tempus fugit

La juguesca: Fotografiar al que fa una foto i allò que a distància fotografia, no deixa de ser una acció similar al joc d’un suposat billar de carambola mancat de bandes i, curiosament ambdues aficions, la del billar com la de la fotografia, tenen la mena de connotació estufera tan difícil de dissimular quan surten bé i la d’enuig contingut quan surten malament.
El caboriejo: Amb bandes o no, avui dilluns, al Parlament de Catalunya a proposta de la seva presidenta, Carme Forcadell, el candidat Artur Mas, podria sortir elegit novament com a president de la Generalitat. La Carme proposa, el candidat exposa, els diputats debatran i el dimarts sabrem si l’Artur, surt o no surt elegit; minuts més tard, dins l’hemicicle l’observança de rostres contents i descontents acompanyaran les notes de premsa i els informatius. El joc però serà net, democràtic i per tant engrescador per a seguir participant.
Avui també, Junts pel Sí i la CUP, amb una declaració de principis que a primerenca hora es llegirà al parlament, amb dignitat vestiran d’accent social el desig independentista que tenen en comú i tot fa preveure que, una volta arribada l’hora de la veritat de fer política transcendental, s’encetarà una setmana plena de forts continguts emocionals que s’allargaran amb el temps i, tot reconeixent el llarg camí ja fet, la sensació del “tot està per fer i tot és possible”, segueix voltant i revoltant pel pensament col•lectiu sòlidament independitzat en la nit dels temps. Que tinguem sort!, almenys en la referent a l’“alea iacta es” del nostre país, ja que,  l’endemà d’avui, també amb bandes o no, l’Estat espanyol iniciarà el seu joc d’atac i defensa per etzibar-nos, un rere l’altre, tots els cops que tenen previstos realitzar amb cada un dels tacs de la constitucional taquera que disposen per evitar, no ja, segons ells, el nostre naufragi  fora la UE, sinó més aviat el seu possible ofegament dins la UE, sense una de les gallines d’ous d’or que els està fugint del galliner.