[Llista mòbil i ampliable de raons per anar a votar que sí aquest diumenge. I de maneres. Aquesta entrada, per tant, es mantindrà durant dos dies en construcció]
Per alegria, perquè ja fa temps, anys, que aquest país és un somriure. Pels que no ho podrem fer: per València i per Alacant, que us miren, per Mallorca i Perpinyà, Fraga, Ceret, Morella i Maó, voteu que sí. Amb corbata o amb sandàlies, o amb totes dues coses alhora (sandàlies i mitjons? també). En família, amb els amics, amb els veïns, amb la penya de rugbi. O sols. Introspectivament o de manera expansiva, voteu que sí. Perquè ja no ens alimenten molles, perquè ja n’hi ha prou, per acabar amb l’espoliació, pel gust de decidir, voteu que sí. Pels nostres avis. Els que hi són i els que ja no ho podran veure. Pels que van patir l’exili i no van poder tornar. Pels morts de fredes matinades. Pels nostres néts. Els que hi són i els que vindran. Pels que són fora de l’estat i no podran votar perquè així ho han decidit els hidalgos funcionaris als quals, a sobre, paguem el sou. Pels que viuen fora de l’estat i votaran perquè, passant dels hidalgos funcionaris, han pogut agafar un avió. Per les pensions, per les escoles, pels hospitals, voteu que sí. Per ganes de llibertat. Amb ganes de llibertat. Per la història. Pel futur. Perquè després no puguin dir que no hi havia prou vots. Amb els ulls que riuen. Amb les dents serrades. Per dignitat, si us plau, voteu que sí.
a la Tellly un noi comentava que no podia venir a votar i per la xarxa li han donat els diners per venir de london;un Sr Valencià per un net que ha nascut a Girona. Pel futur!