El Camp de Túria

Més dades sobre la tria dels models lingüístics de les escoles poble a poble, que vam publicar ahir, amb dos errors. Penseu que n’hi ha centres privats que no estan obligats a seguir el decret de llengües de la conselleria, com n’hi pot haver que no han enviat correctament la tria del model, possiblement per qüestions tècniques. Continuem sense tenir la tria de Casinos, potser que els mestres eren a ca Apol·lònia o a ca Ximo compran torrons.

Va la segona tanda de dades:

Benaguasil, 50% d’avançat i d’intermedi

Sant Antoni de Benaixeve, 100% intermedi

Benissanó, 100% avançat

Bétera, 40% avançat (tot el públic), 60% d’intermedi (tot concertat)

l’Eliana, 60% avançat, 20% intermedi, 20% bàsic

Olocau-Gàtova, 100% avançat

Llíria, 50% d’avançat i 50% d’intermedi

Marines Nou, 100% intermedi

Nàquera, 100% avançat

la Pobla de Vallbona, 50% avançat, 40% intermedi, 10% bàsic

Riba-roja, 80% avançat, 20% intermedi

Serra, 100% intermedi

Vilamarxant, 66% avançat, 33% intermedi (l’1% restant per a l’agranador)

Més qüestions que ens podem demanar a partir de les dades:

Primera. El percentatge es calcula sobre el total d’escoles, no sobre el nombre d’alumnes, que seria una altra dada de molt d’interés. No la tenim.

Segona. N’hi ha escoles privades que no han donat dades. No estan obligades a donar-les. Compteu que no peguen en gaire valencianistes.

Tercera. Riba-roja és dels pobles més grans en nombre d’escoles (similar a Bétera, la Pobla, Llíria i l’Eliana) que fa una aposta més decidida per l’avançat.

Quarta. Del conjunt d’escoles consultades (39), només dues es queden en el nivell bàsic. Visca.

Cinquena.El Camp de Túria és l’espill del país. Una llàstima. L’Horta Nord i l’Horta Sud, que no són zones més valencianoparlants que nosaltres, aconsegueixen un nivell d’avançat molt major.

Sisena. El camp de Túria va viure un allau d’urbanitzacions que han aconseguit de fer escoles pròpies d’urbanització: això és, desarrelades de la identitat comarcal.

Setena. Amb tot, les dades són positives si considerem la quantitat d’escoles concertades de la comarca. Una majoria de públiques han apostat pel model avançat.

Vuitena. Les dades finals no es publicaran sinó més endavant, en el període d’admissió, aleshores acabarem de corregir la situació definitiva a la nostra comarca.

Hem explicat que el model Avançat (el model que recomanava Escola valenciana) ha sigut triat pel 54% de les escoles del Camp de Túria. Un model que garanteix, segons els experts lingüístics, que els xiquets eixiran dominant les tres llengües bàsiques que es treballen als centres.
El decret de la Conselleria d’Educació pretenia corregir el desequilibri de competència en l’aprenentatge del valencià en el conjunt de l’escola. Així com la manca de domini real de l’anglés, dèficit que arrosseguen els valencians sense voler-ho. Ja ho diu el decret, que la millora depén no només de l’escola, sinó del conjunt de la societat. Els valencians volen aprendre llengües o volen continuar analfabets? I pel que fa als usos, volen ser capaços de compensar la desigualtat lingüística o volen arrossegar ignorància durant anys i panys?
L’escola ha sabut donar un gran pas endavant, i ara necessita que els polítics, l’empresa privada, els mitjans, la societat civil, facen costat a aquesta desig d’aprendre. Ser a l’alçada del repte aconseguit, declarat a consciència, demanarà un esforç col·lectiu de tothom. Per bé que hi ha una minoria enrocada a malmetre el coneixement. Curiosament, lligada a un president del govern d’espanya analfabet lingüístic. Ells s’ho perden? Al Camp de Túria, i al País Valencià una majoria han triat aprendre i aprendre millor.

