Ahir, la gresca de les campanades et va arribar pel soroll de l’esclat de petards del veïnat i lladrucs de cans immersos en la catarsi que va des de l’últim minut del darrer jorn de l’any fins al primer minut del proper i tot perquè la pel•lícula del 33 (canal recuperat a ses illes) va
La imatge reflecteix la bonança d’una sortida de sol eximent d’amenaces, d’alts i baixos, enteniments i conflictes del serial que hem estat presenciant (amb guió programat o no), protagonitzat per les dues forces independentistes del país sorgides de les urnes del 27S defensant a capa i espasa, escena rere escena, l’acompliment dels interessos socials que
El lloc pertany a una de les casernes d’un polvorí actiu encara durant uns bons anys de la postguerra. Ara, desmantellat i abandonat fa una pila d’anys pels militars i més recentment, pels okupes amb expectatives de treure’n un rendiment social al lloc (projecte escapçat d’arrel pels manaires de torn (1)), bé es podria considerar
La lluna avança cap a la seva plenitud i d’una branca de l’arbre de morera, entestada, una fulla es manté aferrada tal vegada romancejant per claudicar sota la llum de la lluna plena de Nadal.
El disseny dels fanals amb el cap cot que il·luminen la nit del moll, semblen competir amb els matiners personatges proveïts d’una popera de mà que enfila l’esquer per atrapar un pop, cercant-lo, amb el cap també cot, dins les transparents aigües del port. Dissenyats caps cots…, caps cots cercant aliment…, caps cots introduïren paperetes
De bell nou el timó de fusta havia de fer força goig entre les mans del navegant que el manava, però ara reposa en el racó del moll destinat a arranjar o desballestar vaixells a l’espera d’algú que se l’endugui i tornar-li l’esplendor, ja sigui per continuar navegant i fer feliç a qui el mani
Considerar-te espanyola per imperatiu legal, te l’avantatge de què quan pots escapolir-te d’entrar en el seu joc optis per l’abstenció, la qual cosa no vol dir que la juguesca no et corprengui i així, si veus una gavina damunt d’una boia sostinguda per una corda aferrada a un mort (1) similar (tot i tractar-se d’altre
L’anticicló, l’altíssima pressió atmosfèrica i una temperatura suau, faciliten caminar lleugerament sense importar si ets vella, jove o criatura i no només als éssers mancats d’ales sinó també, tal com s’aprecia en la imatge, als que les tenen.
En els temps que corren, no cada dia veus funcionar un dels antics forns de pagès que encara queden útils i no només per fer bonic, i així de tant en tant, hi ha qui refusa la modernitat d’una cuina de gas o elèctrica i, nostàlgicament, empra el sistema de forn que segurament es va
És el que té l’absència del carret de fotos esclau de revelar-lo en un laboratori. Ara la sofisticada càmera digital, gràcies al baix cost econòmic i rapidesa en veure les imatges, transforma l’afició moderada a la fotografia en una de convulsiva i, qui la pateix, ja no sap sortir de casa sense la clau ni
Per més que ho intento no puc deixar un apunt en el bloc http://blocs.mesvilaweb.cat/massot31/?p=269633#comments per això, en un rampell de protagonisme, abuso per segona vegada avui de ser present en aquest espai dels blocs i deixo anar el que en el seu moment i lloc del company blocaire no he pogut fer: L’apunt em semblaria
Doncs si 195 països ens fan creure que s’han posat d’acord a París per prendre mesures controladores de les emissions de gasos contaminants de l’atmosfera terrestre, ja podem posar la mà al foc que només ens la socarrimarem una mica, pel fet que, a partir de no res anys, la migració de pobles sencers no
L’eixerida ànega, encara que no ho sembli, no perd detall d’allò què hi ha per defora i dessota seu. Les tranquil•les aigües de s’albufera li fan d’espill permanent mentre les solca tot fent anar, endavant i endarrere, el parell de palmades extremitats, de cop però, a la recerca d’aliment, trencarà el capdavanter mirall que aviat
Antics boleros, passos dobles, swing, i algun rock and roll, són el revulsiu per oblidar penúries, mals de cap, de braços, d’espatlla, de cames…, sí, el ball com a revitalitzador d’energies. Ja se sap que no tota la gent gran dels municipis freqüenta els cassals de jubilats, de fet gairebé el percentatge potser no arriba
L’acció de deixar llibres al carrer perquè alguna persona pugui endur-se’ls, és un gest ben generós. En un banc del passeig, n’hi avia tres, dos d’autores ben nostrades, Maria Mercè Roca i Isabel Clara Simó i un, d’un autor aragonès Ramón J. Sender que, pel reconeixement que Catalunya sempre li va fer, hi devia tenir