El pols de la llengua als Països Catalans

Aquest estiu hem passat uns dies a Txèquia, principalment a Praga, però també a diverses poblacions del voltant: Kutná Hora, Terezín, Karlstejn… I, des d’un punt de vista sociolingüístic, hi hem observat algunes situacions interessants, de les quals podríem prendre nota -en algun cas…

D’entrada, hem de recordar que el nombre de parlants de txec –una llengua, per cert, molt semblant a l’eslovac, tot i que amb dues tradicions literàries diferenciades i dos alfabets que són un xic diferents– es pot situar al voltant dels 11 milions (molt similar al nombre d’habitants dels Països Catalans), dels quals la immensa majoria viuen a la República Txeca (tot i que hi ha petites minories txeques a Eslovàquia, Croàcia, Àustria, Bulgària i Ucraïna)… Com la llengua catalana, el txec, després d’un període de “decadència” (segles XVI-XVII-XVIII) en què l’alemany s’anà imposant com a llengua de cultura i com a llengua oficial, va fer un procés de renaixença de la llengua i la cultura pròpies. A diferència de la nostra llengua, però, a partir de la independència -1918-, en esdevenir l’única llengua oficial, va assolir una normalització plena…

Com a turistes, el primer que ens va sorprendre va ser el relatiu bon domini de l’anglès que vam trobar, especialment a Praga, per part de cambrers, dependents de supermercats, conductors de transports públics, policies… només vint i pocs anys després de la caiguda del règim comunista, en què l’idioma que s’aprenia com a llengua estrangera era el rus. Certament, hi havia molts rètols (turístics) bilingües anglès/txec, sense que això no signifiqui, és clar, que la llengua de comunicació entre els txecs continuï sent el txec… L’anglès està guanyant la partida a altres llengües internacionals, com el rus i l’alemany, que en el seu moment havien tingut un paper molt important a la societat txeca (especialment l’alemany), però que actualment, com passa amb l’espanyol i el francès, tenen un abast internacional d’àmbit molt més regional que no pas l’anglès… Crec que, seriosament, ens haurien de mirar com s’ha fet l’ensenyament i l’aprenentatge d’aquesta llengua ens els estats de l’antiga òrbita soviètica, amb només vint anys ens han avançat a nosaltres, que portem, pel capbaix, una dècada més ensenyant-la com a primera llengua estrangera.

I, justament, el cas de l’alemany a Praga no deixa de ser paradigmàtic, sobretot si n’observem l’evolució durant els segles XIX i XX. Potser cal recordar que aquesta capital, centre de la Bohèmia alemanya (recordem que fins al final de la II Guerra Mundial a les zones fronteres amb Alemanya i Àustria la població era alemanya, els anomenats sudets) a la dècada dels 40 del segle XIX tenia una majoria de població alemanya, que, a més, constituïa bona part de la burgesia dirigent i de l’administració de la ciutat. Quaranta anys després, però, per cada alemany ja vivien a la ciutat quatre txecs, procedents d’altres zones de Txèquia… Els alemanys varen ser apartats poc a poc de la vida política de Praga i, fins i tot, l’any 1891 es varen retirar els noms dels carrers en alemany… Els noms tradicionals dels carrers es varen canviar amb criteris nacionals txecs… Al començament del segle passat, encara hi havia uns 35.000 alemanys a la ciutat, que representaven ara el 7% de la població (de majoria a minoria en menys d’un segle!), que eren, això sí, una classe social alta i amb recursos econòmics, que disposava d’escoles, d’universitat, de dos grans teatres, editorials, diaris, associacions… Una minoria que vivia en una mena de torre d’ivori. A aquests alemanys, que de tant en tant despertaven les ires de la població txeca, cal sumar-hi la població jueva, que era de llengua alemanya (en la seva majoria asquenazites que parlaven jiddisch, una llengua germànica jueva derivada de l’alemany medieval). Per això no ens pot estranyar que Kafka, un jueu de Praga, tingués com a llengua de cultura l’alemany… Les ironies del destí, però, van fer que després de la II Guerra Mundial quedessin pocs parlants de l’alemany a Txèquia. Uns perquè van col·laborar en l’ocupació alemanya –expulsions massives de sudets–; altres perquè com a jueus van ser exterminats pels propis alemanys: per exemple, una de les germanes de Kafka, Ottla, va ser enviada primer aTerezín (una fortalesa que feia de gheto jueu i que servia als nazis de propaganda ) i el 1943 al camp de concentració d’Auschwitz, on va ser gasejada.

I, finalment, en aquests apunts sociolingüístics sobre Txèquia, dues petites referència a la nostra llengua… La primera és que a Kutná Hora vam trobar informació turística en català i, si mireu la imatge que acompanya aquest apunt, fixeu-vos en la bandera que hi han posat. El futur és aquí! La segona és una curiositat lingüística, la paraula robot és d’origen txec (“robota” originalment en txec vol dir treball, normalment forçat) i prové dels personatges de l’obra teatral R.U.R. (Robots Universals de Rossum) de Karel Txàpek (1920)…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!