Pel que fa als pobles del Camp de Túria, avancem algunes dades:
les escoles de Nàquera i Olocau, per exemple, s’han llançat a l’Avançat. I una gran majoria de Riba-roja, també. A Bétera, l’escola pública tria unànime Avançat, en canvi la concertada, no. L’Eliana fa costat a l’Avançat, majoritàriament, Llíria fa un 50% d’Avançat i un 50 d’Intermedi i bàsic, com Benaguasil. Vilamarxant també empata en la tria… I la Pobla de Vallbona?, entre tant d’ensenyament religiós, l’Avançat fa figa, però n’hi ha zones del país, en canvi, que són les escoles confessionals les que han triat l’Avançat2, la proposta més arriscada de totes. Serra s’ha quedat lluny de la millor exigència, potser que el vent del Garbí o l’aigua de Barraix els ha afectat en excés. I Gàtova, Casinos, Benaixeve, Marines, Benissanó, que no comptem?
Ara demanarem què diuen els mestres i els directors d’escola…

Samaruc_digital  explica en aquest article de Fernando Bellon, editor de la revista Agricultura per a inquiets, l’adaptació de la Cooperativa Sant Vicent de Benaguasil per donar resposta als reptes del camp, amb pràctiques menys intensives, més sostenibles i mínimament estudiades. Potser que siga un exemple per a d’altres cooperatives de la comarca…

Quan les enigmàtiques preferències dels mercats, l’abandonament de terra i l’embús en el relleu generacional amenacen d’arruïnar el camp valencià, calen solucions imaginatives i innovadores. És el que ha fet la Cooperativa Rural Sant Vicent Ferrer de Benaguasil. Ha elaborat un pla de canvi varietal (varietats de cítrics més comercials) i un contracte de cessió de parcel·les que posarà en mans de la cooperativa la gestió dels horts implicats. El model ja funicona, i ha despertat l’interès d’altres cooperatives de Camp de Túria, i també d’altres comarques. Els 600 socis de la cooperativa Sant Vicent Ferrer de Benaguasil reuneixen entre tres mil i quatre mil fanecaes, la majoria de cítrics, en diversos municipis del Camp de Túria, però també a Paterna i Xiva. El pla de la cooperativa de Benaguasil és una experiència pilot que es pot estendre a altres casos i altres comarques, i que busca assegurar la feina dels centenars de persones amb treball fix o temporal que viuen de la cooperativa. Una de les estratègies complementàries del pla és la introducció de pràctiques agràries més sostenibles, menys intensives en recursos naturals, i el desenvolupament del cultiu ecològic.

Els pobles avancen, malgrat que sembla que ho fan lentament. Avancen o s’enfonsen. Els pobles del Camp de Túria han organitzat un munt d’actes al voltant del vuit de març. Algunes d’aquestes activitats programades no deixen de ser tòpiques i banals. D’altres, en canvi, van explicant la situació real de les dones. N’hi ha també compromisos municipals per la igualtat. Minsos, escassos, insuficients. Però s’avança en la reivindicació per la igualtat. L’increment de dones assassinades en el 2017 (només som en març), no ajuda a l’esperança. Avui a moltes places i portes d’ajuntament s’hi ha aplegat la gent en una plantada internacional contra la violència de gènere. N’hi ha qui se’n riu, com n’hi ha que volen recuperar les terminologies franquistes de places i carrers al nostre país. Malgrat tot, la lluita feminista continua, com ho fa la lluita democràtica, perquè venim d’un pou molt fondo que encara lluu polítiques i missatges antidemocràtics.

Avui hi ha manifestació a València, organitzada pel col·lectiu feminista. Eixirà del Parterre a les 19.30h. A la Pobla de Vallbona, per exemple, teniu un debat sobre les dones pioneres en aquest poble. Diumenge, a les 19.00h teniu a Bétera una altra activitat en relació als programes locals sobre la dona: a partir de les 19.00h homenatge a Billie Holiday a càrrec d’Eva Romero i Ramon Cardo trio amb motiu de la Setmana de la Dona, a l’Auditori de la Casa de la Cultura.