Uns milers de persones en reuníem ahir en la plaça l’ajuntament per demanar poder seguir veient tv3. Un govern tan liberal com el de Camps –i el pp, en general– ha clausurat el repetidor de la Carrasqueta. És la forma amb què entenen la llibertat d’expressió. Pensàvem que la via de Maastricht faria l’estat espanyol
Hui divendres ha vingut Rafa Gomar a parlar de la seua escripturà diarística. En concret, ha parlat de Vianant (El cep i la nansa, Barcelona, 2006) el seu darrer dietari. Es tracta d’un dietari sense dates, la portada del qual reprodueix una de les seues passions: la pintura de Paul Klee. Ha parlat de la seua
L’associació d’escriptors ha penjat una pàgina amb informació sobre la meua obra . Considere que l’"obra" és el meu assaig, i no hi entren els papers acadèmics. Però si la qüestió en alguns casos resta nítida, en d’altres presenta força dubtes. I és clar, la qüestió en litigi és: on comença i on acaba l’assaig? Perquè hi ha assajos que són un plom
Recorregut, de matí de diumenge, pel Ferraget i les Glapises, unes llenques pedregoses, en tossals sinuosos, d’escassa utilitat agrícola. "Ferraget" –segon el meu informant, Josep Martines– ve de "farratge", aliment per al bestiar. Mirant com són de pobres –mig secalloses, mig pedregoses– fan l’efecte que serien terres dedicades a la pastura. També als pinars, i on hi havia pinars
Com cada temporada, Joaquim passa una meitat de l’any fora de l’Alacant, viatjant per comarques catalanes i valencianes, la resta del temps, l’altra meitat, està ací. Cada dia fa un itinerari diferent per la ciutat, amb visites a gent molt diversa. Va carregat amb dues borses -una en cada mà- i de vegades amb motxilla.
Els psicòlegs expliquen la regressió al passat com la conseqüència de la por (al present i al futur). Em pregunte: És això el que ocorre en molts sectors de la societat? Per exemple, en l’església? El fet cert és que la institució sembla que haver iniciat una creuada per assolir, de nou, el nacionalcatolicisme. No busca estendre el
Mentre els xiquets esperen apressats l’arribada dels reis, dedique unes hores del dissabte a fer llenya. El foc de la llar en necessita molta. Cada arbre té la seua textura, la seua olor, la seua qualitat, el seu pes, la seua estètica… N’he fet molta, de garrofer. És una qüestió de simple principi ecològic: netege els
L’any 1968 Pasolini va estrenar Teorema. La data és significativa. Aprofitant els dies prelaborals l’he tornada a veure. En sinopsi: a casa d’una família acomodada de Milà, hi arriba un convidat. Es tracta d’un jove seductor que, primer, atrau hipnòticament la criada, després, el fill i la filla, finalment, la mare i el pare. Després se’n va com havia vingut,
Una setmana de desconnexió. Ço és sense pantalles, faenes intel·lectuals, ni obligacions (ni contactes amb gent que les recorda) i sense altres coses a fer que menjar, xarrar amb la família, amb els amics… I llegir. Perquè llegir sempre ho necessite. Com li passava a Borges (que no és sant de la meua devoció, però escrivia coses molt bones) no cal
De llibres sobre la literatura, sobre el malestar literari actual, n’he llegit un bon grapat. Alguns boníssims. Alberto Manguel, George Steiner, Harold Bloom o Edgard Morin han escrit apologies molt i molt bones. També, a casa nostra, Vicenç Pagès, Un tramvia anomenat text, o el molt recent d’Emili Teixidor, La lectura i la vida, són ben interessants. Ara
El cap de setmana és també un camp de proves. Un necessita descansar, veure amics i família, fer alguna cosa diferent a la resta de dies de la setmana. I no sempre és fàcil. Des de fa temps ho tinc clar: desitge plaers senzills. Són els que poden aportar felicitat i pau. Aquells que em
Mentre prepare uns papers sobre la poesia d’Estellés per a unes jornades que han començat hui (i duraran demà i el divendres): "L’obra de Vicent Andrés Estellés: treballs per a una edició crítica", a la Jaume I de Castelló, repasse alguns dels poemes i poemaris preferits. Sóc estellesià, però tinc les meues preferències. Em resulta reconfortant el
Resulta difícil crear en els nostres dies. Anem atrotinats, apressats i dediquem poca atenció a les coses. Fem moltes activitats, i hi ha moltes coses possibles. Més que mai. Engegues la pantalla, et connectes a internet i pots navegar (i naufragar): llegir periòdics, blogs, baixar-te pel·lícules, música, fer visites…a tants i tants llocs. També passen moltes coses al món
Aeroports. Controls de policies. Gentades. Taxis. Allaus de gent (de tots els colors, de totes les races, de totes les condicions). La llum és diferent. També les olors. La urbanitat canvia en tots els sentits. És diferent l’arquitectura, les normes de trànsit, els costums, les formes de caminar de la gent, de vestir-se, de comportar-se… Londres és una
L’aire seré i lacònic d’un jardí rústic sempre relaxa. Ha estat l’experiència fugaç del cap de setmana. Uns passejos curts, regar plantes…El contacte amb la terra és una font d’energia saludable. Molt convenient en el món tens, i a voltes convuls, que vivim. Una cosa és el jardí jardí, amb tota mena de detalls, ben organitzat, planificat, cuidat amb tota