Arxiu de la categoria: teatre

‘Les dones de Lockerbie’

1
Publicat el 5 de maig de 2012

Escric a raig per ganes d’avisar: si sou prop de València encara teniu temps de córrer a reservar l’entrada. Avui, si no m’erro, fan la darrera representació al Teatre Micalet d’aquest text commovedor de Deborah Brevoort.

La Dependent l’ha sabut dur amb dignitat a escena. Joan Gadea ens hi mostra quin gran intèrpret que és. I Pepa Miralles. I Laura Useleti, també, des del paper més curt. I tot en general serveix, en aquesta posada en escena, per transmetre l’estremiment, el dolor, la buidor absoluta davant de la mort, de l’assassinat. Però més que això: com si fossin les Antígones del segle XX, aquestes dones de Lockerbie i el seu entestament a no deixar que l’odi s’imposi a la humanitat, ni l’oblit, a no permetre que el silenci mantingui les ferides per sempre obertes, reclamen pels seus morts i pels nostres, també, una dignitat que el temps i la conveniència els ha volgut arrabassar. Cerquen la manera de soterrar els morts, aquestes dones. Fins i tot quan no hi ha res per posar dins d’una tomba, soterrar els morts.

L’obra se situa al llogaret escocès de Lockerbie, passats set anys del terrible atemptat. Un avió de Pan-Am fet esclatar al cel. Cap supervivent. Sobre el poble, una pluja de cadàvers, de ferralla i foc. Més morts encara. És Lockerbie i ens remet a un marge qualsevol fet fossa comuna, als ossos que reclamen encara retrobar nom i cognoms, a les víctimes oblidades per la gelor i l’espuri interès institucional.

En acabada l’obra, actors i actrius agafats de les mans per agrair els aplaudiments, tothom amb la gola feta un nus, van alçar una samarreta: 43 morts + 47 ferits = 0 responsables, hi deia. Va ser el 3 de juliol del 2006, això. Al metro de València.

Publicat dins de teatre i etiquetada amb | Deixa un comentari