Publicat el 28 de juny de 2015
Per on salte Barcelona
Tot és foc i crits i polseguera. Ja són dins. Aquí us espero, criminals, aquí em teniu.
Al carrer, rere les barques amuntegades per tallar el pas, el petit Miquel serra les dents i no nota com li regalimen les llàgrimes galtes avall. Aferra el canó, prepara la darrera granada i tanca els ulls. Ja no veu sang ni francesos ni la mare que li diu torna i que desapareix després sota la runa. Res. Només els ulls tristos del comandant quan parlen de justícia i de l’horta arrenglerada de València. Com aquí, senyor Basset. No: més.
Ara podria ser a Viena però es va quedar. Miquel li evoca el gest i la veu greu i pensa que el món ja no val la pena: ha deixat caure Barcelona i ens oblidarà a tots.
Són a tocar. Ara sí.
Algú ha disparat un projectil per a ell.
I, mentre arriba, Miquel, de quinze anys, ulls d’avellana i braços prims, deixa de plorar i xiula, fluixet, una cançó de bressol.
(Microrelat del setge publicat a La bona confitura, setembre del 2014)
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de contes per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Ara mateix, Núria, tal dia com avui, el de Sant Pere, els artillers mallorquins dispararen els canons contra Son Fortesa, la casa on D’Asfeld (el genocida de Xàtiva) havia instal·lat el quarter general per dirigir el setge contra Palma. Una bala va caure damunt de la taula on dinava. El mateix dia li espassaren les ganes d’anihilar la ciutat com havia ordenat Felip V i com ell havia fet tantes de vegades. Va convocar George Forbes, comandant militar anglès de Menorca, i li va dir que estava disposat a acceptar “unes capitulacions honorables”. Dia 11 de juliol de 1715, D’Asfeld entrava a Palma per rebre les claus de la ciutat. Les capitulacions no serien respectades. La nació catalana va ser esquarterada, la sobirania usurpada, les institucions abolides, començà la militarització, la castellanització, l’espoliació fiscal, l’aculturació educativa, la repressió…
Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo