En temes de diversitat lingüística, especialment quan ens referim a les variants dialectals d’una llengua, hi ha una certa tendència, fins i tot entre filòlegs i professionals diversos de la llengua, a considerar que una llengua com el català té més variants que no pas una llengua com el castellà, una llengua que, com hem
L’asturianolleonès (amb permís de la seva variant mirandesa), l‘aragonès i el francoprovençal són, segurament, les tres llengües romàniques que es troben en una situació més i més complicada, tant a nivel de reconeixement legal com pel que fa a la seva vitalitat. És més, si es va de visita en alguns dels territoris en què es
Com podeu anar comprovant periòdicament en aquest bloc, les relacions entre catalans i amazics, entre Catalunya i Tamazgha, són, malgrat les diferències en la situació sociolingüística d’ambdues comunitats lingüístiques, molt i molt intenses i, per tant, també ho són les complicitats que s’hi estableixen. Una prova d’aquesta complicitat la podem trobar en el llibre
En aquests dies nadalencs és habitual rebre a les cases escrits que apel·len a la nostra solidaritat envers els “necessitats”. Ara, acabo de rebre una “afectuosa” carta que em fa arribar la representació a Madrid d’un ordre religiós que té missions a les “selves amazòniques”. El redactat, ple de referències a aquestes dates (“Feliz
En els anys darrers han arribat al nostre país un nombre considerable d’alumnes procedents del que generalment s’anomena subcontinent indi, el que es coneix amb el nom de l’Indus, que inclou el Pakistan, l’Índia i Bangla Desh. El 30 de juny de 2009, al nostre sistema educatiu teníem 2685 alumnes de Pakistan, 1553 alumnes de
En aquest apunt us oferim informació sobre una de les comunitats d’immigrants més important dels Països Catalans, la comunitat procedent de l’Estat xinès. Només al sistema educatiu de Catalunya el 30 de juny de 2009 hi havia 6330 alumnes d’aquesta procedència! De fet, les mateixes característiques d’aquest col·lectiu fa que se sàpiga poques coses d’ells
La “famosa” delegació nicaragüenca que aquests dies ens ha visitat a iniciativa de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha fet una sessió de treball al Departament d’Educació, en la qual, entre d’altres qüestions que han tractat altres persones, els he explicat la gestió de les llengües al nostre sistema educatiu. D’entrada cal advertir, i contràriament
Aquest és el títol d’un vocabulari il·lustrat que fa uns dies vaig trobar en una llibreria de l’Alguer (la que hi ha a la Torre de la Porta a Terra; sens dubte, la llibreria de la ciutat on és més fàcil trobar obres en català i també en sard). Destinat a un públic infantil (sic!),
En aquests cursos darrers he tingut l’oportunitat de poder anar a assessorar en matèria d’ensenyament de (i en) la llengua pròpia diverses comunitats lingüístiques (com, per exemple, la basca, la gallega, la sarda, la ladina –just la setmana passada vàrem tornar a acollir als nostres centres una representació de professors d’aquesta comunitat),i de poder tenir
En la meva recent estada al País Basc vaig poder comprar la versió en castellà del llibre Euskara Jendea. Gure hizkuntzaren historia, gure historiaren hizkuntza (Vascos. Su lengua a través de la historia). L’obra és de Juan Carlos Etxegoien, més conegut amb el nom de Xamar, ja que pertany a la casa Xamar (el motiu
En el marc de la UCE, cada any l’incombustible Joan-Miquel Touron, propietari i responsable, des de fa més de vint anys, de la Llibreria Catalana de Perpinyà munta una parada de llibres, de mapes, de CD… tant del nord com del sud del nostre país. Alguns d’aquests materials són, a voltes, especialment difícils de trobar al
Per saber quina és la salut sociolingüística d’una llengua un dels indicadors més clars és veure en quina llengua són els noms propis de les persones. Segurament són de les primeres paraules que passen a la llengua que s’està imposant (qui no es recorda dels nostres avis Federico, Antonio (pronunciats en català central com [federíku]
Una visita a Irlanda sempre té un regust sociolingüístic agredolç, més agre que dolç. Després d’una dura història de repressions, de lluita, de misèries, d’emigracions, d’immigracions, la major part d’Irlanda aconseguí la independència als anys 20 del segle passat, moment en el qual el gaèlic irlandès és proclamat, conjuntament amb l’anglès, llengua oficial a la
Convidat per Hik Hasi, vaig participar en les seves X Trobades Pedagògiques, que es van celebrar a la Falcultat de Pedagogia de Donòstia els proppassats dies 1, 2 i 3 de juliol. Es tractava d’explicar davant de professors d’ikastoles, tècnics municipals d’euskera i agents educatius en general la política lingüística del Departament d’Eudació de la Generalitat de
Al diari El Público d’avui hem pogut llegir un article que, certament, ens pot ajudar a entendre què vol dir crear estat d’opinió. De fet, m’ha recordat unes paraules del sociolingüista Ernest Querol, pronunciades en el marc de la presentació de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. Avaluació de l’ESO 2006, segons les quals