El proper dissabte 22 de març, a les 10 de la nit, estrenarem, a la sala 2 del cinema Guiu de la Seu d’Urgell, l’espectacle poètic-musical d’homenatge a Joan Vinyoli:
SONS d’ARAM percussió i paraula
Aquest recital de veu i bateria té una durada aproximada d’una hora i consta de dues parts. La primera part està construïda amb poemes del llibre Vent d’aram, de Joan Vinyoli, i la segona part amb poemes de Joan Graell. El preu de l’entrada és 8 euros.
La nostra actuació serà gravada en directe i l’Associació Cultural Tresponts Avall n’editarà un DVD que es distribuirà juntament amb el proper número de la revista Lo Banyut.
Joan Graell i Arnau Obiols
La idea inicial d’aquest projecte va anar més o menys així:
Un dia, cap al final de la tardor, l’Arnau em va dir que havia fet unes improvisacions musicals amb la bateria sobre poemes meus i ens vam trobar a l’escola de música per veure com quedava la combinació de la bateria amb la veu. El resultat ens va agradar tant que vam decidir afegir-hi poemes de Joan Vinyoli i preparar un recital de cara a l’any Vinyoli dividit en dues parts, la primera amb poemes de Vinyoli i la segona amb poemes meus, amb la intenció de trobar una manera original i atractiva de transmetre la poesia.
A l’hora d’escollir els poemes de Vinyoli, ens hem centrat en el llibre Vent d’aram. Ho hem fet així per dues raons: d’una banda perquè creiem que hi ha una connexió
Evident entre el títol d’aquest llibre i el ressò tel·lúric de la bateria; i, de l’altra, perquè la temàtica dels poemes ens és molt propera per la nostra condició d’habitants del Pirineu.
En aquests poemes hi surten les muntanyes, els animals del bosc, les eines de pagès, la fam de la terra, les fonts, els turons, la tartana, el graner, l’aplec, el ramat, el formatge, el vi, el banc de pedra…; però també l’amor, el sexe, els somnis, la felicitat, la mort…, que formen part de la vida de tots nosaltres, visquem on visquem.
Aquest muntatge poètic-musical combina la veu amb la percussió. Així, el so d’aram dels plats i el ressó tel·lúric dels tambors resulten un complement ideal per als versos de Vinyoli. I també per als meus. Amb aquest muntatge, l’Arnau i jo no pretenem musicar els poemes en la forma tradicional que el concepte “musicar” pot donar a entendre, sinó que volem estimular i enardir la capacitat sensorial dels oïdors, ja sigui creant una atmosfera musical de fons o acompanyant els poemes amb composicions musicals fetes a mida segons el ritme dels versos, en què el so de la bateria es fongui amb l’aram de les paraules i viceversa.
