Creix a les mans l'embruix dels astres...

Conte publicat al llibret del programa
de les Festes de Sant Sebastià de la Seu d'Urgell 2025.

L’aparador de la botiga de cal Marxantet t’embadaleix des que eres un nen. La teva mare hi havia comprat tota la roba que vas portar fins al dia que vas ingressar a l’exèrcit, però tu no havies gosat entrar-hi mai. Fins aquest matí, just després que el capità us ha comunicat que la caserna de la Ciutadella tancarà portes al gener i la plana major del Regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62 es traslladarà al quarter General Contreras de Tarragona. Llavors has decidit que ara és el moment oportú per a allunyar-te definitivament d’aquest home i fer un canvi de vida radical. No t’ha comprès ni respectat mai. Al contrari, sempre t’ha menystingut i s’ha burlat de la teva afició a la música clàssica i la poesia en presència de la tropa. Que se’n vagi a porgar fum!

(més…)

Relat guanyador del Premi Vent de Port 2018,
publicat al llibre Croquis d’un nu pintoresc i altres narracions. 
Recull de contes del Premi Vent de Port 2018.
Lleida: Pagès Editors, 2019.

[Veure el llibre a la web de Pagès Editors]

I

Climenç Erill, el caçador més experimentat de la colla, surt del bosc mig d’esme i davalla costes avall en direcció a la fogaina. Quan per fi hi arriba, els seus companys ja escalden el porc fer dins l’aigua bullent d’una banyera reubicada al cap d’un marge i el comencen a pelar. Ell no es veu amb cor d’ajudar-los. Entra a la fogaina i s’asseu en un tió. S’ha de treure del cap aquella bèstia sobrenatural que ha vist passar entre els pins, de lluny, a l’obac de Xiula. Ha aparegut del no-res. Ell, obsedit per la monotonia de l’espera, havia encarat l’escopeta a l’atzar, en un punt indeterminat entre una roca i un ginebre, on li ha semblat veure un granelló de llum esmorteïda. Llavors, una veu interior —mai abans no l’havia sentit— li ha dit: «Fixa el delit de l’ull, a través del punt de mira, en un minúscul reflex de subllum lasciva. No retis culte a l’home-boc. Escomet-lo!». El tenia al bell mig del punt de mira, el tret era segur, però quan el dit ha absorbit la fredor del gallet li ha vingut a la ment la imatge consirosa de la marededeu de Carrànima i l’escopeta li ha caigut a terra. Mai abans no havia vist una fera semblant: caminava dreta, com una persona, tenia mig cos —des dels corrons fins als peus— cobert de pèl i dues banyes llargues i recargolades com les d’un boc li enravenaven el front. La fesomia, a una distància tan llarga, no es podia distingir, però semblava humana. No ho pot explicar a ningú. El prendrien per boig! I de ben segur que li retirarien l’escopeta! Aquella visió el turmenta. A fora, mentre pelen el porc, comença a nevar amb parsimònia i el devessall compassat dels flocs alenteix la percepció del temps. El vell caçador afegeix llenya al foc, abranda les flames amb un ventall i s’abstreu escoltant els espetarrecs i contemplant les xàldigues que s’enfilen en la negror de la xemeneia, però no aconsegueix treure’s el fred del cos. L’estupor el petrifica. Durant una llarga estona, només un lleu batec al pols el distingeix dels rocs que formen les parets de la cabana. Quan per fi l’escalfor el retorna, li sembla que tan sols han passat unes hores, però a fora ja no queda rastre de l’hivern. Un aire càlid el transporta en el camí de tornada.

(més…)

Contes i microrelats de Joan Graell publicats en llibres col·lectius, revistes, diaris, llocs web i mitjans digitals. Els podeu llegir clicant damunt del títol:
Començar de zero | Croquis d’un nu pintoresc | El clau de Txékhov | El delirio del mundo | El foc i les cabres | Humbert | La bassa de les tortugues | Les flors indemnes | Migdia assolellat | Oli de romaní | Píndar, el llegidor | Quinze voltes malgrat tot | Rímel | Trinxeres i llambrics | Un faune al Flamisell |

(més…)

