a obrir caixes fortes, o d’informàtics per remenar telèfons, tabletes, ordinadors, etc., aviat passarem al capítol que ansiosament, per riure i no plorar, esperes del decomís de plomes estilogràfiques o bolígrafs o talons (d’agulla o no) de les sabates del clan Pujol-Ferrussola i col•laboradors de torn.