Lectura de poemes celebrada a la sala La Llacuna d’Andorra la Vella el dia 24 de setembre de 2011, a les sis de la tarda, en què ens vam reunir poetes d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya per afegir la nostra veu a les de la resta de poetes del món.
El World Poetry Movement, al qual ens vam adherir amb aquesta lectura, va celebrar aquest dia més de 800 lectures de poesia arreu dels pobles i ciutats del món.
Reprodueixo la Declaració del World Poetry Movement.
(continua…)
Declaració del World Poetry Movement 24 de Setembre de 2011
Avui ens reunim per fer més gran una onada exultant de poesia que s’està movent pel món, d’escenari en escenari, on concorren persones lligades al mateix desig, a la mateixa aspiració per assumir el repte de les grans transformacions de l’esperit, construint un gest, una actitud oberta a tots els canvis i ruptures necessaris per fundar un món concorde a la vida i no subjecte als designis de la devastació.
Avui celebrem que som trànsit joiós cap a un nou moment, cap a una nova atmosfera que propiciï una llum congregant i pau sense tractats ni demagògies.
Avui ens reuneix un ímpetu renovat amb l’ànim d’incidir en les urgents transformacions, davant dels reptes d’aquest moment en el qual perilla la vida de moltes espècies, entre elles la humana.
Avui aquesta convocatòria és possible gràcies a la força concurrent de la poesia, i és el poema l’instrument màgic d’expansió de l’energia necessària per obrir la nostra ment, el nostre cor i el nostre esperit i, així, saltar cap a aquella dimensió on puguem portar els nostres somnis, símbols i desitjos al plànol de les realitzacions.
Sabem que un poema no aturarà tsunamis ni guerres.
Però un poema és un escut davant del llenguatge de la devastació, la guerra i la sobre explotació.
Un poema no guarirà a 1.020 milions de persones que pateixen gana crònica en el món, un poema no aturarà la mort per inanició de 750.000 habitants de Somàlia.
Però un poema és expressat per reafirmar-se en la vida.
Un poema no resoldrà els problemes bàsics de la humanitat vulnerada.
Però un poema és somni, visió, oxigen de l’esperit.
Un poema no conjurarà als monstres climàtics.
Però un poema és una porta que s’obra quan tot sembla sense sortida.
Un poema prepara la ment per a allò que serà i que encara no sabem.
Un poema és el lloc de les conjuncions màgiques i simbòliques que ens reafirmen com a espècie, escindida entre l’animal i l’humà.
Un poema és somiar un món nou, i en això li dóna validesa i sentit a la realitat en la qual vivim. Un poema flueix creant un futur mental des del qual creixerà la civilització del demà. Per això una societat que falla en el camp de l’art i la literatura és una societat que s’ha fossilitzat mentalment, i està fent malbé la seva capacitat d’autorenovació i rejoveniment.
Els poemes ens recorden que la fam, la guerra, la superpoblació i la pol·lució no són efectes de la nostra manca de tecnologia o recursos, sinó de la nostra carència d’ètica i amor.
I els poemes són claus que poden obrir per a nosaltres la casa del tresor de les nostres riqueses comuns; l’amor humà, la saviesa, la creativitat i la bellesa: tresors que es fan més abundants quan són compartits.
Un poema és la causa de les grans convergències espirituals. Un poema ens fa comprendre que la poesia és l’ecologia dels ecosistemes simbòlics. La poesia és la biologia de l’esperit, el motor dels somiadors, d’aquells que aspiren a donar el salt cap a una nova dimensió de l’ésser, en la qual sigui possible existir sense el llast de les injustícies que hem heretat i que ja és temps que cessin.
Poemes per alimentar el somni per una humanitat autèntica, per fi alliberada dels grans errors.
Per la dignitat que ens dóna la poesia, avui ens unim a un cor mundial per la vida, pel canvi veritable, ara que ens moguem per un marge perillós de la nostra història humana.
