El Camp de Túria

Independència, llengua, escola i república

Arxiu de la categoria: Pobles

Odissea, el viatge de ningú

0
Publicat el 3 de gener de 2018

L’ateneu de Bétera, dins el programa de la fira de Nadal, presentarà un dels productes exquisits del 2017: el llibre-disc del músic Elies Monxolí “Odissea, el viatge de ningú”, una aproximació particular molt reeixida de l’obra del poeta Homer, l’Odissea.

Amb la intervenció de Pere Salinas, que ha afegit els collages a cadascun dels poemes, el llibre agafa també la dimensió artística, i musical: entre les veus i els músics hi han participat quinze persones en una producció de Nacho Mañó i els arranjaments del mateix Nacho i Elies. Casualment, el disc s’ha enregistrat en uns estudis del Camp de Túria, i aquesta presentació ja veurem si no guanya aquella que es va fer al palau de la música de València.

Elies ha convertit aquest llibre en un conte fantàstic en favor de la literatura de lo alto, hi barreja els clàssics dins l’obra homèrica, en una versió que apunta a apropar la lectura de l’Odissea als joves i fins i tot als xiquets. Ho voleu escoltar?

Presentació a l’Ateneu de Bétera, 20.00h, 3 de gener de 2018

Llorenç Giménez a la fira de Bétera

0
Publicat el 2 de gener de 2018

El programa de la fira de llibres de l’Ateneu de Bétera obri avui amb la intervenció del contacontes Llorenç Giménez, a partir de les 19.00h.

Potser que no calga més presentació, d’un home que fa anys que ha dedicat la vida als llibres, a explicar històries, a córrer el país en favor de la lectura. Una de les primeres veus en favor de l’animació lectora al País Valencià

Fins divendres 5 de gener, a l’Ateneu de Bétera hi trobareu una selecció d’àlbums il·lustrats, novetats infantils i juvenils, els millors llibres de l’any, d’autors i il·lustradors valencians. Una tria de bons llibres perquè el lector més petit comence, inicie o cresca amb la cultura del llibre. Si no comencem ben prompte se’ns farà difícil recuperar tant de camí perdut.

Els mestres, els mestres d’escola, i d’institut, també podrien aprendre’n, d’una fira així, per destriar bones lectures a partir de les quals bastir la lectura dels alumnes a l’escola. Més de cinc-cents títols en valencià, de clàssics, de nous, de grans traduccions, són una bona excusa. Però els pares també teniu molta responsabilitat, en això, no només l’escola. Què, us animeu?

Víctor Iñúrria serà a la fira de llibres de l’ateneu de Bétera

0

L’arquitecte valencià Víctor Iñúrria presentarà avui a l’Ateneu de Bétera el seu últim poemari “Manducare”, un retorn a la infantesa, reconeixement a tats d’aquells plats que fa seixanta o setanta anys eren a les cuines valencianes del poble.

“En cert llocs no és coneguda

Almenys com és el costum

De torrar-la en el forn,

fent-li brollar el suc

entrant-nos primer pels ulls

la carabassa torrà”

Víctor Iñúrria va nàixer a València, i va estudiar arquitectura. Durant quinze anys va ser el president de la federació de pilota, i, ara que és retirat, escriu llibres, articles i versos.

Torne a veure’m en Russafa

aquella que en ser menut

ma existència bressolà,

i amb les hortes que ens voltaven

llengua i costum em donà.

Després del pròleg de Maria Dolors Baixauli, els poemes d’encís, amb una barreja entre el mateix Iñúrria, i els poetes àrab valencians…

No hi ha llar com la Russafa

Els núvols de primavera pluges li duen,

l’enyor per ella i pels meus,

em fan patir com al poeta de Mossul.

Al Russafí (Abu’Abd Allah ibn Galib)

—Sentia l’amor pels meus pares i la meua iaia… els records de la meua infància, imatges boiroses, aquest és el meu homenatge al vell Manducare…

Presentació a l’Ateneu de Bétera, 30 de desembre de 2017. 20.00h

 

 

Una introducció ordenada al caos

0

El professor Vicent Botella farà una conferència al saló de plens del Castell de Bétera, divendres 20 d’octubre, 19.30h. Dins el programa de conferències que organitza l’Associació ASSTEC sobre difusió científica. El títol de la xerrada és “Una introducció ordenada al Caos”

Però de quina cosa tracta la teoria del caos? Què en diu la viquipèdia?

