A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
13 de gener de 2008
Sense categoria
3 comentaris
Cultura de l’algeps, la canya i la calç
Recorregut, de matí de diumenge, pel Ferraget i les Glapises, unes llenques pedregoses, en tossals sinuosos, d’escassa utilitat agrícola. "Ferraget" –segon el meu informant, Josep Martines– ve de "farratge", aliment per al bestiar. Mirant com són de pobres –mig secalloses, mig pedregoses– fan l’efecte que serien terres dedicades a la pastura. També als pinars, i on hi havia pinars i pedres de calç acostumava a haver-hi forns de calç. Com el de la foto. En la zona hi ha també un forn d’algeps -guix- i en la part dels barrancs, a tot arreu, hi ha canyes. En les runes de la zona es veuen molt bé els components tradicionals de construcció: l’algeps, els canyissos i la calç. A banda de les pedres i les de les teules. Hi ha una continuïtat entre les construccions ancestrals d’ací i les de Tombuctú? Em fa l’efecte que sí. (n’hi ha més)
Algunes de les cases velles, mig enrunades, encara fan olor a garrofes i a palla. Són olors atàviques. Olors humils. Entre pinotells, mates de llentiscle, botges, argelagues… encara s’endevinen els antics bancals sense marges. Deurien estar plantats de blat. Al fons, lluny, la badia d’Altea i a mà esquerra, un tall ple de mosses: la carena de Bèrnia. S’ha de llegir Enric Valor per disposar del llenguatge més tel·lúric de la llengua. La primera vegada que vaig veure escrites paraules del meu entorn domèstic va ser en els seus llibres. (Per cert, d’algunes, mai no em pensava que es pogueren conèixer fora del meu rodal i, d’algunes altres, creia que eren impossibles de sistematitzar, com les combinacions de pronoms febles. Descobrir el contrari va ser tot un goig).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
et llegesc, d’amagatotis, regularment. Aprofitant una "distracció" hi he intervingut i irromput al teu bloc per desar-te unes paraules. No és igual el guix que l’algeps. El guix va ple d’impureses, per això a les comarques de l’horta diem també algeps negre. L’algeps, provinent de la pedra és més pur i blanc, i més tou. De fet se n’usen per a fer capes de revestiment continu diferents. El guix, per fer-ne les dues primeres: la d’agarre i irregularització, i la segona de reblit i arrrebossat, com són l’esquerdejat i l’arrebossat; i el segon, l’algeps per a fer el fi o referit, la tercera capa i final vista. En els darrerrs anys, a la teua comarca s’ha esbandit la pràctica de lluir amb ells, ho fan amb morter de ciment directament. He construït diverses vegades en les teues comarques i et puc garantir que la força tel·lúrica de la llengua també roman esplendentment en les boques i ments del manobres, i d’altres oficis lligats a la construcció. Fins i tot, la pedra d’algeps segons si s’escalfa a 400º dóna lloc a l’algeps, si la fem arribar escalfar a 800º dóna lloc a una descomposició que porta a un carnonat càlcic, usat per a fer rajoles "in situ"……antany……. avant la lettre.
Cordialment.