A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
17 de febrer de 2008
Sense categoria
3 comentaris
Història d’amors i d’ombres
Una història d’amor i d’obscuritat és el títol, traduït del castellà, de la novel·la –de fet és una autobiografia– de l’escriptor Amós Oz. Es tracta d’una obra densa –té quasi vuit-centes pàgines– amb moments molt bons. Alguns són de caire filosòfic, altres anecdòtics existencials, relacionats amb la història personal i familiar, o bé amb la història d’Israel. Perquè la vida de l’escriptor hebreu, nascut el 1939 a Jerusalem, comprén la turmentosa peripècia del país des de la seua pre-independència fins als nostres dies. Altres aspectes de l’obra, com ara la desfilada de familiars, amb les respectives biografies, anècdotes i lligams entre ells, m’ha resultat una miqueta pesada.
Amb l’obra, l’escriptor intenta posar pau al seu interior, una pau molt alterada pel suïcidi de la seua mare quan ell tenia dotze anys. És, ben bé, l’"obscuritat" que plana al llarg de l’autobiografia, i amb la descripció minuciosa de la qual es clou l’obra. Però el suïcidi de la mare hi apareix constantment, és quasi un leitmotiv. Dos anys després d’aquest fet, Amós es va instal·lar al kibutz de Hulda, on visqué fins el 1985. Allí es va casar, i mentre treballava en les faenes agrícoles va estudiar filosofia i literatura hebrea. Després ha estat –crec que encara ho és ara– professor de literatura en la universitat Ben-Guiron, en la ciutat de Néguev. (n’hi ha més)
Amb l’obra, l’escriptor intenta posar pau al seu interior, una pau molt alterada pel suïcidi de la seua mare quan ell tenia dotze anys. És, ben bé, l’"obscuritat" que plana al llarg de l’autobiografia, i amb la descripció minuciosa de la qual es clou l’obra. Però el suïcidi de la mare hi apareix constantment, és quasi un leitmotiv. Dos anys després d’aquest fet, Amós es va instal·lar al kibutz de Hulda, on visqué fins el 1985. Allí es va casar, i mentre treballava en les faenes agrícoles va estudiar filosofia i literatura hebrea. Després ha estat –crec que encara ho és ara– professor de literatura en la universitat Ben-Guiron, en la ciutat de Néguev. (n’hi ha més)
M’han interessat especialment les pàgines en què Amós parla del kibutz, i la vida que s’hi feia: distribució de faenes, horaris, regles…
"En Hulda fins els llauradors més llauradors llegien llibres a les nits i els discutien durant el dia: plegaven olives i mentrestant debatien abrandadament sobre Tolstói, Plekhanov i Bakunin, sobre la revolució permanent en oposició a la revolució territorial, sobre la socialdemocràcia de Gustav Landauer i sobre l’eterna qüestió entre igualtat i llibertat…"
El que conta sobre el descobriment de la literatura és força interessant. De fet, n’hi a moltes planes sobre el tema. El context familiar era d’erudits i d’escriptors, i Amós semblava predestinat a ser-ho. Però té una gran frescor en comentar molts aspectes de la vocació literària:
"Copèrnic va descobrir que el nostre món no era el centre de l’univers (…) Mentre que Sherwood Anderson em va obrir els ulls per a escriure allò que tenia al meu voltant. Gràcies a ell vaig comprendre que el món escrit no depén de Milà ni de Londres, sinó que sempre gira al voltant de la mà que escriu, en el lloc que escriu: allà on pares és el centre de l’univers".
Alguna nota sobre la quotidianitat de la vida en Israel, d’ara o d’abans, que ha estat una vida fotuda, difícil per la guerra constant amb els palestins. No dic que els palestins siguen menys víctimes que el jueus, no és això, però redéu és fotut i ha sigut fotut viure als dos, als jueus i als palestins:
"Cada matí, un poc abans o un poc després del orto, acostume a eixir a comprovar quines novetats hi ha en el desert. El desert, aquí en Arad, comença a la fi del nostre carrer (…) Hi ha una aroma agradable a terra impregnada de rosada mesclada amb una lleugera olor a sofre, a cagarrutes d’ovella, penques i focs apagats. És l’olor d’Israel des de temps immemorials".
[La traducció (del castellà) al català és meua. El títol de l’obra en castellà és Una historia de amor y oscuridad, Ediciones Siruela]
Foto Kibutz de Ein Guedi
"En Hulda fins els llauradors més llauradors llegien llibres a les nits i els discutien durant el dia: plegaven olives i mentrestant debatien abrandadament sobre Tolstói, Plekhanov i Bakunin, sobre la revolució permanent en oposició a la revolució territorial, sobre la socialdemocràcia de Gustav Landauer i sobre l’eterna qüestió entre igualtat i llibertat…"
El que conta sobre el descobriment de la literatura és força interessant. De fet, n’hi a moltes planes sobre el tema. El context familiar era d’erudits i d’escriptors, i Amós semblava predestinat a ser-ho. Però té una gran frescor en comentar molts aspectes de la vocació literària:
"Copèrnic va descobrir que el nostre món no era el centre de l’univers (…) Mentre que Sherwood Anderson em va obrir els ulls per a escriure allò que tenia al meu voltant. Gràcies a ell vaig comprendre que el món escrit no depén de Milà ni de Londres, sinó que sempre gira al voltant de la mà que escriu, en el lloc que escriu: allà on pares és el centre de l’univers".
Alguna nota sobre la quotidianitat de la vida en Israel, d’ara o d’abans, que ha estat una vida fotuda, difícil per la guerra constant amb els palestins. No dic que els palestins siguen menys víctimes que el jueus, no és això, però redéu és fotut i ha sigut fotut viure als dos, als jueus i als palestins:
"Cada matí, un poc abans o un poc després del orto, acostume a eixir a comprovar quines novetats hi ha en el desert. El desert, aquí en Arad, comença a la fi del nostre carrer (…) Hi ha una aroma agradable a terra impregnada de rosada mesclada amb una lleugera olor a sofre, a cagarrutes d’ovella, penques i focs apagats. És l’olor d’Israel des de temps immemorials".
[La traducció (del castellà) al català és meua. El títol de l’obra en castellà és Una historia de amor y oscuridad, Ediciones Siruela]
Foto Kibutz de Ein Guedi
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
una bona frase per a que la gent que escriu s’interesse més per reflectir la vida actual sense estereotips filtrats des de metròpolis llunyanes,
els kibbutzim en l’època de la joventut d’Amos Oz serien un gran laboratori d’idees intercanviades amb efervescència,
una volta se me va ocórrer fer una apologia admirativa dels kibbutzim, després d’haver-ne estudiat els tipus concrets en una recerca documental i un professor d’Ètica Social em va amollar:
– Por favor, Ortega, los experimentos con champañ tienen su gracia, pero usted debe saber que la economia del kibbutz es insostenible financieramente! Si no fuera por que los judios multimillonarios se han rascado el bolsillo para pagar las cuentas, ese estilo de vida tan ideal se hubiese ido al garete (acostumava a dir molt l’expressió "irse al garete"). Es muy agradable hablar de los experimentos con champañ!
Siga com siga, vaig pensar que posats a buscar contradiccions i anar amb ànim desconstructiu, qualsevol estil de vida pot ser vist des del punt de vista de la impugnació, però que el veritablement important és saber obrir els ulls i sospesar la part creativa de cada opció social,
salutacions cordials,
Joan-Carles