Una mirada al Passat
_ Tu ets el cap suprem? Va preguntar l’Estel amb la boca oberta
_ Això sembla. Va afegir de manera tranquil·la Goltac, però els títols no signifiquen res. El més important és protegir el regne dels atacs externs i també interns.
_ Però de què estàs parlant? va preguntar esvarida Estel.
_ Acompanya’m! va dir Goltac.
Estel, els dos savis i Goltac varen començar a caminar, de sobte es van trobar amb un mur de pedra, semblava que no hi havia cap sortida. Goltac va posar la seva mà en la pedra, va tancar els ulls i va pronunciar unes paraules:
Estel acta in learn
Una porta es va dibuixar en el mur i es va començar a obrir. Els tres savis van entrar per la porta seguida d’Estel que amb por i sorpresa caminava molt a poc a poc. Estel va veure que hi eren en una habitació, les parets estaven cobertes de plantes enfiladisses que amb el pas del temps havien esquerdat la pedra. Al Bel mig de la habitació hi havia una taula de pedra i sis seients de fusta, El tres savis es van seure i Goltac va fer un gest perquè hi també seiés Estel.
– Encara falten dos guardians del regne perquè puguem començar la reunió. Va afegir Goltac.
De sobte, hi van entrar a la cambra els pares d’Estel. La jove no se’n sabia avenir.
