estereofònicx

Noir Désir (Negre desig) és un dels grups de rock francesos més importants de la història del seu país. Al capdavant del grup hi havia el seu líder, compositor i lletrista Bertrand Cantant. Bertrand Cantant escrivia cançons tendres, rudes i compromeses a parts iguals, participava en causes socials, va ser un dels artistes de moda del seu país durant molt temps i portava boges a totes les noies. Però un dia calorós d’estiu de l’any 2003 tot es va acabar: Bertrant Cantant va tenir una discusió amb la seva nòvia, l’actriu Marie Trintignant, en un hotel de Lituània, Bertrant la va colpejar, Marie va entrar en coma i tres dies després moria en un hospital de París.

Aquells fets van sacsejar França, va ser la notícia de l’estiu, l’opinió pública, la premsa, tothom en parlava, cada dia apareixien noves informacions sobre el succés, la vida de la parella i el cantant. Bertrant Canant, defensor de les causes justes, dels drets dels homes i les dones, queia de ple en un pou fosc i tenebrós i passava de ser heroi a butxí d’un dia per l’altre mostrant així la fragilitat de l’èsser humà. La mare de Marie, la també actriu Nadine Trintignant, va escriure un llibre en cuestió d’hores on titllava a Cantant d’assassí i criminal i alhora es feien pintades arreu del país en suport de Bertrant. El germà del cantant també va escriure un llibre explicant la seva versió dels fets. Tot plegat va ser un gran “culebró” (com es diu “culebró” en català? No em surt!).

Finalment, la justícia va condemnar a Bertrant Cantant a 8 anys de presó. Després de complir la meitat de la condemna, el 16 d’octubre de 2007 Bertrant quedava en llibertat. Nadine Trintignant, mare de Marie, va escriure una carta dirigida al president francés Nicolas Sarkozy on demanava que l’artista cumplís la condemna sencera i grups d’organitzacions feministes es van manifestar en contra de la seva posada en llibertat. Bertrand Cantant sortia de la presó.

De moment aquesta és la història, una història tràgica que pot sevir per reflexionar sobre les contradiccions de l’èsser humà, ja veurem si continua i com.

Al marge de tots aquests fets i si ens fixem només en l’aspecte musical del grup, queda clar que Noir Désir va deixar empremta en la música del seu país. Un grup que va crear grans cançons, inoblidables cançons com per exemple
“Le vent nous portera”, una cançó del seu últim disc d’estudi “Des Visages, Des Figures“, un disc fet en l’etapa més madura del grup on deixaven més de banda les guitarres elèctriques:

Le vent nous portera