El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

1 de setembre de 2013
0 comentaris

Mònaco, un enclavament lingüístic lígur

Fa sis anys vaig publicar en aquest blog una petita nota sociolingüística sobre el monegasc.Abans de tot, recordem, però, que Mònaco ha estat fins al segle XX un enclavament lígur (genovès), llengua que hi van portar el segle XIII, entre d’altres, els Grimaldi. Cal aclarir, però, que a Mònaco sempre hi van conviure dues llengües: aquest parlar nord-italià, el lígur monesgasc, era parlat a la zona de la Roca -i era la llengua dels Grimaldi-, mentre que les altres zones eren de llengua occitana niçarda. Al segle XIX el francès, però, va ser declarat llengua oficial… Bo i això, sembla que queden unes 5000 persones capaces de parlar-lo, perquè té una certa presència, com comentàvem en l’apunt de 2007, a l’escola.

Ara en tornem a parlar, del monegasc, d’aquesta mena d’Alguer dels genovesos, per tal de donar noves informacions…

 

D’entrada, trobareu en un document adjunt un magnífic article  de Joan-Lluís Lluís, publicat el desembre de 2012, que forma part de la sèrie A cremallengües, que es publica setmanalment a la revista Presència i que, en una primera part, publicà en el llibre A cremallengua, elogi de la diversitat lingüística (ed. Viena, Barcelona, 2011). L’article, nascut d’una conversa que vam mantenir durant la manifestació de l’any passat a Perpinyà en què es commemorava el Tractat dels Pirineus i es reivindicava la catalanitat de la Catalunya del Nord, és especialment interessant pels comentaris que Joan-Lluís Lluís fa de la relació entre les dues llengües, diguem-ne pròpies, de Mònaco: el lígur i l’occità (passant, és clar, pel sedàs del francès, omnipresent a partir del segle XIX).

De fet, la conversa va sorgir arran del fet que havia encarregat a La Llibreria de Perpinyà (l’antiga Llibreria Catalana, que actualment regenta la Joana Serra) la compra d’exemplars de dues reedicions de llibres en monegasc que havia publicat el Comité National des Traditions Monégasques (Cumitàu Naçiunale d’ë Tradiçiùe Munegasche, en lígur monegasc), i que només es distribuïen a Mònaco. En concret, es tractava de les obres Grammaire monégasque i Dictionnaire monégasque-français  de Louis Frolla, que podeu trobar en línia en aquesta pàgina del Comitè Nacional de Tradicions Monegasques. Curiositats d’una Europa realment diversa, producte d’una història, com totes, complexa, i que, malauradament, és a punt de desaparèixer…

 

 

Arxius: Principis de Mònaco – Article de Joan-Lluís Lluís (Presència, 14 de desembre de 2012) | Carrer en monegasc

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!