A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
27 de gener de 2008
Sense categoria
7 comentaris
Ametlers en flor
Els ametlers de la vall de Guadalest estan en el seu punt de florida.
Les llenques, amb flors i aromes, han esdevingut uns jardins sensuals.
Enguany, hi arriba una mica prompte. El bon temps l’ha accelerat:
habitualment ho fan al febrer.
Les llenques, amb flors i aromes, han esdevingut uns jardins sensuals.
Enguany, hi arriba una mica prompte. El bon temps l’ha accelerat:
habitualment ho fan al febrer.
De colp, la terra esdevé un escenari, es fa
teatre. Una decoració especial punteja les foies, els morros, les
retaules abancalades…tot es fa festiu, esclatant. Una primavera avantlaletre, que
es diu. Qualsevol trencall en el camí ha estat un pretext per deixar
caure la vista. El vent ha musicat el matí amb cants eufòrics, el
migdia i la vesprada amb ritmes càlids. A les primeres hores del matí,
el cel estava emboiregat, després s’ha aclarit. Ha fet una dia
pintorescament bell. (n’hi ha més)
teatre. Una decoració especial punteja les foies, els morros, les
retaules abancalades…tot es fa festiu, esclatant. Una primavera avantlaletre, que
es diu. Qualsevol trencall en el camí ha estat un pretext per deixar
caure la vista. El vent ha musicat el matí amb cants eufòrics, el
migdia i la vesprada amb ritmes càlids. A les primeres hores del matí,
el cel estava emboiregat, després s’ha aclarit. Ha fet una dia
pintorescament bell. (n’hi ha més)
[Conte de budisme zen]
Una nit un lladre
va entrar dins d’una petita ermita i no hi trobà res per endur-se. Però
va veure el mestre Ryokan adormit sota la seua manta. De seguida el
lladre agafà la manta i fugí. El fred despertà Ryokan. Esternudant, es
va adonar que li havien robat la manta. La lluna lluïa magnífica al mig
del cel i Ryokan podia veure-la des de la finestra. Llavors va composar
aquest poema tan cèlebre:
Una nit un lladre
va entrar dins d’una petita ermita i no hi trobà res per endur-se. Però
va veure el mestre Ryokan adormit sota la seua manta. De seguida el
lladre agafà la manta i fugí. El fred despertà Ryokan. Esternudant, es
va adonar que li havien robat la manta. La lluna lluïa magnífica al mig
del cel i Ryokan podia veure-la des de la finestra. Llavors va composar
aquest poema tan cèlebre:
Oh meravella!
La lluna tan bonica il·luminant la meua finestra,
Per què el lladre no se l’ha emportada?
Taisen Dhesimaru, L’anell de la via
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs el perill de gelada de la floració augmenta de forma exponencial.
"Lluna morena" és el títol de la cançó. El de l’àlbum, Ànima negra, i ho canta EL CAU DEL LLOP. Hi podràs trobar per què el lladre no es va emportar la lluna. No podia emportar-se-la, ni que se n’hagués enamorat…
M’encanta aquest paisatge: em sedueix, m’hipnotitza, em deixa desarmat. Potser perquè vinc del regadiu, del monocultiu de taronger extensiu, un punt monòtin i articifial en excès (l’agricultura sempre és un artifici), el secà, aparentment desorganitzat, irregular, variat, em sembla més atractiu, més poètic, més telúric. La Marina, La Vall d’Albaida, els Ports… són comarques valencianes d’una poeticitat extraordinària.
Ahir vaig fer un passeig prop de Jesús Pobre direcció cap a Gata de Gorgos i els ametlers estaven tots en flor. Un passeig molt agradable.