El 21 de març de 2020, declarat Dia Mundial de la Poesia per la UNESCO, vaig iniciar una sèrie de lectures o “accions poètiques” per ajudar a combatre el tedi del confinament. La llavor que vaig sembrar ha arrelat amb força als bancals del vers i ja no té aturador:
B1. Josep Carner | B2. Maria-Mercè Marçal | B3. Walt Whitman | B4. Júlia Zabala | B5. Vicenç Llorca | B6. Jordi Pàmias | B7. Montserrat Abelló | B8. Joan Barceló | B9. Joan Graell | B10. Teresa Colom | B11. Josep Espunyes | B12. Alberto Caeiro-Fernando Pessoa | B13. Àngels Marzo | B14. Guillem Viladot | B15. Anna Gual | B16. Josep Grau i Colell | B17. Joseph Brodsky | B18. Uxío Novoneyra – Lluís Felip | B19. Eavan Boland | B20. Flors de marge |

(més…)

Un dels textos publicats en ocasió de l’acte de lliurament dels Jocs Florals de Barcelona 2024 és el balanç poètic de l’any 2023, del professor i crític literari Pere Ballart, titulat L’insòlit trencaclosques de cada any, del qual la poeta Maria Josep Escrivà ha afirmat a les xarxes socials que «és un text crític d’altíssim nivell, ambiciós, d’ampli espectre lector i que no estalvia el sentit de l’humor. Una meravella que mereix ser àmpliament llegida i divulgada».

En aquest estudi, Ballart disposa en quatre blocs la producció poètica de l’any 2023 segons la generació dels autors. A “Culminacions” recull poemaris de qui al moment de publicar-los superava ja la setantena. “Consagracions” comprèn els nascuts entre 1953 i 1973, i “Corroboracions” els d’edats entre 30 i 50 anys. Finalment, “Eclosions” l’integra la poesia dels qui aquell any eren per sota de la trentena o acabaven d’estrenar-la. (més…)

Conte publicat al llibre col·lectiu Els camins escrits del Pirineu. 
Associació Llibre del Pirineu - Edicions Salòria - Garsineu Edicions, 2022.

Il·lustració: B:K

Arribes a Tuixent a les cinc de la tarda, una hora més tard del previst, amb els peus magolats. Trobes la Mercè enfeinada darrere el taulell d’una petita botiga de comestibles. És una dona d’una cinquantena d’anys ben portats. Et rep amb un lleu somriure, et fa passar al menjador de la casa, que comunica amb la botiga per una porta lateral, i et convida a berenar. Ha tancat la porta de la botiga per dins, amb balda, perquè no us molesti cap clienta. Li demanes que t’expliqui anècdotes de tots els viatges que havia fet la seva padrina Ció, que va aprendre l’ofici de trementinaire acompanyant l’Antònia Costa. Mentre anotes tot el que va dient al teu quadern, obre un armari i en treu una capsa de llauna on guarda fotografies seves i altres records. El primer que et crida l’atenció és una pàgina retallada del diari La Publicitat: conté una notícia insòlita, publicada el 28 d’agost de 1935 a la secció «Les comarques catalanes». Li demanes permís per copiar-ne la part que t’interessa al quadern:  (més…)

Il·lustració: Àngel del Pozo

El relat “El foc i les cabres”, publicat a la secció Primers relleus, que obre el número 36 de la revista Cadí-Pedraforca, desgrana records d’infantesa i de joventut a Cambrils i a l’Alzina, d’on era la meva mare, i algunes experiències familiars de la memòria oral de cal Jepo que m’havia explicat el meu pare, però passades pel sedàs de la literatura, amb algun toc oníric i de realisme màgic.

Comença així: (més…)

Els bancals del vers

◊ B17

Joseph Brodsky

Hi ha poetes que hom no pot defugir. Joseph Brodsky n’és un. Nascut a Leningrad l’any 1940, es va haver d’exiliar de la Unió Soviètica el 1972 i, després d’una breu estada a Europa, es va establir als Estats Units. L’any 1987 fou guardonat amb el premi Nobel. Va morir a Nova York l’any 1996. Considerava la poesia com la forma suprema de l’al·locució humana, amb la màxima capacitat crítica envers la realitat que l’envolta, i afirmava que quan s’escriu poesia un es queda enganxat perquè la rima descobreix la dependència entre les paraules, els sons i els conceptes que condueixen cap a la saviesa, «com un narcòtic».

