A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
23 de gener de 2008
Sense categoria
4 comentaris
“Jardí ebri”, poesia aràbigovalenciana
Jardí ebri (Edicions 62) és una nova antologia de textos de poesia que Josep Piera, amb l’ajuda de Josep R. Gregori, ha traduït de l’àrab. Llegiu-la, s’ho val. Es tracta d’una selecció de poemes d’Ibn Khafaja, que va viure a Alzira al segle XI.
Ibn Khafaja, el jardiner d’Alzira, va ser, sens dubte, el poeta més gran del seu temps. Josep Piera ja ens havia mostra una part de la seua obra en llibres anterior, com Poemes de l’Orient-Al-Andalus o El jardí llunyà. Els poemes del d’Alzira traspuen sensualitat i enyor. Alguns són un lament per la caiguda de València. Sempre des d’una cal·ligrafia sensitiva abocada a les olors, sabors i sons dels paisatges d’una terra ubèrrima, que el poeta identifica amb el paradís. “No penseu en l’infern” —increpava en un dels seus versos: “Del paradís al foc no s’hi va mai”. També, però, té poemes de denúncia, malauradament ben actuals:
Van dedicar-se a les ciències
Per adquirir amb enganyifes
Alts càrrecs i llocs de privilegi.
Fingiren ser ascetes,
Fins al moment de furtar
Diners de tots els temples.
(n’hi ha més)
Ibn Khafaja, el jardiner d’Alzira, va ser, sens dubte, el poeta més gran del seu temps. Josep Piera ja ens havia mostra una part de la seua obra en llibres anterior, com Poemes de l’Orient-Al-Andalus o El jardí llunyà. Els poemes del d’Alzira traspuen sensualitat i enyor. Alguns són un lament per la caiguda de València. Sempre des d’una cal·ligrafia sensitiva abocada a les olors, sabors i sons dels paisatges d’una terra ubèrrima, que el poeta identifica amb el paradís. “No penseu en l’infern” —increpava en un dels seus versos: “Del paradís al foc no s’hi va mai”. També, però, té poemes de denúncia, malauradament ben actuals:
Van dedicar-se a les ciències
Per adquirir amb enganyifes
Alts càrrecs i llocs de privilegi.
Fingiren ser ascetes,
Fins al moment de furtar
Diners de tots els temples.
(n’hi ha més)
Però Khafaja és sobretot un poeta dionisíac. Sensualitat amb plenitud: la seua doctrina és l’hedonisme integral. Molts dels seus versos recreen situacions i moments d’èxtasi, i ens els fa assaborir talment un pastís deliciós, dolç com el cabell d’àngel.
"El jardí"
Dolç és el riu, com dolça la saliva
flairant dels llavis de l’amor. El zèfir
arrossega mandrós la humida coa.
Ràfegues de perfum
travessen el jardí
tot cobert de rosada.
Jo me l’enamore, aquest verger
on la margarida és el somrís,
la murta els rínxols i la viola la piga.
"Capvespre d’orgia"
Un capvespre d’orgia vaig haver de jaure l’embriaguesa.
Ben plaent i estovat vaig tindre el llit.
L’arbre em va vestir amb l’ombra seua.
La branca sentia el versar dels coloms.
El sol s’ajupia, pàl·lid a la posta.
Un tro llunyà dictava el seu conjur.
Els núvols escopien com les bruixes l’eixarm.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sóc una enamorada, però molt enamorada, de la poesia aràbigovalenciana. De fet, he llegit i gaudit tots dos llibres que cites:Poemes de l’Orient-Al-Andalus i El jardí llunyà. Preciosos llibres i preciosos poemes. El jardí llunyà m’agrada fins i tot com a objecte. Té una portada tan delicada… Amb el teu permís, em permet reproduir uns versos d’Ibn Khafaja que m’agraden especialment:
"No m’agrada la rigidesa en l’home
que el transforma en una estàtua;
ni qui no ha passat despert cap nit
pels insomnis de l’amor, ni aquell
a qui el desig no li ha doblat mai el cos.
(…)
Sóc talment la tendra branca del salze
que el vent du de banda a banda."
Em fa reflexionar sobre la fragilitat humana. La "perfecció absoluta" em fa por.
No conec Jardí ebri, però tinc ben clar que el llegiré, i tan aviat com puga.
Ui, he posat els títols de llibres en cursiva i en publicar el comentari no m’ho ha respectat?!!
I els versos tan separats un de l’altre! No sé com fer perquè això no passe.