Inicis Foscos
—Es pot saber què feu aquí? Va preguntar Estel enfadada
Els seus pares no la varen respondre però la miraven detingudament.
—Ells no són els teus pares, Estel. Va afegir Goltac.
—Què?! Va cridar Estel. — Com que no són els meus pares va tornar a cridar amb els ulls plorosos.
—No t’esveris i escolta a Goltac, Estel. Ell t’ho escplicarà tot. Va dir la que havia estat la seva mare durant tota la seva vida.
Goltac va tancar els ulls i va começar a parlar:
—El teu pare no és d’aquest món, el seu nom era Enric i la teva mare tenia el mateix nom que tu, es deia Estel. va dir Goltac tancant els ulls fent un gest de gran dolor.
—M ‘esteu prenent el número?!— va preguntar l’Estel molt enfadada
— No! Va contestar-li el que havia estat el seu pare.
—Escolta, Estel—Va continuar parlant Goltac. El teu pare era un príncep d’un altre món que es va enamorar d’Estel: la persona més dolça i amable del nostre regne. Sabien que es veien d’amagatotis, perquè l’Estel va ensenyar a Enric a poder vindre al nostre món. La raça humana tenia prohibir l’entrada al nostre regne, però amb el teu pare vàrem fer una excepció. Enric, el teu pare, feia una búsqueda de tot en la seva vida, no l’importava si ho trobava; el consell vam acceptar aquest noi perquè era honrat, inquiet, assenyat en el seu cor, pacífic i amant dels boscos. Però no tots els mortals eren de la mateixa manera que el teu pare, ell era una de les poques excepcions, Molts mortals tenen por a les coses que ignoren, això és natural ,però quan aquesta entra a dintre teu, tens desconfiança de tot el que hi ha al teu voltant i aquest neguit sempre controlarà el teu destí i serà molt més poderós que qualsevol altre sentiment. El teu pare no era un simple ciutadà en el seu regne, sinó un príncep i com era natural, el seu pare va vindre al nostre regne, a recuperar el que li pertanyia per dret i sang; o almenys, això pensava ell.
