El pols de la llengua als Països Catalans

La publicació, i defensa als mitjans de comunicació, del document marc del 14è Congrés del PSC presenta, pel que fa a la llengua, elements altament perillosos per a la convivència a Catalunya, atiant el foc contra l’escola catalana i contra el català en general, amb un clar intent de guanyar-se les escorrialles electorals de Ciudadanos, és a dir, d’aquells votants d’aquest partit que, encara, no s’han anat a VOX o al PP.

En primer lloc, afirmar que “per la instrumentalització que han fet els nacionalismes de la llengua, pel procés independentista, que ha associat el català a la seva causa, i per una utilització partidista al voltant del seu ús, especialment a l’escola” no tan sols és mentir descaradament sinó que és abonar totes aquelles tesis que acusen l’escola de ser l’instrument que ha fet possible l’augment de l’independentisme. La realitat és, però, ben diferent, ja que, justament, l’independentisme en general ha obviat, a voltes alarmantment, el tema de la llengua. I el fet d’afirmar que s’ha fet un ús partidista a l’escola és també no voler recordar l’ampli consens polític que va fer possible l’escola catalana; un ampli consens, per cert, on va participar el PSC, un PSC que ja no existeix, com ho demostra dia sí i dia també.

En segon lloc, el fet d’afirmar que es farà un “model plurilingüe a l’escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix” i matisar en declaracions públiques que cal replantejar-se el model actual d’immersió demostra que:

1. Desconeixen què vol dir l’aplicació de programes d’immersió lingüística. La immersió és una metodologia d’ensenyament i d’aprenentatge de segones llengües que es fa servir en aquells contextos en què els alumnes no tenen com a llengua familiar la llengua de l’escola (fer ensenyament en anglès en una escola privada també és fer immersió lingüística, però a aquest tipus d’ensenyament el PSC no el critica).
2. No saben que fer ensenyament en català a, per exemple, la Terra Alta no és fer immersió, sinó que és, senzillament, fer ensenyament en la llengua del país.
3. Obvien, vergonyosament, que, en acabar l’ensenyament obligatori, la immensa majoria dels alumnes obtenen uns resultats similars de català i de castellà, i, és més, que en les proves de castellà que aplica l’Estat a Catalunya els nostres alumnes obtenen millors resultats que els alumnes del País Valencià, de les Illes, de Galícia i, que s’agafin fort, d’Andalusia, Canàries, Extremadura…
4. No saben que l’únic àmbit en què el català està mínimament normalitzat és l’escola (no universitària). Per què no es pregunten per la situació de la llengua al món judicial (que tant respecten i lloen), als mitjans de comunicació, al món de l’empresa, en les relacions interpersonals…?

I, finalment, arribar a afirmar que volen “promoure en l’àmbit estatal el reconeixement i preservació del plurilingüisme, articulant la defensa de totes les llengües oficials i el reconeixement de la riquesa lingüística a tot Espanya, per garantir el dret de tothom a parlar la seva llengua i l’obligació de les administracions de garantir els drets dels parlants i promoure el coneixement i reconeixement de la diversitat lingüística a tot el territori” només es pot titllar de broma després del que hem vist en el judici als nostres polítics a Madrid.

03_Document_Programa_vesmenes_PSC

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!