A tall d'invocació - blog d'Enric Balaguer - Pàgina 47

“Sendes i carenes d’Enric Valor” en la Universitat d’Alacant

30 de novembre de 2007

Sense categoria

Ahir, al migdia, es va inaugurar l’exposició "Sendes i carenes d’Enric Valor". Un muntatge d’Escola Valenciana amb paisatges i textos del de Castalla. Es tracta, sens dubte, d’una bona oportunitat per repassar l’univers valorià, que té en la muntanya el seu punt de referència. Les fotografies són una invocació tel·lúrica i una apel·lació ecològica. No

Miquel Martí i Pol de la mà de Xevi Planas

28 de novembre de 2007

Sense categoria

S’ha publicat un volum de Miquel Martí i Pol amb el títol Pensaments. És una antologia de versos del poeta, organitzada seguint els temes que aborda en la seua poesia. Ho fa el periodista i escriptor Xevi Planas. Ben original aquesta incursió martipoliana i ben útil. Es tracta de donar compte de l’activitat poèticopensant de l’autor. El pensament expressar en imatges,

Mentir i manipular. Amenaça sobre el repetidor de TV3

25 de novembre de 2007

Sense categoria

Hui, la Colla Ecologista del Campello ha organitzat un passeig per la Carrasqueta, just on hi ha el repetidor de TV3. Novament tenim l’amenaça al damunt. Entre demà i el dimecres vinent el govern valencià intentarà clausurar-ne les instal·lacions. Els peperos no sol organitzen manifestacions contra el govern, aprofitant el dolor d’una gent, com en la

Emili Rodríguez-Bernabeu, “El país d’Amy”

22 de novembre de 2007

Sense categoria

Ahir, en la llibreria "80 mons", es va presentar el darrer poemari d’Emili Rodríguez-Bernabeu, El país d’Amy, a càrrec de Ximo Espinós. Va dir, entre d’altres coses, que el poeta, cardiòleg de professió, era un doble especialista del cor. Amb belles il·lustracions del mateix autor, tenim versos que parlen del món d’ara, de les fronteres,

“En aquesta hora de prova, sol en silenci…”

21 de novembre de 2007

Sense categoria

La soledat muntanyenca ens allunya de l’ambient febrós de l’èxode de les multituds, i sento una emoció nova, suau i penetrant. És una emoció que té puresa i noblesa d’art. Aquest és un d’aquells moments en què el drama esdevé poesia. L’emoció estètica domina el cansament i el neguit. (Rovira i Virgili, Els darrers dies

Literatura i nació

19 de novembre de 2007

Sense categoria

Amb el títol de Literatura i imaginari nacional, l’editorial "la busca" de Barcelona ha publicat un treball meu sobre un tema que des de fa molt de temps m’ha encuriosit. Es tracta de la contribució de la literatura a la formació de les nacions. Dit d’una altra manera: del paper que la literatura ha jugat en la creació

Llibres de pensament

14 de novembre de 2007

Sense categoria

Xavier Rubert de Ventós de Manies i afrodismes: * Com és que els post-moderns no es diuen almenys moderns-post? * Una cosa és tenir l’esperit obert i, una altra , tenir una ànima sense pestell. *La majoria de les obsessions que no ens vénen dels pares són també hereditàries: ens vénen dels fills. *La vida

Malignitat d’església

11 de novembre de 2007

Sense categoria

El dissabte passat, això és ahir, vaig anar a una boda al Castell de Guadalest. El poble feia goig! Vaig aprofitar l’efemèride per passejar per la plaça i pel racó, dues balconades espectaculars… les muntanyes verdes, l’aigua del pantà (com es veu en la foto) era un mirall de la serra d’enfront, la de Xortà,

Reivindicació de Sorolla

9 de novembre de 2007

Sense categoria

Mai no he entés l’escassa passió que ha despertat Sorolla entre la classe intel·lectual valenciana. De Blasco se n’han fet biografies i hagiografies de tota mena, de Llorente igual, de Sorolla què? Ara després de molts anys, Bancaixa ha organitzat una exposició amb els llenços que va pintar per a la Hispanic Society de Nova

“Diari d’un setembrista” de Jordi Llavina

7 de novembre de 2007

Sense categoria

Som aquí, estem crucificats pels temps, com una camisa que abraça l’aire. Tenim, poc més o menys, la textura d’un drap. (Drap) Aquest fragment pertany al poema "Drap" del llibre de Jordi Llavina, Diari d’un setembrista. Ha guanyat el premi Alfons el Magnànim València de poesia i ha estat publicat per l’editorial Bromera. És un bon

Lectures al racó del foc

4 de novembre de 2007

Sense categoria

Llibres llegits amb la companyia del foc. Quan la vesprada ha començat a cedir a la fosca, és a dir: en la boqueta de la nit. El ritme cadenciós dels troncs en cremar-se, les flames amb un balanceig sensual, les ones de calor eixuta que arriben a la pell… I a llegir… Una cerveseta i,

Els blaus de la badia d’Alacant

31 d'octubre de 2007

Sense categoria

La badia d’Alacant amb color de tardor. Té uns blaus purs, com li agradaven al pintor Sorolla. (Les diverses games de blau crec que es poden apreciar en la foto.)Convindria disposar-ne d’un catàleg. Josep Pla n’ha escrit pàgines memorables, evocant la vista del mar des del seu Empordà. Les pupil·les de la gent del litoral estan associades a l’esclat de llum.

Els Octubre

28 d'octubre de 2007

Sense categoria

Després d’haver participat en l’Encontre d’Escriptors dels Premis Octubre tinc la sensació que es repeteix, una i mil voltes, una mateixa situació. La taula redona amb què es cloïa l’encontre tenia de títol "La literatura catalana 300 anys després d’Almansa". Hi participaren: Sebastià Alzamora, Vicenç Llorca i Xulio Ricardo Trigo, moderada per Gemma Pasqual. Doncs molt bé, ixen temes

El Modernisme Valencià (homenatge particular a Ricard Blasco)

23 d'octubre de 2007

Sense categoria

He de participar, dijous que ve, en l’Encontre d’Escriptors, en el marc dels Premis Octubre, per parlar sobre modernisme valencià. Aprofite l’ocasió per (re)llegir papers de Ricard Blasco, que són boníssims! Quina claredat, quina mescla d’informació i de ponderació de les coses, tant les literàries com les sociològiques. Vaig conèixer Ricard Blasco a mitjans dels vuitanta, una figura que combinava la faceta d’home simpàtic i

La dosi de bucolisme

21 d'octubre de 2007

Sense categoria

Diumenge plujós, de poca intensitat. Passejada per camins de la Vall, que miren la badia d’Altea. Es veu en la foto (al fons la badia). Primer enfile camins empinats, després senders plans, i després baixades, més o menys, costerudes. Hui, com que estava banyat i fangós he anat, una bona part del camí, per carretera enquitranada. A Gines, sovintegen els tarongers, els nesprers i els