“I tú, on has anat aquest estiu?” (Dead Kennedys)

Cada estiu comprovo el mateix, que si no marxes de vacances a algun punt del planeta no ets ningú. I és més, existeix una equació en la que el percentatge de ser algú augmenta amb la distància i exotisme del punt del planeta on vagis.

Marxar és una necessitat similar a la de tenir l’últim i radiant model de telèfon mòbil que surt al mercat. Això sí, no t’oblidis d’explicar als teus amic i coneguts les peculiaritats del teu viatge ni d’obsequiar-los amb un fantàstic passi de fotos. I tampoc d’explicar les característiques del teu nou i flamant telèfon mòbil. Anar de viatge per després no explicar-ho? No, impossible, per què hi anem llavors? Per no explicar-ho ens quedem a casa. Tenir l’últim telèfon mòbil i no ensenyar-lo? Tampoc ho farem.

I si no has anat enlloc, no t’oblidis de ser discret i callar, i si cal amagar-te i no tenir gaire vida social no sigui el cas que arribi aquell fatídic moment en que algú et pregunta “I tú, on has anat aquest estiu?”.

En el meu cas respondré: “Jo, aquest estiu, aniré a Cambodja a morir.”

PD: Ah! Me n’oblidava, tampoc t’oblidis de penjar les fotos al facebook!

Holiday in Cambodia