PARLAMENT
I arribat aquest moment, el gran regne dels homes mortals va armar el seu gran exèrcit, grans nau de guerra per conquerir el nostre pacífic regne. Els tres savis del regne es vàrem reunir en consell, per veure de quina podríem posar fi aquest conflicte, que ens superava a tots. El nostre regne no posseïa cap arma de cap tipus per aturar l’ofensiva d’un tirà amb ànsies de conquesta.
El teu pare era un home valerós i noble. Estava disposat a salvar la vida de la seva estimada i protegir-te, et quedaven pocs mesos per néixer. Tot i que no teníem armes, el poder de la natura, estava del nostre costat i podríem anivellar la contesa.
El dia va arribar i els vaixells de guerra ja es veien por l’horitzó; el dia de la veritat havia arribat i els tres savis esperàvem al nostre enemic vora de la platja. Les naus de la guerra van llançar l’ancora però no va baixar cap guerrer. És en aquest precís moment que, de la nau del rei van pujar a un petita embarcació. En un moment van arribar a la riba de la platja i es van postrar davant nosaltres. Recordo molt bé el que va passar com si estigués passant ara mateix…
– Benvolguts al nostre pacífic regne! Què és el que desitjant? Va preguntar Goltac
– Això és un regne? va preguntar el tirà de manera despectiva. Aquesta regne és una terra salvatge que vol ser conquerida, ens hauries de donar les gràcies, amb la nostra ajuda, aquest regne es donarà a conèixer al món. Deixareu de ser un món marginar, amb el nostre govern, us convertireu en una regió pròspera. Combatreu sota la meva bandera per sotmetre als pobles indígenes que encara es resisteixin. Aquesta és l’única opció que us queda. Obeïu o la vostra terra serà un munt de sang i cendra.