A l’article «Sense silencis», Xavier Farré concreta l’abast de la seva poètica i en determina la repercussió al nostre país: «Brodsky exigeix molt del lector, introdueix molts nivells de la realitat i moltes dimensions en un sol poema, fins i tot en una sola estrofa. […] La densitat de pensament que Brodsky posa en funcionament en els seus poemes pot resultar, especialment entre nosaltres, en una pèrdua de lirisme, en un camí molt més àrid i sec de la prosa.»

PART DE L’ORACIÓ

(Fragment)

No és que m’estigui tornant boig, és que l’estiu ja em cansa.
Busques una camisa a la calaixera i has perdut el dia sencer.
Que s’afanyi l’hivern i cobreixi tot això:
la ciutat, les persones, però primer les fulles verdes.
Em posaré a dormir sense despullar-me o a llegir
en qualsevol racó un llibre prestat, mentre les restes de l’any,
com un gos escapat d’un cec, creuaran el carrer per on toca. La llibertat
és quan oblides el nom complet del tirà,
quan la saliva de la boca és més dolça que el torró,
i encara que el teu cervell estigui retorçat com la banya d’un marrà,
no et cau ni una gota de l’ull blau.

(més…)

Tots els territoris, però sobretot els de mar i els de muntanya, acostumen a tenir cinc dimensions: una de física i una d’humana (que s’ajusten als paràmetres de la realitat), una d’idíl·lica i una de mítica (que els amplien), i una de fictícia (que els modifica). Jo sempre he pensat que el lloc on vaig néixer, Cambrils —el poble situat més al nord del Solsonès—, i, per extensió, tots els pobles, llogarets i masies del municipi d’Odèn, reuneixen totes aquestes dimensions de la muntanya. Ara, per fi, en dona crèdit el quart volum, publicat el desembre de 2017, que l’escriptor Joan Obiols ha dedicat a l’Alt Ripollès, l’Alt Berguedà, l’Alt Solsonès i l’Alta Noguera, de la sèrie de deu llibres Viatge universal pel Pirineu. Si la muntanya fos el món, editada conjuntament per Editorial Andorra i Edicions Salòria.

(més…)

Els planells magnètics són un espai hipernatural que perpetua l’atracció i el refús de totes les criatures engendrades en el procés de creació del món, i alhora actua com un laboratori experimental on es reprodueix l’assaig erràtic de les primeres clarors. A partir de l’esclat inicial de la paraula, àngels, minotaures, daines, prostitutes, orèades, muses i insectes vaguen pel món mogudes pel desig, la recança o la por.

(més…)

El meu conte «El clau de Txékhov» ha estat escollit com un dels 10 finalistes del Premi Núvol de Contes 2019.

Foto: Arxiu Núvol, el digital de cultura

Enguany el Premi Núvol de Contes ha rebut 222 relats, dels quals un comitè lector en va seleccionar 90 que s’han anat publicant durant el mes d’agost, a raó de tres cada dia, a la web del digital de cultura. Tots els participants del Premi Núvol, juntament amb un jurat especialitzat format per set professionals de la comunicació de les editorials Ara Llibres, Grup 62, Angle Editorial, Club Editor, Quaderns Crema, Edicions de 1984 i Enciclopèdia Catalana, han decidit amb les seves votacions quins són els 10 finalistes d’aquesta edició.

L’acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el dissabte 14 de setembre, a les 19:45h, a l’Escenari 2 de La Setmana del Llibre en Català.

Trobareu més informació aquí: Els 10 finalistes del Premi Núvol de Contes

I també aquí: Sílvia Armangué guanya el premi Núvol amb el conte ‘El metget’

Sovint s’estableix un lligam entre l’escriptura i les begudes alcohòliques, ja sigui perquè l’escriptor és un bevedor empedreït o bé perquè l’alcohol intervé com un factor decisiu en la gènesi o la interrelació dels personatges. Però no sempre les connotacions de l’alcohol en la literatura han de ser negatives: hi ha un cas en què el licor pot aportar acceptació, reconeixement i fins i tot prestigi.

 
El meu microrelat El delirio del mundo ha obtingut la menció especial Non Plus Ultra del VII Certamen Internacional de Microrrelatos Cardenal Mendoza de Jerez de la Frontera. Amb aquesta menció es premia aquell microrelat que «mejor potencie la imagen del brandy de Jerez».

(més…)

Un faune al Flamisell

"Le Faune Au Manteau Violet"
Pablo Picasso