Els psicòlegs expliquen la regressió al passat com la conseqüència de la por (al present i al futur). Em pregunte: És això el que ocorre en molts sectors de la societat? Per exemple, en l’església? El fet cert és que la institució sembla que haver iniciat una creuada per assolir, de nou, el nacionalcatolicisme. No busca estendre el
Mentre els xiquets esperen apressats l’arribada dels reis, dedique unes hores del dissabte a fer llenya. El foc de la llar en necessita molta. Cada arbre té la seua textura, la seua olor, la seua qualitat, el seu pes, la seua estètica… N’he fet molta, de garrofer. És una qüestió de simple principi ecològic: netege els
L’any 1968 Pasolini va estrenar Teorema. La data és significativa. Aprofitant els dies prelaborals l’he tornada a veure. En sinopsi: a casa d’una família acomodada de Milà, hi arriba un convidat. Es tracta d’un jove seductor que, primer, atrau hipnòticament la criada, després, el fill i la filla, finalment, la mare i el pare. Després se’n va com havia vingut,
Una setmana de desconnexió. Ço és sense pantalles, faenes intel·lectuals, ni obligacions (ni contactes amb gent que les recorda) i sense altres coses a fer que menjar, xarrar amb la família, amb els amics… I llegir. Perquè llegir sempre ho necessite. Com li passava a Borges (que no és sant de la meua devoció, però escrivia coses molt bones) no cal
De llibres sobre la literatura, sobre el malestar literari actual, n’he llegit un bon grapat. Alguns boníssims. Alberto Manguel, George Steiner, Harold Bloom o Edgard Morin han escrit apologies molt i molt bones. També, a casa nostra, Vicenç Pagès, Un tramvia anomenat text, o el molt recent d’Emili Teixidor, La lectura i la vida, són ben interessants. Ara
El cap de setmana és també un camp de proves. Un necessita descansar, veure amics i família, fer alguna cosa diferent a la resta de dies de la setmana. I no sempre és fàcil. Des de fa temps ho tinc clar: desitge plaers senzills. Són els que poden aportar felicitat i pau. Aquells que em
Mentre prepare uns papers sobre la poesia d’Estellés per a unes jornades que han començat hui (i duraran demà i el divendres): "L’obra de Vicent Andrés Estellés: treballs per a una edició crítica", a la Jaume I de Castelló, repasse alguns dels poemes i poemaris preferits. Sóc estellesià, però tinc les meues preferències. Em resulta reconfortant el
Resulta difícil crear en els nostres dies. Anem atrotinats, apressats i dediquem poca atenció a les coses. Fem moltes activitats, i hi ha moltes coses possibles. Més que mai. Engegues la pantalla, et connectes a internet i pots navegar (i naufragar): llegir periòdics, blogs, baixar-te pel·lícules, música, fer visites…a tants i tants llocs. També passen moltes coses al món
Aeroports. Controls de policies. Gentades. Taxis. Allaus de gent (de tots els colors, de totes les races, de totes les condicions). La llum és diferent. També les olors. La urbanitat canvia en tots els sentits. És diferent l’arquitectura, les normes de trànsit, els costums, les formes de caminar de la gent, de vestir-se, de comportar-se… Londres és una
L’aire seré i lacònic d’un jardí rústic sempre relaxa. Ha estat l’experiència fugaç del cap de setmana. Uns passejos curts, regar plantes…El contacte amb la terra és una font d’energia saludable. Molt convenient en el món tens, i a voltes convuls, que vivim. Una cosa és el jardí jardí, amb tota mena de detalls, ben organitzat, planificat, cuidat amb tota
Ahir, al migdia, es va inaugurar l’exposició "Sendes i carenes d’Enric Valor". Un muntatge d’Escola Valenciana amb paisatges i textos del de Castalla. Es tracta, sens dubte, d’una bona oportunitat per repassar l’univers valorià, que té en la muntanya el seu punt de referència. Les fotografies són una invocació tel·lúrica i una apel·lació ecològica. No
S’ha publicat un volum de Miquel Martí i Pol amb el títol Pensaments. És una antologia de versos del poeta, organitzada seguint els temes que aborda en la seua poesia. Ho fa el periodista i escriptor Xevi Planas. Ben original aquesta incursió martipoliana i ben útil. Es tracta de donar compte de l’activitat poèticopensant de l’autor. El pensament expressar en imatges,
Hui, la Colla Ecologista del Campello ha organitzat un passeig per la Carrasqueta, just on hi ha el repetidor de TV3. Novament tenim l’amenaça al damunt. Entre demà i el dimecres vinent el govern valencià intentarà clausurar-ne les instal·lacions. Els peperos no sol organitzen manifestacions contra el govern, aprofitant el dolor d’una gent, com en la
Ahir, en la llibreria "80 mons", es va presentar el darrer poemari d’Emili Rodríguez-Bernabeu, El país d’Amy, a càrrec de Ximo Espinós. Va dir, entre d’altres coses, que el poeta, cardiòleg de professió, era un doble especialista del cor. Amb belles il·lustracions del mateix autor, tenim versos que parlen del món d’ara, de les fronteres,
La soledat muntanyenca ens allunya de l’ambient febrós de l’èxode de les multituds, i sento una emoció nova, suau i penetrant. És una emoció que té puresa i noblesa d’art. Aquest és un d’aquells moments en què el drama esdevé poesia. L’emoció estètica domina el cansament i el neguit. (Rovira i Virgili, Els darrers dies