Els tres guardians
Començaren a menjar sense pronunciar un sol mot. De sobte l’ancià mirà detingudament els ulls d’Estel:
-Per què tens por de dubtar? Preguntà l’ancià.
-Jo no tinc por! Respongué ràpidament Estel.
-Si tens dubtes, et fas preguntes i al fer-ho, ja has iniciat el camí per trobar les respostes. Va afegir dolçament el savi.
-Però jo no vull dubtar! Què he de fer per no dubtar?
-És l´única manera d’aprendre. Cal que dubtis, cal que t’equivoquis perquè continuïs aprenent.
Estel es va quedar sense paraules, de sobte va veure dos ombres que s’acostaven, la protagonista d’aquesta història es va aixecar morta de por fins que va esclatar cridant:
– Ancià! Que no veus dos ombres que s’acosten?!
– I tant! Fa poc que n’he parlat amb totes dos.
– Com? Va preguntar Estel
La torxa va començar a dibuixar els rostres dels dos desconeguts.
– Et presento a Eidriel, senyor de les aigües i un dels tres grans guardians del regne. Va dir Goltac
Eidriel anava vestit amb un gran vestit de color blau. El blau fosc i el blau clar marí es barrejava en les seves robes. Tenia els ulls blaus i la cara molt arrugada com si visqués en les profunditats de la mar.
-Finalment et presento a Terranor, senyor de la Terra i un dels dels tres gran savis del regne.
-De la mateixa manera, Terranor vestia amb un vestit verd que es barrejava amb tons marrons, més corpulent que Eidriel i amb una mirada més agressiva.
-I el tercer guardià? Va preguntar Estel que es va quedar un llarga estona sense saber què dir.
– El tens al davant. Va contestar-li Terranor. Et presento a Goltac, senyor de l’aire i cap suprem dels tres guardians del regne.
