estereofònicx

Suposo que hi ha alguna excepció però tinc la sensació que els polítics, la política, està tant podrida, el sistema, les persones, que si per exemple li ofereixen un càrrec polític a un professional honest, competent, vàlid, preparat per aquell càrrec, una persona que faria les coses bé, amb il·lusió, sense buscar el benefici propi sinó el de la comunitat, aquesta persona rebutjaria la plaça ipso facto, fotria el camp corrent i preferiria anar al sector privat o a qualsevol altre lloc abans que estar envoltat de voltors incompetents que només hi són per obtenir beneficis propis i passar per damunt de qualsevol per aconseguir-los.

I que em perdonin tots aquells que llegeixin això i es sentin part d’aquest grup d’honestos. Que formen part de l’excepció.

“Me he metido en política para forrar-me.”
Eduardo Zaplana

Per tant la sensació és que cada cop més les nostres institucions s’estan omplint de polítics tecnòcrates incompetents i deshonestos, ambiciosos, corruptes, incultes i males persones. Per tant, la sensació és que estem governats per aquest tipus de gent i que són ells els que prenen les decisions.

Aquells que volen canviar realment les coses, homes i dones honestos de bona fe
que volen canviar l’injust món que els envolta i es posen en política i
acaben tenint un càrrec, o bé ho deixen al cap d’un temps tristos i
decebuts, o bé no són prou honestos, i acaben engolits per la freda i
immensa maquinaria teranyinosa, alguns observant impassibles el seu voltant i altres essent part activa de les “malifetes”.

Però em fa l’efecte que molta gent vàlida i honesta, davant del paisatge que sel’s hi mostra als ulls quan miren dintre de les institucions ja ni ho intenten. Desmotivats, desganats, espantats, marxen corrent, per salvar-se abans d’hora del malsón, abans d’hora del naufragi, que a més afectaria el prestigi de la seva carrera personal, veient des de fora com a vegades les coses es podreixen sense remei.

I així anem, a veure fins on s’arriba? A veure que passa? Jo, per si de cas, vaig tirant al confessionari.

Enrique Morente i Lagartija Nick, cançó que es troba en el disc “Omega” que van fer conjuntament el cantaor i el grup de rock, i que és una versió de la cançó de Leonard Cohen “First We Take Manhattan“:

Manhattan