A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
14 de febrer de 2008
Sense categoria
1 comentari
El temps puntillista
Per al sociòleg Zigmunt Bauman, el temps dels nostres dies no és un temps lineal, tampoc no és un temps cíclic, és un temps puntillista, com el tipus de pintura de finals del segle XIX. Crec que la imatge plàstica és molt encertada. A la foto teniu el quadre de Seurat: "Una tarda de diumenge a l’illa de la Grande Jatte" (1886). De vegades costa trobar la imatge adient, però quan s’encerta, s’endevina. I per què puntillista? perquè es un temps "desintegrat en un cúmul de fragments diversos, cadascun dels quals es redueix a un punt que cada vegada s’aproxima més a la idealització geomètrica de la manca de dimensions". En l’univers d’aquest temps puntillista hi ha un índex elevadíssim de mortalitat infantil i d’avortaments d’esperances. (n’hi ha més)
Per això, afig el sociòleg polonés, que una vida de “l’ara mateix” sol ser una vida “a corre cuita”. Com que el temps s’ha fet urgent, les coses demanen ser consumides àvidament. El temps actual transforma les accions humanes en un estat permanent d’avidesa, tot esdevé kleenex. Flamerades. Impulsos. Pampallugues. El nostre cos s’ha habituat a l’adrenalina que segrega la pressa i l’estrés. Sembla que s’ha habituat a saltar d’una imatge a una altra, com un simi entre les branques de l’arbre. La nostra ment té alguna cosa d’addició al pas ràpid d’imatges; aquietar la ment és una activitat que costa entrenament i disciplina. Ço és voluntat.
Aquest canvi de temps, en la forma de viure el temps, fa que l’educació esdevinga una tasca difícil. Precisament la reflexió sobre l’educació és molt pertinent, què hem de fer amb l’educació? La velocitat, aquesta mena de temps que vivim crea un gran desassossec. I el desassossec fa ineficaces les transmissions, sobretot les de la família i l’escola. Aquest és la línia d’anàlisi que planteja Lluís Duch, un monjo de Montserrat amb una obra sociològica molt interessant. Per a Duch l’acceleració és la causa de la fallida del que ell anomena “estructures d’acollida”: la família, l’escola i la ciutat. En l’obra dels últims anys, s’ha dedicat a estudiar-ne els efectes i les causes. Tot plegat, Duch relaciona l’acceleració amb camps com la salut, el simbolisme, el cos, l’educació, la conducta i el funcionament de l’individu en la polis. Destaca, especialment, la qüestió de la salut mental. Els canvis el temps (que afecten a l’espai) són la causa de moltes patologies. Té tota la raó.
Aquest canvi de temps, en la forma de viure el temps, fa que l’educació esdevinga una tasca difícil. Precisament la reflexió sobre l’educació és molt pertinent, què hem de fer amb l’educació? La velocitat, aquesta mena de temps que vivim crea un gran desassossec. I el desassossec fa ineficaces les transmissions, sobretot les de la família i l’escola. Aquest és la línia d’anàlisi que planteja Lluís Duch, un monjo de Montserrat amb una obra sociològica molt interessant. Per a Duch l’acceleració és la causa de la fallida del que ell anomena “estructures d’acollida”: la família, l’escola i la ciutat. En l’obra dels últims anys, s’ha dedicat a estudiar-ne els efectes i les causes. Tot plegat, Duch relaciona l’acceleració amb camps com la salut, el simbolisme, el cos, l’educació, la conducta i el funcionament de l’individu en la polis. Destaca, especialment, la qüestió de la salut mental. Els canvis el temps (que afecten a l’espai) són la causa de moltes patologies. Té tota la raó.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi em fa l’efecte -i açò també és una pinzellada del pensament perquè no ho he reflexionat gaire abans d’escriure-ho ací- que una de les causes de la infelicitat humana és justament el desassossec.