A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
10 de febrer de 2008
Sense categoria
1 comentari
La veritat i les aparences
Amos Oz, en la seua entranyable autobiografia, conta com la seua iaia Shlomit, en instal·lar-se a Jerusalem el 1933 (venia de Vilna), va veure els socs plens de parades multicolors, carrers bulliciosos, fruites i verdures amb cromatisme cridaner, sorolls d’animals, torsos de joves suats… Es va sentir aclaparada pel corrent interminable de sensualitat i va sentenciar: "El llevant és ple de microbis". Això la va portar a fer-se tres banys amb aigua calenta al dia. Als vuitanta anys, amb problemes cardíacs, el metge li’ls va desaconsellar. Ella, tanmateix, no va fer cas i va morir. Llavors el seu nét escriu:
"A la fi, va morir d’un atac al cor; això és un fet. Però no va ser l’atac al cor sinó la seua neteja allò que la va matar. O no va ser la neteja sinó els seus desitjos secrets. O no varen ser la neteja ni els seus desitjos, ni tampoc el terror als desitjos sinó precisament la ràbia eterna i inconfessable envers el terror, una ràbia reprimida, una ràbia perniciosa, com una infecció mal curada, ràbia contra el cos, ràbia contra els seus desitjos, i també un altre tipus de ràbia més profunda, ràbia per rebutjar els seus desitjos, una ràbia tèrbola, verinosa, ràbia contra l’aïllament i la reclusió, anys i anys de dol secret pel temps erm que passa i pel cos que s’eixuga i pel desig del cos, aqueix desig rentat mil vegades i ensabonat fins reprimir-lo, desinfectat, fregat i bullit, desig d’aqueix llevant brut, suós, ferotge i plaent fins perdre el sentit, però ple de microbis."
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El capteniment de l’àvia Shlomit és una mica extremat, però em pregunte si de petits no ens han "ensenyat", en certa manera, a rebutjar el plaer, amb tanta moral del sacrifici que ha pul·lulat sempre per ací via església catòlica. La societat censura i nosaltres mateixos, que hi som immersos, també ens autocensurem segons en quines coses.