Bloc de notes

Ara que es parla de la guerra comercial entre el govern d’EUA i Huawey és un bon moment per recordar que les opcions no es redueixen a capitalisme bèstia o capitalisme salvatge. Jo he triat Fairphone, un telèfon fabricat amb criteris d’ètica, sostenibilitat i justícia social.

Una altra batalla és la de l’aigua. L’accés a l’aigua i al sanejament són drets humans que nosaltres volem assolir amb la municipalització del servei, vist que la privatització ha resultat en la pèrdua d’aquest dret per a unes quantes famílies. Com que l’aigua del nostre poble està gestionada per la mateixa empresa que la de Girona i Sarrià, cal votar Guanyem Girona, Poble Actiu i IPS per guanyar una gestió pública i democràtica de l’aigua.

Una notícia magnífica per tornar al poble el que és del poble (si és que l’aigua és d’algú).

Bones intencions: l’AMAP i Aigua és Vida buscaran el compromís de les candidatures catalanes a les eleccions generals per eradicar les traves legals que dificulten les remunicipalitzacions.

Les pluges d’aquests dies han tornat a canviar la vora del riu, que ara baixa amb molta aigua. La piscineta que havíem fet amb les nenes a la zona del Pas d’en Prats ha quedat colgada per l’aigua; aviam què en quedarà quan les pluges se’n vagin.

Tota la riba ha quedat tocada i sobretot el Pas d’en Prats, que és el lloc que visitem més del riu. Aquests arbres són d’aigua i no pateixen amb les inundacions però em fa por que l’aigua no s’endugui terra i es desarrelin.

Arzúa. Aquesta població de sonoritat euskalduna és a prop de Sant Jaume i com que he de fer pocs quilòmetres fins a la capital de Galícia hi arribo molt aviat. Busco la pensió que m’havia recomanat la M però enlloc no saben on para, de manera que me’n busco una altra que resulta ser la Pensión Ramos, 26 euros la nit.

Plou tota la tarda i passo molta estona a la pensió, llegint i escrivint. Surto una estona a voltar sota la pluja però aviat acabo en un bar per llegir i escriure més. Ambient d’ensopiment general (o sóc jo que ho veig amb ulls poc acostumats a tanta aigua?). Un xim-xim persistent, constant, que quan em fico al llit encara mulla els carrers. Galícia.

Ahir, el Barça va treure un bon resultat del Bernabéu: empat a dos. El campió de la Supercopa d’Espanya se sabrà dimecres que ve, en el partit de tornada. Vés a saber on seré, jo.

Dia de relax a la capital d’Aragó. Primer, però, faig el canvi de la pensió a l’alberg. L’alberg es diu molt originalment Albergue de Zaragoza, al carrer Predicadores, 59. Estic en una habitació de sis llits però de moment sóc l’únic estadant. Em cobren 16’20 per dormir i esmorzar havent fet un descompte del 8% (una d’aquestes dues coses -l’esmorzar o el descompte- tenen preu especial pel fet de ser “pelegrí” però no em queda clar quina).

Aquest matí m’havia proposat d’esbrinar dues coses: una, el camí de sortida cap a Navarra; i dues, si podria carregar la bici en el tren en cas que calgués. En realitat m’hi dedico a la tarda, havent dinat. La primera, solucionada, inclús faig els primers tres o quatre quilòmetres cap a la sortida de la ciutat i després torno al centre per estar més segur que demà tot anirà bé. La segona, en canvi, malament: els treballadors de l’estació fan vaga i no hi ha servei d’informació; tot i això, trobo un horari de trens Logronyo-Saragossa que potser em serà útil (encara no sé quan se m’acabaran les ganes de pedalar per les espanyes).

Passo diverses vegades per la plaça del Pilar, però no pas per la basílica sinó per la font que hi ha a la plaça. La trobo fantàstica. Refresca només de mirar-la! Original i molt ben integrada al lloc que li han adjudicat.