CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

COMUNICAT DE L?ANC AMB RELACIÓ A LES DIFICULTATS PER ARRIBAR A UN ACORD SOBRE LA CONSULTA D?AUTODETERMINACIÓ

COMUNICAT DEL SECRETARIAT NACIONAL DE L’ANC AMB RELACIÓ A  LES POSSIBLES DIFICULTATS PER ARRIBAR A UN ACORD SOBRE LA CONSULTA D’AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) emet un comunicat davant les notícies aparegudes als mitjans de comunicació, que indiquen la presència d’algunes dificultats per arribar a un acord sobre la consulta d’autodeterminació de Catalunya.

Davant les notícies aparegudes als mitjans de comunicació, que indiquen la presència d’algunes dificultats per arribar a un acord sobre la consulta d’autodeterminació de Catalunya, el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana:

  1. Recorda que el sentit de la històrica mobilització del proppassat dia 11 de setembre va ser inequívoc a favor de la independència de Catalunya.
  2. Considera que el resultat de les eleccions del dia 25 de novembre va ser inequívoc a favor de l’exercici del dret a l’autodeterminació, tal com va saber interpretar majoritàriament la premsa internacional.
  3. Finalment, considera que aquesta voluntat popular s’ha de plasmar en un govern fort capaç d’encaminar el futur nacional i social del país, afrontant els efectes de la crisi, creant les estructures d’Estat necessàries i consensuant el full de ruta per a l’exercici del dret a l’Autodeterminació del poble de Catalunya.

En conseqüència:

  1. Exigeix els partits polítics a anteposar les necessitats del país als interessos de partit.
  2. Exhorta les forces polítiques del país, i en particular aquelles que són favorables a l’exercici del dret a l’autodeterminació, a arribar als acords necessaris per a fer possible, al llarg de la propera legislatura, una consulta sobre l’estatus polític futur de Catalunya, en compliment dels respectius compromisos electorals.
  3. Exhorta també totes les forces polítiques a facilitar la governabilitat del país per a poder afrontar la greu situació econòmica a què ens està abocant, sobretot, l’asfíxia econòmica que l’Estat espanyol exerceix damunt de Catalunya i que recau sobre tots els seus ciutadans, sigui quin sigui el seu origen o la seva condició.
  4. Expressa que l’ANC continuarà vetllant perquè la consulta es faci en aquesta legislatura, mantenint les mobilitzacions populars que calguin. Seguirem treballant igualment per a garantir la cohesió del poble de Catalunya i per fer arribar a tothom els arguments que demostren, entre altres coses, que la independència és l’única solució viable per a garantir un futur digne i pròsper per a les generacions, presents i futures, de catalans i catalanes.

Barcelona, 15 de desembre de 2012

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La consulta: la data i la dada.

Tots els comentaris i titulars sobre la consulta giren al voltant de la data.  Cap ni un, si més no en els grans mitjans, sobre la dada, sobre el contingut de la consulta. 

És molt important la data. Cada dia que passem sota el domini espanyol, la nostra debilitada economia s’erosiona encara més i la nostra cultura pateix un nou assetjament. Espanya ens arrossega en la seva espiral de misèria i no pot autocontrolar la seva hostilitat congènita cap a la nostra nació. La consulta urgeix. La data de la consulta és molt important.

I és igualment important la dada, el contingut de la consulta. Només pot versar sobre la independència. I la independència ara. Però més d’un voldrà aigualir la pregunta. Algú intentarà que sigui sobre “avançar” cap a l’Estat propi, sobre si cal “preparar” les estructures d’un Estat propi, sobre si s’ha de fer “la transició nacional” cap un nou Estat d’Europa. Tots coneixem qui ha demostrat ser fins ara un expert en martingales i qui n’ha viscut còmodament. I aquests voldran proposar una pregunta que dilati la independència en el temps o que no versi clarament sobre la independència. Compte! Darrera dels principals partits hi ha interessos espanyols i tots ells, uns més que altres, són vulnerables a la pressió d’aquells catalans que viuen del BOE. 

“Volem un compromís explícit, diu Junqueras avui diumenge, al voltant del com i quan s’ha de fer”. 
Calendari incert” és el gran titular d’ El Punt Avui d’aquest diumenge. En cap cas, cap al.lusió al contingut.  

Si hi ha el perill que es demori la data, existeix també el perill que es desvirtuï el contingut de la pregunta.

Els independentistes hem d’estar amatents a la data i a la dada. Ens importa tant el calendari com el qüestionari. La consulta urgeix, però també ha de ser clara la pregunta, que només pot plantejar si volem o no la independència. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El castellà, especie lingüística invasiva

El castellà és una espècie lingüística invasiva i com a tal no ha de tenir cap lloc en les nostres institucions ni ha de ser vehicular en la nostra escola. Si això passa, ocupa l’espai que pertoca a la llengua del país i sempre en detriment seu. Per pur principi d’ecologia lingüística, el castellà s’ha de foragitar de l’esfera pública de Catalunya. Com es fa amb qualsevol espècie animal o vegetal que pertorba les espècies autòctones.

En l’escola, el paper de la llengua castellana és el d’una llengua estrangera. Qualsevol altre rang esdevé una invasió lingüística. No ha d’haver-hi paritat d’hores de català i castellà; és una imposició  abusiva dels espanyols i una deserció per part nostra. El català ha de tenir més hores que el castellà i l’anglès. Per pur principi de normalitat lingüística. Cap país normal, ni França, ni Espanya ni Holanda, té dues llengües vehiculars a l’escola ni dues llengües amb el mateix rang d’importància.

Cal respectar l’opció lingüística individual de cada persona, també dels que parlen castellà. És un dret fonamental de la persona, de cada individu. I en l’àmbit individual s’ha de circumscriure. Per això, el dret lingüístic del que vol parlar castellà a Catalunya no ha d’envair  l’esfera pública: sigui l’escola o les  institucions. Ni a Espanya ni en cap altre país s’entén que el dret de les persones a expressar-se en la llengua materna no autòcnona s’hagi de transferir a l’esfera pública.

Les actituds de “defensa” que s’han emprat fins ara sota la batuta convergent i socialista és suïcida i de mort lenta. Les defenses sempre acaben cedint. El que cal és sortir fora muralles a atacar l’enemic que ens vol envair. Només així es guanya. Català, alatac!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari