Senyor amo, seria tan amable de donar-me la llibertat?
Hi ha dues maneres d’atacar mortalment el dret a decidir, i per extensió el referèndum d’auto-determinació. L’un, és pervertint la pregunta tot redactant-la de manera que la resposta sigui interpretable, i l’altre, condicionant el referèndum a un acord amb Espanya. Vincent Sanchis dedica el seu article d’avui a Nació diginal.cat a aquesta supeditació a les lleis espanyoles. N’extrec un dels fragments més il.lustratius.
“Allò que implica ‘la liquidació de qualsevol possibilitat d’exercir al dret a decidir’ és exactament supeditar-lo a un acord amb el govern espanyol. Tant se val que sigui del PP o del PSOE. Tots dos partits són radicalment contraris a reconèixer-lo, aquest dret. Tots dos proclamen que la sobirania a Espanya recau exclusivament en el poble espanyol. La consulta queda “enterrada” a partir del moment que se’n condiciona la celebració al pacte amb el govern espanyol. Encara més, quin “dret” és aquell que depèn per exercir-lo del permís previ dels altres?Retenim els arguments de Sanchis: és absurd demanar a l’amo permís per sortir de la seva obediència; va en contra dels seus interessos. No ens n’hem d’exclamar. Que altres amos són més condescendents? Millor pels seus subdits, però no podem demanar que vagin contra els seus interessos. És que ens sentim tan febles, confiem tan poc en les nostres forces que apel.lem a la bona voluntat de l’amo? Catalunya és un país petit, però una gran nació..Ho estem demostrant cada dia. El que ens fallen són els nostres dirigients. La independència és cosa nostra i no d’Espanya. Siguem forts i valents i admetem que per ser lliures ens les haurem amb Espanya. No ens preparem només a resistir, com diuen els convergents. La independència és una conquesta i tota conquesta es fa atacant.
No ens queda altra remei: o ataquem o quedarem per sempre sotmesos perquè un dia ens cansarem de resistir. O tirem pel nostre compte o seguirem pel compte dels altres. O acceptem l’enfrontament o la festa de les Vies i els Concerts acabarà en frustració. O tirem pel dret, decidits a enfrontar-nos, o seguirem lamentant-nos eternament. No hi ha altra sortida pel que està sotmès que alliberar-se pel seu compte, o com es diu tècnicament, unilateralment. El referèndum ha de ser unilateral i la declaració d’independència també. No pot ser d’una altra manera. Posem-hi seny!