Els inicis de la teoria del caos se situen cap al 1900, en els estudis d’Henri Poincaré sobre el problema de moviment de tres cossos sotmesos a la seva atracció gravitatòria mútua, l’anomenat problema dels tres cossos. Poincaré trobà que pot haver-hi òrbites no periòdiques i que, nogensmenys, no s’apropen o s’allunyen indefinidament d’un punt. G. D. Birkhoff, A. N. Kolmogórov, M. L. Cartwright, J. E. Littlewood i Stephen Smale realitzaren estudis posteriors, més centrats en la teoria d’equacions diferencials no lineals, però inspirats en problemes físics: el problema dels tres cossos en el cas de Birkhoff, el flux turbulent en el cas de Kolmogórov i qüestions d’enginyeria electrònica en el cas de Cartwright i Littlewood. Tot i que el caos no s’havia observat en el moviment planetari, sí que s’havia observat turbulència en el moviment dels fluids (que cal no confondre, però, amb el caos) i oscil·lacions no periòdiques en circuits electrònics, sense que cap teoria expliqués què hi estava passant.

La teoria del caos avançà més ràpidament a partir de mitjan segle XX, quan es van començar a poder utilitzar ordinadors electrònics. Bona part de la matemàtica del caos implica la repetició indefinida de fórmules matemàtiques simples (evident en el cas dels sistemes discrets; per als sistemes continus, però, les equacions diferencials sempre es poden integrar finalment per un procediment iteratiu). Aquesta repetició indefinida és ideal per a introduir-la en un ordinador.

Has entés el primer paràgraf? El segon? Tots dos? No cap? Per això hauries de venir a escoltar el professor Vicent Botella.

El campdetúria celebra el 9 d’Octubre

0

Gairebé tots els pobles del Camp de Túria commemoren el 9 d’Octubre la vespra, amb concerts, sopars de carrer, coets, com una festa institucional de reconeixement a la identitat valenciana. Ahir mateix, Sant Antoni de Benaixeve organitzà una xerrada per explicar la història de la comarca, amb el professor Josep Maria Jordan i Rosa Dasí, presidenta de l’Institut d’estudis comarcals.

Aquesta nit la Pobla de Vallbona rep les Sis veus per al poeta estellés, i Bétera, a la plaça del castell, presenta dos grups de la xerinola: Ràdio Rude i Roba Estesa. Abans, gegants, cabuts, coets, castells de focs, festa a la comarca abans del dia gros. 

Hores abans de la manifestació a València del 9 d’Octubre, que enguany reivindica “Sí al valencià”, València es debat entre una aposta ferma per la llengua, però encara sense mitjans propis, ni connexió a les televisions de Catalunya i de les Illes, i un finançament que és una tenalla de l’autogovern.

Espana no afluixa i continua el maltracte als valencians (som els últims en finançament segons tots els estudis públics), sense diners i sense suficient autonomia. Madrid ha pres les regnes del govern valencià, que només pot fer net, ajustar despesa i veure-les venir. Els valencians no ens atrevim, tret de casos i exemples puntuals, de fer un aposta ferma per la democràcia, i plantar cara a la corrupció pepera que va destapant-se que, a valència, va ser una orgia contínua.

La bona literatura dels Ports

0

L’Ateneu de Bétera presentarà dissabte “El guardià de les trufes” de l’escriptor de Vilafranca Fèlix Edo Tena. Quatre històries lligades a les quatres estacions de descripció del paisatge valencià amb una llengua acurada, culta, de bona literatura.

«El mas de Forès, rodejat en l’estiu només per un color, el groc del blat sec. Amb els casalicis i amb els corrals i amb l’era on es bat el gra. El mas i els seus dominis. Aprofitant cada pam de terra, bancals guanyats a la mateixa roca per fer un altre sac de pataques o un grapat d’ordi extra. S’escalonen en quilòmetres i quilòmetres de parets de pedra seca, murs de contenció que aguanten la terra, que converteixen la crosta en un enorme puzle i que envoltenel nucli, el nucli que és el mas. Els homes i les dones treballen els camps, barrets de palla molt amples i espatlles corbades sobre el sòl. Un parell de vaques remuguen al costat d’un bancal de blat.»

Dissabte, 30 de setembre de 2017. 19.30h ATENEU DE BÉTERA, plaça del Mercat Núm. 5. Amb Fèlix Edo i Josep Aparisi.

Bandes i bàndols a Llíria

0

Bàndes i bàndols, les arrels del fenomen musical a Llíria, és un llibre d’Elvira Asensi que estudia l’origen de les bandes de música, la Primitiva i la Unió, una història que explica també una part important del País Valencià, dels pobles sobretot, del XIX i el XX a través de les bandes de música. Rivalitats, associacionisme, conxorxes, política, poder, un entorn social i cultural que canalitzava la vida rural, i massa vegades la poca identitat valenciana en favor d’ofrenes i glòries que mai eren compensades. A Llíria, el Camp de Túria, la història d’aquestes dues bandes grans, continua marcant la vida de molts joves. Sense les bandes, no s’entendria el segle XX a la comarca, i malgrat tot, el paper de la música ha vençut a la banda mateix. Ara, la riquesa cultural i musical és inqüestionable, i el llibre explica com i de quina manera molts pobles valencians van saber canalitzar tanta inquietud, neguit i rivalitat.

