Amb el títol de Literatura i imaginari nacional, l’editorial "la busca" de Barcelona ha publicat un treball meu sobre un tema que des de fa molt de temps m’ha encuriosit. Es tracta de la contribució de la literatura a la formació de les nacions. Dit d’una altra manera: del paper que la literatura ha jugat en la creació
Xavier Rubert de Ventós de Manies i afrodismes: * Com és que els post-moderns no es diuen almenys moderns-post? * Una cosa és tenir l’esperit obert i, una altra , tenir una ànima sense pestell. *La majoria de les obsessions que no ens vénen dels pares són també hereditàries: ens vénen dels fills. *La vida
El dissabte passat, això és ahir, vaig anar a una boda al Castell de Guadalest. El poble feia goig! Vaig aprofitar l’efemèride per passejar per la plaça i pel racó, dues balconades espectaculars… les muntanyes verdes, l’aigua del pantà (com es veu en la foto) era un mirall de la serra d’enfront, la de Xortà,
Mai no he entés l’escassa passió que ha despertat Sorolla entre la classe intel·lectual valenciana. De Blasco se n’han fet biografies i hagiografies de tota mena, de Llorente igual, de Sorolla què? Ara després de molts anys, Bancaixa ha organitzat una exposició amb els llenços que va pintar per a la Hispanic Society de Nova
Som aquí, estem crucificats pels temps, com una camisa que abraça l’aire. Tenim, poc més o menys, la textura d’un drap. (Drap) Aquest fragment pertany al poema "Drap" del llibre de Jordi Llavina, Diari d’un setembrista. Ha guanyat el premi Alfons el Magnànim València de poesia i ha estat publicat per l’editorial Bromera. És un bon
Llibres llegits amb la companyia del foc. Quan la vesprada ha començat a cedir a la fosca, és a dir: en la boqueta de la nit. El ritme cadenciós dels troncs en cremar-se, les flames amb un balanceig sensual, les ones de calor eixuta que arriben a la pell… I a llegir… Una cerveseta i,
La badia d’Alacant amb color de tardor. Té uns blaus purs, com li agradaven al pintor Sorolla. (Les diverses games de blau crec que es poden apreciar en la foto.)Convindria disposar-ne d’un catàleg. Josep Pla n’ha escrit pàgines memorables, evocant la vista del mar des del seu Empordà. Les pupil·les de la gent del litoral estan associades a l’esclat de llum.
Després d’haver participat en l’Encontre d’Escriptors dels Premis Octubre tinc la sensació que es repeteix, una i mil voltes, una mateixa situació. La taula redona amb què es cloïa l’encontre tenia de títol "La literatura catalana 300 anys després d’Almansa". Hi participaren: Sebastià Alzamora, Vicenç Llorca i Xulio Ricardo Trigo, moderada per Gemma Pasqual. Doncs molt bé, ixen temes
He de participar, dijous que ve, en l’Encontre d’Escriptors, en el marc dels Premis Octubre, per parlar sobre modernisme valencià. Aprofite l’ocasió per (re)llegir papers de Ricard Blasco, que són boníssims! Quina claredat, quina mescla d’informació i de ponderació de les coses, tant les literàries com les sociològiques. Vaig conèixer Ricard Blasco a mitjans dels vuitanta, una figura que combinava la faceta d’home simpàtic i
Diumenge plujós, de poca intensitat. Passejada per camins de la Vall, que miren la badia d’Altea. Es veu en la foto (al fons la badia). Primer enfile camins empinats, després senders plans, i després baixades, més o menys, costerudes. Hui, com que estava banyat i fangós he anat, una bona part del camí, per carretera enquitranada. A Gines, sovintegen els tarongers, els nesprers i els
Jorge Wagensberg va fer una xarrada, el dijous passat, a la Universitat d’Alacant sobre el goig intel·lectual. Va ser un goig sentir-lo parlar del goig. Ho va ser perquè el tipus de discurs de l’autor és el del saber autèntic. Ço és, l’espai del coneixement transversal, fora de les caselles i de les disciplines tancades.
“Jo tinc el vici d’enregistrar per escrit escrupolosament els dies, a fi de no veure’m sorprés per les males jugades de la memòria. He seleccionat el període que va dels mesos d’abril de l’any 2004 i del 2005, i encara he fet una tria dels fets o les vivències.Més que l’episodi, n’indague el rerefons. De
Prepare l’esborrany d’una xarrada sobre el paisatge de la ciutat a principis de segle. El títol concret és: "El paisatge urbà pintat i escrit. Entre el futurisme i el cubisme". I em propose, sobretot, explorar la pintura de Torres-Garcia i la poesia -dels primers poemaris- de Salvat-Papasseit. Em sembla un període fecund, amb suggestions interminables i, sobretot,
Dissabte de passeig per Gines (la vall de Guadalest), faig la constatació del mal que ha fet l’aigua: solcides, marges esgarrats, escagassades pertot arreu … arbres arrencats … carreteres espatllades, murs devastats, cràters… En alguns moments semblava l’efecte d’una huracà. En altres rodals, en canvi, no s’estimava cap efecte especial i tot semblava més o menys
Pluja, molta pluja. La foto és de la badia d’Alacant hui a les dotze. Ara, encara cauen algunes gotes però semblen cansades, després d’hores i hores de faena. Al cel floten uns núvols negres que empolseguen de foscor els carrers de la ciutat. La mar és un llit de color morat amb la pell arrissada. Del cel emana un airet fresc, saludable,