A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

3 de febrer de 2008
General
1 comentari

Jaume I

  Ahir va fer huit segles que va nàixer Jaume I. Ho celebre amb un poema de Vicent Andrés Estellés

Un desig. El desig d’escriure llargues cartes,
cartes amorosíssimes sense saber què dir
ni a quin nom adreçar-les. Un desig, el desig
d’inventar-me una pàtria, un lloc al mig del qual
hi ha la carta que ningú pot escriure
si no sóc jo. Voldria tenir unes tisores
grans, i acuradament retallar una pàtria
ideal, un paper. Pense en açò que he escrit
i pense en l’artifici innocent de la pàtria:
he aprés certes coses, m’han passat certes coses,
vinc de certs llocs. Jo sé que un pot fer-se una pàtria
tallant i retallant, amb unes grans tisores,
un paper qualsevol, i aqueixa és la seua,
i un, delicadament, la creua amb una agulla
.
           Llibre d’exilis
a Les pedres de l’àmfora, Obra Completa-2 (1974)  

  1. Jo també ho vaig celebrar ahir al meu blog, ho vaig celebrar amb llegendes d’arribada i partida però reconec que no hi ha res com la poesia per expressar els nostres desitjos, les nostres emocions, les nostres estimes. La nostra estima al nostre país, fins i tot al "meu petit país", com deia Lluís Llach.
    Recorde ara un vers que sempre, des que el vaig llegir, m’ha agradat molt:

    "Ser la pàtria d’un infant ¿obliga a estimar-la sempre?"
                                                              (extret d’un poema d’AR-RUSSAFÍ (s.XII)

    Bons 800 anys, i per molts anys més!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!