Una història d’amor i d’obscuritat és el títol, traduït del castellà, de la novel·la –de fet és una autobiografia– de l’escriptor Amós Oz. Es tracta d’una obra densa –té quasi vuit-centes pàgines– amb moments molt bons. Alguns són de caire filosòfic, altres anecdòtics existencials, relacionats amb la història personal i familiar, o bé amb la història
Per al sociòleg Zigmunt Bauman, el temps dels nostres dies no és un temps lineal, tampoc no és un temps cíclic, és un temps puntillista, com el tipus de pintura de finals del segle XIX. Crec que la imatge plàstica és molt encertada. A la foto teniu el quadre de Seurat: "Una tarda de diumenge
El xiprer és un arbre força atractiu: una estampa mediterrània, associada a ritus funeraris i relacionada amb l’hospitalitat. Sens dubte és un dels arbres més pulcres de la nostra flora. La seua sobrietat és antològica. No per això imprimeix un aire de repressió, d’espiritualitat punitiva o quelcom de semblant. Té una silueta simplicíssima, sintètica, sensitiva, el·líptica… Una cal·ligrafia sòbria que amb verticalitat apunta una santedat
Amos Oz, en la seua entranyable autobiografia, conta com la seua iaia Shlomit, en instal·lar-se a Jerusalem el 1933 (venia de Vilna), va veure els socs plens de parades multicolors, carrers bulliciosos, fruites i verdures amb cromatisme cridaner, sorolls d’animals, torsos de joves suats… Es va sentir aclaparada pel corrent interminable de sensualitat i va sentenciar: "El llevant
Temps era temps, a les prestatgeries de la llibreria "Set i mig", d’Alacant, em vaig trobar els números d’una revista divertida i valenta: el Vitet. Va ser una ben grata sorpresa. (Si ho recorde ara és perquè, de casualitat, m’he topat amb tres números perduts, matxucats entre llibres). Rebobine la pel·lícula: inici dels anys vuitanta… transició, "pre" desencant… El Vitet tenia a la portada:
Ahir va fer huit segles que va nàixer Jaume I. Ho celebre amb un poema de Vicent Andrés Estellés Un desig. El desig d’escriure llargues cartes, cartes amorosíssimes sense saber què dir ni a quin nom adreçar-les. Un desig, el desig d’inventar-me una pàtria, un lloc al mig del qual hi ha la carta que
Manuel Baixauli acaba de publicar la novel·la L’home manuscrit. Abans n’havia publicat una altra: Verso, però el primer llibre és Espiral. L’escriptor de Sueca, és també pintor. Forma part d’aquesta saga d’artistes plàstics i verbals de llarga i fecunda tradició. No només és de Sueca, sinó que viu al costat de la casa de Joan Fuster
Els ametlers de la vall de Guadalest estan en el seu punt de florida. Les llenques, amb flors i aromes, han esdevingut uns jardins sensuals. Enguany, hi arriba una mica prompte. El bon temps l’ha accelerat: habitualment ho fan al febrer. De colp, la terra esdevé un escenari, es fa teatre. Una decoració especial punteja
Jardí ebri (Edicions 62) és una nova antologia de textos de poesia que Josep Piera, amb l’ajuda de Josep R. Gregori, ha traduït de l’àrab. Llegiu-la, s’ho val. Es tracta d’una selecció de poemes d’Ibn Khafaja, que va viure a Alzira al segle XI. Ibn Khafaja, el jardiner d’Alzira, va ser, sens dubte, el poeta
Diumenge lluent i assolellat com si fos de preestiu. Passege per la Serra Grossa, preciosa elevació sobre la mar, hui solcada de velers en competició. El sol fa de l’aigua un recipient blanquinós, refulgent, a males penes tocat de blau. S’hi respira calma. Des de la mola, perquè la Serra Grossa té el cim pla, s’hi mostra un mar exultant, al nord-est, el ciment
Uns milers de persones en reuníem ahir en la plaça l’ajuntament per demanar poder seguir veient tv3. Un govern tan liberal com el de Camps –i el pp, en general– ha clausurat el repetidor de la Carrasqueta. És la forma amb què entenen la llibertat d’expressió. Pensàvem que la via de Maastricht faria l’estat espanyol
Hui divendres ha vingut Rafa Gomar a parlar de la seua escripturà diarística. En concret, ha parlat de Vianant (El cep i la nansa, Barcelona, 2006) el seu darrer dietari. Es tracta d’un dietari sense dates, la portada del qual reprodueix una de les seues passions: la pintura de Paul Klee. Ha parlat de la seua
L’associació d’escriptors ha penjat una pàgina amb informació sobre la meua obra . Considere que l’"obra" és el meu assaig, i no hi entren els papers acadèmics. Però si la qüestió en alguns casos resta nítida, en d’altres presenta força dubtes. I és clar, la qüestió en litigi és: on comença i on acaba l’assaig? Perquè hi ha assajos que són un plom
Recorregut, de matí de diumenge, pel Ferraget i les Glapises, unes llenques pedregoses, en tossals sinuosos, d’escassa utilitat agrícola. "Ferraget" –segon el meu informant, Josep Martines– ve de "farratge", aliment per al bestiar. Mirant com són de pobres –mig secalloses, mig pedregoses– fan l’efecte que serien terres dedicades a la pastura. També als pinars, i on hi havia pinars
Com cada temporada, Joaquim passa una meitat de l’any fora de l’Alacant, viatjant per comarques catalanes i valencianes, la resta del temps, l’altra meitat, està ací. Cada dia fa un itinerari diferent per la ciutat, amb visites a gent molt diversa. Va carregat amb dues borses -una en cada mà- i de vegades amb motxilla.