13 de Desembre 2015
Hola, ja torno a ser aquí. Com podeu veure, sóc un dels símbols principals d’aquestes Festes. I avui, dia de Santa Llúcia, tal com és costum, m’han tret de la caixa on reposava des de l’any passat.
Així que torno a presidir un altre cop el menjador, acompanyat com sempre de guirnaldes, espelmes i ponsèties, tires de colors i llumets intermitents, que recordaran als de la casa que el Nadal s’acosta.
Des de la meva atalaia privilegiada, procuraré que s’acomplexin els preceptes que les tradicions ens marquen. Assistiré segurament a àpats familiars, escoltaré converses animades, i la música més màgica. Veuré com els amos de la casa s’intercanvien els regals…
Sense voler però, veuré potser el televisor, i patiré al comprovar que el món no avança, escoltant retrets, neguits, trifulgues i violència. També bones intencions i algun bri d’esperança. Em preguntaré perquè encara es perjudiquen a tot hora. Perquè imperen l’egoïsme i la supèrbia.
Però una certa nit gaudiré del meu moment de llibertat i glòria, recorrent racons i vetllant pel benestar dels qui m’honoren, fins arribats a algun dia de Gener, quan em tornin a desar dins una capsa. A la capsa dels bons propòsits, on m’hi estaré tot i esperant que no m’oblidin gaire.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!