ONADES D’INCERTESA: 2n part

  • Ningú està obligat, però qui vulgui acompanyar-me en aquesta aventura serà benvingut. Sou lliures de fer-ho o de quedar-vos en el mas. -Va aclarir Guillem.

Arnau es va posar de seguida al costat de l’Arnau, l’Anna el va seguir i de seguida es va agafar del seu braç.

  • Arnau! Anna! -Van cridar al mateix temps les mares dels joves.

  • No em podràs aturar, mare. N’ estic ben decidit. -Va afegir Arnau amb un posat ben orgullós.

  • Jo també mare. -Va dir l’Anna agafant-se ben fort del braç de l’Arnau.

Els pares dels joves es van acostar a les seus dones per intentar calmar-les.

  • Deixa’ls dona. Ja són grans.

  • Sí! A més a més, igual l’Arnau es dóna compte del que sent realment l’Anna per ell. Segur que al final es casaran, aquest parell. Deixa’ls que facin el viatge.

El dos nois varen esclatar de felicitat. L’Anna va abraçar fortament  l’Arnau. Els pares somreien. L’Arnau plorava d’emoció, anhelava des de feia molt de temps emprendre una aventura a un lloc desconegut.

  • Bé. A la resta us encomano el meu mas i la meua Hisenda fins que torni del viatge. -Va ordenar Guillem.

Els tres viatgers varen començar a preparar-se, es varen dur la roba, alguns dels seus efectes personals i menjar per al viatge. Guillem va donar al joves un cavall. Era un cavall negre de pura raça. El seu nom eraLlum. Es va fer de nit, aquella nit dormirien en el mas. La darrera nit que passarien en el mas. A l’endemà emprendrien  un viatge que els duria a les profunditats del món.

El dia va arribar, era aquell dia, 17 de febrer de 1335. Els tres viatgers varen acomiadar-se dels 18 serfs que s’hi quedaren en el mas i emprengueren el viatge. Primera parada: Port de València.

El viatge va ser molt tranquil. Era molt de matí, les sis de la matinada per ser exacte. Varen travessar per un bosc inacabable, es sentia els sorolls salvatges de les criatures de la nit.

  • Rumm- Rumm, Bum- Bumm, crac-crac, xec-xec

Es va fer el silenci durant uns instants… però el silenci es va trencar amb soroll aterrador…

  • AUUUUU!!! AUUUUU! AUUUUU!

Sentien com un exèrcit d’ulls negres i sinistres els observaven, però no va succeir res. Després de tres hores de viatge varen decidir descansar i menjar alguna cosa. Quan encara no s’havien posat res a la boca, varen sentir uns crits d’auxili

.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A La Mina, en català!

Avui voldria parlar-vos d’una bona iniciativa de Plataforma per la llengua. Es tracta d’un nou projecte amb l’objectiu de continuar treballant per la cohesió social a La Mina, amb el català com a llengua comuna. Entreu en l’enllaç que afegiré a sota. Amb pocs diners es pot fer molt. Jo ja he fet la meva aportació. I vosaltres? 😉

https://www.plataforma-llengua.cat/microdonatius/16/a-la-mina-en-catala

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ONADES D’INCERTESA: Primera part.

També us afegeixo una història que va escriure fa tres o quatre anys. Espero que us agradi:

En Guillem s’havia alçat molt de matí, sense cap motiu aparent, vivia en un mas a centenar de quilòmetres de qualsevol gran ciutat. L’única companyia que tenia, després de la mort de la seva esposa, era la vintena de serfs que es dedicaven a cuidar-li la seua propietat. La seva dona va morir molt jove a causa de la pesta. Estem a la València del segle XIV, concretament a l’any de Nostre Senyor de 1335. És en el començament del segon terç del segle XIV on és produeix una forta onada de morts  a causa d’aquesta terrible malaltia, la pesta.

Guillem té 28 anys,fa 1,70 cm d’alçada, té el ulls blaus foscos com la mar, cabells negres i barba mal arreglada. Està en  plena maduresa tan física com intel·lectual de la seua vida. Des  que va morir la seua dona, no ha fet altra cosa que tancar-se en la seva biblioteca particular i llegir tot tipus de manuscrits i farfallejar  mapes geogràfics mundials.  Per les nits aprofundeix en diverses tècniques i exercicis en completa meditació per estar en  perfecta harmonia amb ell i tot allò que l’envolta.

