Amb el títol d’El llibreter Mendel i altres relats he publicat un conjunt de textos de ficció. Ací podeu llegir les primeres pàgines: https://neopatria.es/es/cataleg/llibre/el-llibreter-mendel-i-altres-relats/ Ací teniu un fragment d’un altre text, un homenatge a Amos Oz: Missatge en una ampolla Són les cinc del matí. Agarre el bolígraf i no puc deixar
Amb el pseudònim d’Ada Klein Fortuny — que podria ser el nom d’una pintora expressionista— apareix, La plaga blanca, un llibre estrany, indefinible, diferent. En bona mesura, colpidor. Es tracta d’un recorregut per la vida de sis escriptors —cinc escriptors i una escriptora—que varen emalaltir de tuberculosi i n’acabaren morint. Paul Éluard, Joan Salvat-Papasseit, Katherine
Al recull de poemes Les muntanyes són la teva ment, del poeta Gary Snyder s’hi afegeix un substanciós assaig, “Els escriptors i la guerra contra la naturalesa”, on exposa idees ben estimables sobre un munt de qüestions. El poeta de la generació beat hi interpreta la dualitat de l’ésser humà producte de la naturalesa de
Svetlana Aleksiévitx, la premi Nobel bielorussa, parla de les cuines de casa com a espais de domini de les dones. S’hi reuneixen, conten les seues vivències, històries de tota mena. En les llargues nits d’hivern russes o bielorusses, deu ser una de les activitats més reconfortants: seure-hi i escoltar relats i contar-los. És precisament aquest
Vaig llegir per primera vegada Iban Zaldua —un escriptor basc nascut el 1966— en un assaig ben recomanable: Ese idioma raro y poderoso (2012). Hi aborda múltiples qüestions sobre la literatura del seu país presentades, però, de manera tan dialèctica i perspicaç que esdevenen interessants per a qualsevol lector, especialment per als dels països
Passen els anys i ben sovint visite i revisite l’obra de Joan Fuster. Ara pot ser Causar-se d’esperar o Diccionari per a ociosos, en un altre moment, el Diari o Nosaltres els valencians o qualsevol text sobre escriptors (Salvat, Pla, Estellés…). I quasi sempre els aforismes, que em venen al cap moltes voltes en l’acte
Acaba l’any que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha dedicat a l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas amb uns resultats extraordinaris. D’entre aquests, cal destacar la publicació, en dos volums, de la seua Obra Completa. El primer aplega la poesia i, el segon, la prosa. No tots els textos reunits tenen ni el mateix valor, ni són del
El número 50 de la revista l’Aiguadolç, coordinat per Joaquim Espinós, s’ha centrat en el meu assaig. El títol té una primera part: “La vida en un assaig” i una segona: “Homenatge a Enric Balaguer”. No puc estar-ne més content. En el monogràfic escriuen, a banda de Joaquim Espinós, Joan Garí, Lluís Meseguer, Enric Sòria, Àngels
Hi ha llibres inclassificables: Ars libri. L’aventura del llibre i la paraula, de Juli Capilla, Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera del 2019, n’és un. En substància, té molt d’autobiografia intel·lectual i de treball periodístic del seu autor. Juli Capilla —que tenia el castellà com a llengua familiar— ha estat periodista, crític, corrector, professor de
Ens trobem davant d’un llibre incitant de Xavier Serra, conegut fins ara per les cèlebres biografies sobre personalitats valencianes publicades en l’Editorial Afers. Es tracta d’obres molt amenes i on la mirada de l’autor porta els entrevistats per uns viaranys d’interés humà, social, cultural… Serra és molt bo com a biògraf: ensuma bé els trets
L’editorial Lletra Impresa presenta el volum Farem un pensament de Manel Rodríguez-Castelló, poeta, columnista, crític, dinamitzador cultural (caldria recordar que és l’alma mater dels premis de poesia Rodríguez-Martínez d’Alcoi, instituïts pel seu pare i continuats per la família durant 38 anys). El volum està organitzat en dues parts: “Metaforismes” i “Saials”. Els primers són anotacions
Hi ha llibres que penetren profundament en la psique del lector. És clar que depén del lector i de la seua experiència i allò que expressa l’escriptor amb l’obra. La drecera, de Miquel Martín i Serra, té la força dels grans relats perquè sap situar-se dins del món d’un xiquet de dotze o tretze anys i
Hi ha llibres inclassificables. També se’n pot dir que tenen —creen— el propi gènere. Ioga d’Immanel Carrère n’és un. A mig camí de l’autobiografia parcial, el diari, la crònica, l’assaig, la novel·la, el testimoni psicològic… Ioga aborda una etapa de la vida de l’autor en què viu una separació de parella, una crisi bipolar
En saber la mort de Joan Margarit he recuperat el text que vaig escriure a propòsit del seu llibre de memòries Per tenir casa cal guanyar la guerra. El reproduesc novament In memoriam. El poeta i arquitecte Joan Margarit(1938) acaba de publicar una autobiografia substanciosa: Per tenir casa cal guanyar la guerra. Hi trobem
Capbussar-se en qualsevol novel·la de Joan Daniel Bezsonoff acostuma a ser una experiència refrescant i divertida. Diferent. Ja sé que sona a tòpic, però les obres del nascut a Perpinyà, no tenen cap parangó amb les dels autors coneguts en català, tret potser de Francesc Trabal. I com són les novel·les? Doncs, són relats plens