el bloc de la Núria

El matí del 24 d’octubre comença amb somriures: hi ha les proves dels cartells i retocs i propostes. A la sobtamenta de veure’t en estampa, la descompressió de fer-hi broma. Les reunions del comitè de campanya són de les d’anar per feina, resolutives, intenses. Per sort, s’hi manté el costum de somriure: imprescindible.A la tarda, hi ha acte a Tarragona. Dalt del tren, pateixo per no passar de llarg: el cor tiba, i el costum és fer fins a València: capaç sóc de tirar avall. Però si el costum és tossut, la raó el pot vèncer. El cor s’hi avé.I la xerrada va molt bé, i el debat és interessant. En acabat, encara la fem petar, com per ganes d’arrodonir.Hi ha un quadre de l’Artur Heras, amb la cara de Joan Fuster i un “més o menys” pintat a les ulleres, que diu “corregir i augmentar, això és la cultura”. Hi penso en sentir la reflexió d’en Ricard Checa, agusat periodista de la zona, ara que som al post-debat: que si es denuncia el silenci mediàtic que encara envolta Solidaritat (ho deixo escrit: algun dia s’estudiarà el cas a les facultats de periodisme), cal mirar que no s’entengui com una desqualificació per generalització. De professionals del ram -recorda-, n’hi ha de bons. Una pila.

I té raó.

(20 anys sense Joan Fuster, i el seu pensament ordenat manté plena vigència)”Substituïm els reis per pobles, i l’admonició de Muntaner -el més ‘complet’ català que registra la història- perdura, per a nosaltres, amb tota la seva validesa. La idea dels Països Catalans és alguna cosa més que una flatulència romàntica, com algú podria creure. És una ‘obligació moral’, en principi. És, al mateix temps, una precaució salvadora: ‘in unitate virtus’. La corda que lliga la mata de jonc -la unitat- és l’únic camí que ens queda, si volem subsistit com a poble: valencians, ‘catalans’ i balears. ‘E si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys, que un sol jonc no hi romandrà’. I qui pugui i vulgui entendre, que entengui.”

#Nosaltres som València, Perpinyà, Alacant i Palma; som Monòver, Fraga, Maó, Vinaròs i Barcelona també; som el país de Joan Fuster.

(Vilaweb)

Ja està, ja té capçalera, ja hi he fet algunes proves, ja és hora.