A la ciutat del vaticà, últimament els teòlegs van de bòlit. Fa uns dies que bisbes, cardenals, sacerdots i un seguici de fidels seglars, uns, com lapes aferrats als dogmes, altres navegant entre corrent anivellant la balança i d’altres agafant, de tant en tant, l’aire reformador dels coherents radicals que mai defugen de les realitats
Diuen que quan ja formis part dels absents, mentre algú et recordi mai t’hauràs mort. S’ha de veure el que dóna de pensar un rellotge i un retrat esposats al terra d’un mercat de vell. Temps i temps segurament ocupant un lloc en una prestatgeria, vitrina, còmoda o tauleta de nit o d’estar, el nen
En un moll de càrrega i descàrrega del port de Maó, un mercant de bandera grega està prest per tornar a salpar un cop carregada – o descarregada- la mercaderia que transporta. A aquest fet, passejant badant per les instal•lacions portuàries pot resultar irrellevant, però això no impedeix que doni de pensar la feinada que
Eren els anys 60 i 70 quan les furgonetes “bully” van representar tot un referent de la Volkswagen. Aquest vehicle emblemàtic, identificava l’empresa com a sòlida i honesta col•laboradora de l’emergent tendència pacifista i ecològica del moment, escampant pel mercat de l’automoció un disseny de cotxe que aviat van utilitzar els partidaris de la recuperada,
Si de mena sóc crítica amb el fet que la persona responsable no reculli del carrer la femta del seu animal, en aquesta ocasió l’hi haig d’agrair doncs m’ha fet volar la imaginació per la qual cosa he pogut posar text a la imatge pensant en el cànid que, enfurismat pel telenotícies del capvespre –el
El decaïment de la façana és el clar exponent d’un dels centenars de negocis colpejat per la crisi a balears, efecte dominó dels de l’estat espanyol. La seva imatge, en silenci, és la forta clatellada en la cara que haurien de rebre de la cruel realitat els inconscients polítics que s’omplen la boca assegurant que
Darrere la paret seca dins la tanca, a l’ase menjant herba no li passa per alt qui passeja pel camí. Si t’atures, s’aproparà amb sàvia parsimònia deixant anar algun bram de salutació que no saps com respondre…, el significat dels nostres sons guturals i els dels animals tenen codis diferents i mai no saps si
Considerant la primera part la luctuosa derrota dels fets del 1714, i la segona, potser la més dilatada en el temps pel munt d’avinences i desavinences, traïcions i humiliacions esdevingudes durant els tres últims segles. Ara, a partir d’avui, ressenyar la tercera part enfeinarà als bons historiadors que la vagin redactant, això si, amb la
Som aquí, tossudament alçats, proclamant el nom, el temps i el lloc que ens dol i pertany, si vols amb els punys oberts, si cal amb els punys tancats, per mor que el somni que tenim junts es faci possible. De bell nou i deslliurats d’enyors gent d’allà i d’aquí ens donem el dret d’escriure
La nit del 27S alguna cosa -o potser tot- canviarà i esperem que no sigui perquè res no canviï, tal com deia Giuseppe Tomasi di Lampedusa. El recull d’avui, em fa l’efecte que és una d’aquelles opinions amb intenció d’imparcialitat publicada per dir quelcom del procés però sense “mullar-se” gaire, la qual cosa però, no
Anatomia humana – De la Via Lliure a les urnes – Jorge Bello | 25/09/2015 Multitudinària, la manifestació del passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, va dir i repetir que continua que hi ha una munió de gent que vol alliberar-se’n. Demà passat, diumenge 27, veurem si realment és així. Mil cops repetit,
Irrompible – De rebot – Joan F. López Casasnovas | 24/09/2015 Com està Espanya? Jugant amb la fonètica de les vocals neutres, per homofonia hom responia: -Espenyada! Allò que dècades enrere era un senzill joc de paraules, avui podria constituir gairebé un delicte de lesa pàtria. Però no patiu, nacionalespanyolistes: Espanya no es romp. Més
Semblen canonades però potser són salves – Emili Pons i Carreras | 23/09/2015 Uf! Me fa molta vessa però he de continuar rallant del bordell que hi ha a Catalunya amb les eleccions. Aquests dies he estat a Menorca i he trobat tanta gent que s’interessava pel tema, que bonibé és una obligació que en
A la Meridiana – De rebot -Joan F. López Casasnovas | 10/09/2015 L’autonomia dels individus és garantia de democràcia. Per què? Perquè tot allò que sobrevé de positiu a cadascú, en tant que cadascú es basteix la seua autonomia personal, contribueix al reforçament de l’estat de dret. I recíprocament: un plus de democràcia garanteix als
Qui té por de Catalunya? De què anam? Emili Pons i Carreras | 02/09/2015 Me fa molta vessa rallar aquí del tema català. Però vaig prometre al meu bon amic des Mercadal que en faria un segon article i, a més, una certa fam de justícia la tenc. La sol provocar, en els que mos