Avui ha sortit del seu mas sense desdejunar. Seu en un banc que hi ha a prop de la porta i es queda abstret, mirant com els serfs fan la seva feina diària. No és un mas massa gran, la casa té cinc dormitoris, una granja on hi ha gallines, ànecs i porcs i una quadra on té els cavalls. També hi ha un bast terreny on els serfs cultiven llegums i fruites. Un bancal on hi ha nispros, tarongers, una perera i un pomer. De sobte, s’alça, agafa el seu cavall blanc, que es diu Llamp i surt galopant del mas sense cap destí concret.

Després de dies galopant, arriba al port de València. Baixa del cavall, no el nuga, sap que no se’n anirà a cap lloc. Veu el gran bullici que hi ha al port i l’enorme gentada que van d’aquí per allà sense cap mena de descans. Quin món més agressiu va pensar Guillem em comparació a vida tranquil·la  que portava en el seu mas. Va seure, cansat, uns instants al moll i va tancar el ulls a veure si podia tindre una mica de pau. Només escoltava el so de la mar, va fugir del món terrenal fins arribar a un món espiritual. En aquell precís moment va sentir una veu.

  • Guillem! És la teva hora! Deixaràs les teues terres, compraràs una galera i et faràs a la mar.

  • Com? Qui ets? -Va preguntar Guillem

  • No preguntis Guillem. La mar t’està cridant. No pots defugir la crida. La mar és guerra, la mar és pau, la mar és vida, la mar és mort.

 La veu es va esvair, Guillem va obrir els ulls, aturat, sense saber que pensar, sense saber que fer. Mirava a l’horitzó esperant que la veu tornara a parlar, esperant alguna senyal, però no va succeir res. Finalment es va decidir, va muntar al seu cavall i se’n va anar a tota velocitat al seu mas.

En arribar al mas, es va reunir amb el vint serfs. Els va relatar fil per randa, tot el que li havia passat; els serfs pensaven que s’havia tornat boig, tot i que, n’hi havia dos que escoltaven amb molta atenció la seva història.  Eren l’ Arnau de 16 anys i l’Anna de 14. L’Arnau era molt alt, feia quasi 1,80 d’alçada, tenia els cabells rossos, ulls grans i somiadors. L’Anna en feia 1,65, tenia els cabells negres i els ulls verds. Era molt més prudent que l’Arnau però sempre feia el que ell volia, estava secretament enamorada d’ell. Ells ulls de l’Arnau espurnaven amb tot el que Guillem els anava contant, l’Anna es va adonar, i ja sabia el que passaria. Aniria amb ell a la fi del món si fóra necessari.

Joan Daniel Navarro

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Soñador

Us deixo el que vaig escriure al 2005:

Soy un soñador,

un soñador que busca,

sanar su corazón contenido.

Un buscador que busca,

la esperanza que en mala hora huyó de él.

como un breve susurro, en un vacío oscuro.

Un busca respuestas,

que se enoja al no encontrarlas.

Un inconformista que ningún

conocimiento le basta.

Busca, busca, buscador

¿Cuándo tu corazón dirá basta?

Corre, corre, corredor

que el mundo por poco te atrapa.

Pasan los años, los años pasan,

la maldita incertidumbre te atrapa.

Una pregunta, con una pregunta basta,

¿Quién eres? ¿Quién soy?

que pregunta más complicada

aún no tengo los suficientes

conocimientos para contestarla.

Joan Daniel Navarro

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Hola, Caminants!

Benvinguts i benvingudes al meu bloc;

En aquest bloc posaré les meves idees, les meves preocupacions, entrades que tinguin a veure amb la cultura, la llengua i la societat arreu dels països catalans. També hi aniré posant el llibre que vaig començar a escriure farà ja  un temps.

Per començar us posaré una cançó que m’encanta de la Sílvia Cruz: “Corrandes d’exili” un poema de Pere Quart que també va haver d’exiliar-se per donar suport al bàndol republicà en la guerra civil espanyola.

Publicat dins de General | 1 comentari