És conegut que França és, conjuntament, amb Grècia, un dels estats europeus als quals més costa reconèixer la diversitat lingüística del seu territori. L’Estat francès encara té pendent de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (un tractat internacional en forma de convenció per al reconeixement i la defensa de les
No, no ens hem equivocat i hem fet una barreja entre el nom català (l’Alguer) i el nom sard (s’Alighèra) de la ciutat catalana de Sardenya; senzillament en referim a un petit veïnat de casetes de pescadors a la cala s’Alguer, que es remunta al segle XV, i que podem trobar al municipi de Palamós
Font: http://www.colegiohighlands.net/ca/educacio-bilinguee (Consulta: 21 desembre 2014) Us reprodueixo un article que m’han publicat al Blog de la Revista de Llengua i Dret – Journal of Language and Law), amb llicència (CC BY 3.0 atribució). Es tracta d’una aportació a la situació real de la llengua catalana a l’escola més enllà d’opcions polítiques i de resolucions judicials…
Fa uns anys, vaig ser secretari de comunicació d’ERC Mataró i vaig escriure a un regidor socialista l’escrit següent… No sé per què em fa l’efecte que ara, després del que hem vist a les eleccions darreres, ningú d’ERC no el signaria… “En aquests dies, els ciutadans i ciutadanes de Mataró hem rebut una
Voleu saber què diuen exactament els nostres currículums escolars de primàra, tot just acabats de presentar, sobre la immersió lingüística. Si és el cas, després penseu si el que s’hi diu és suficient per a un dels temes que, segons els nostres polítics, és una peça clau en el nostre sistema educatiu. El decret 119/2015,
La setmana passada vam ser a Granada en el VIII Congreso Internacional sobre Migraciones, organitzat per l’Instituto de Migraciones explicant la política d’integració de l’alumnat nouvingut d’origen estranger als centres educatius de Catalunya (per cert, a la pancarta de benvinguda, podreu observar com hi falten les llengües catalana, gallega i basca i, molt significativament, l’amaziga).
La història de la presència del català a la nostra escola és, sens dubte, un reflex clar de la història política i social que han viscut els territoris de parla catalana. En aquest sentit, la pèrdua de poder polític de l’antiga Corona catalanoaragonesa (segles xv i xvi) i la posterior dependència, cada cop més accentuada,
Dia: 9 de juny de 2015 de 18.00 a 20.00h Lloc: Citilab. Pl. Can Suris s/n (Cornellà de Llobregat) Inscripcions obertes fins al 9 de juny Inscripció per a docents: http://www.xtec.cat/web/formacio/llengues/competencia_comunicativa_metodologies_transversals/immersio_linguistica Inscripció per a no docents: cal enviar un correu a sial.fomacio@xtec.cat En uns moments en què el model d’escola catalana en llengua i continguts és qüestionat
comparar, igualant-la, la situació del castellà a Catalunya actualment amb la situació del català durant el franquisme… Només un exemple publicat al Boletín Oficial de la Provincia de Lérida, el 23 de febrer de 1939, p. 67 i 68: “La guerra en Cataluña ha terminado y los frutos de la paz vienen rápidamente. Uno de
Sense deixar de pensar que haurà de ser el futur Parlament sobirà de Catalunya el responsable de redactar la Constitució catalana, que haurà de ser refrendada pel poble català, no m’he pogut estar d’opinar sobre la proposta que recentment ha fet pública Santiago Vidal, al qual, per cert, han apartat temporalment de la judicatura espanyola pel
Alumnes de nacionalitat estrangera a la primera dècada del segle XXI 1. Presentació Cada curs els centres que compten amb el recurs d’aula d’acollida apliquen, a instàncies del Departament d’Ensenyament, instruments que avaluen les habilitats lingüístiques i el grau d’integració de l’alumnat nouvingut. En aquest article es presenten els resultats de l’estudi elaborat[1] a partir
Núñez de Arce (Valladolid, 1834 – Madrid, 1903), polític liberal que havia estat secretari de la Junta Revolucionària de Catalunya el 1868 –quan va ser destituïda Isabel II–, governador civil de Barcelona i diputat pel Castelló de la Plana, afirma en un parlament a l’Ateneo Científico y Literario de Madrid: “El particularismo catalán, perdido en
Joan Triadú (1921-2010) fou professor i director de la Institució Cultural del CICF Final dels 40 i dècada dels 50. Incorporació de l’ensenyament del català en algunes escoles de forma clandestina. Classes de català i en català a la Institució Cultural del CICF (Centre d’Influència Catòlica Femenina), creada el 1950. Una llarga postguerra. S’expandí molt
1715. Les intencions del nou Estat creat arran de la victòria dels Borbons a la Guerra de Successió són clares. Consultats sobre la redacció dels Decrets de Nova Planta als nostres territoris, alguns membres del Consell de Castella demanen “que en todas las Escuelas de primeras letras, y de Grammatica, no se permitan libros impresos
En un treball de recerca de batxillerat d’un institut de Mataró, a propòsit de la imatge d’aquest apunt, un alumne escriu: “el que sorprèn és trobar encara noms de carrers dedicats a militars colpistes del 1936, com aquesta que vam poder fotografiar a l’Alacant el 2013 (hi havia una placa on posava “carrer”, i una