La presentació del llibre serà a Llíria, a l’Ajuntament Vell, ca la Vila, divendres 22 de setembre, a les 19.30 h., amb la participació de Jorge Hermosilla, Universitat de València, i Juanjo Adrià, historiador.

Trobada folc 2017 a Bétera

0

La Trobada de Folklore 2017 arriba a Bétera

La Trobada Folc 2017 que promou l’Àrea de Cultura de la Diputació de València arribarà a Bétera divendres 15, dissabte 16 i diumenge 17 de setembre, festival que reunirà agrupacions i entitats de música i balls populars. L’objectiu és garantir el foment i la difusió del folc valencià. Les jornades intercomarcals de folklore, dins del programa València és música de la Diputació, pretenen visibilitzar les manifestacions del repertori de música, ball popular i cançó en les seues diferents varietats. La present edició de la Trobada aposta per la descentralització i abandonar l’antiga modalitat de concurs. Entre les formacions participants destaca la presència de corals, orquestres de pols i pua, grups de “tabal i dolçaina” i de danses amb rondalla.

Per participar dels tallers cal aplegar-se a la Casa Nebot, el 16 de setembre 17.00 h.

TALLER DE DOLÇAINA BAIXA, amb Ramon Asensi i TALLER DE DANSÀ, amb l’Aljama de Bétera

L’Aplec del Camp de Túria abans de la diada

0

En unes hores, començarà l’Aplec del Camp de Túria 2017 a la Pobla de Vallbona. Enguany amb una aposta organitzativa i de programa que mereix una gran resposta de públic. Fires en favor de l’artesania, de l’alimentació, de les entitats culturals i associatives de la comarca; xerrades sobre ecologia, sexualitat, economia, tallers de mediació, recitals de poesia, teatre infantil, jocs i animació, i actuacions de Pep Gimeno Botifarra i Diluvi, entre més convidats. Sopars populars, debats, itineraris urbans, i una aposta ferma per la identitat i el país. Divendres i dissabte el Camp de Túria farà festa grossa en favor de la cultura i de l’activitat política. No us ho perdeu!

*la majoria de les activitats són gratuïtes. Només els dinars, sopars i altres detalls van per compte de cadascú.

El folkestiu a Bétera consolida un festival excels

0

Dijous, divendres i dissabte, la plaça del Mercat a Bétera acollirà tres dies de festa per la música folk. El programa augmenta pressupost i durada, i només caldrà la resposta de públic, per garantir que l’esforç haurà pagat la pena. Dijous trobareu la vessant més didàctica, amb un taller-conferència sobre instruments musicals populars, i l’assaig o taller del ball de plaça, amb l’escola de ball de l’Aljama —si voleu aprendre la dansà.

Divendres el primer dels plats forts, el vers i ball de l’Aljama ara al carrer, un recorregut per la cançó tradicional a partir dels textos d’autors convidats a escriure boleros, polkes, jotes o riberenques. Abans de sopar, el ball tradicional de la falla Gran Via i l’escola municipal de cant d’estil. I encara si el cos ho aguanta, no us estranye que us facen ballar sarau.

Dissabte, el segon plat fort, amb l’actuació de Rodamons, un segur d’animació infantil. I després Xiromita Trad Project, com si haguérem tirat l’Ateneu pel balcó. Durant els dos dies, divendres i dissabte, tindreu la fira d’artesans, les parades de llibres, el tast de begudes ecològiques, els dolços del Camp de Túria, i potser una parada d’Alfàbegues, qui ho sap. Tot plegat és possible per l’organització voluntària de l’Ateneu de Bétera i la col·laboració de l’Ajuntament i d’un grapat de comerços locals. A la pàgina web de l’ateneu podeu encomanar el sopar popular.

La novetat: hom presentarà el taller de càntirs i corxos (les botiges a Bétera reben aquest nom). Quaranta càntirs es rifaran durant el divendres i el dissabte. Que ja no n’hi haurà excusa per continuar consumint ampolletes de plàstic i embrutar la plaça.

Concerts d’estiu de música excelsa

0

L’empresa Consolat de Mar ha programat l’estiu amb bona música. Un itinerari comarcal per viure la nit a la fresca, acompanyats per músics excelsos. Benaguasil, Olocau, Benissanó, acolliran aquesta setmana un Quartet que tomba de tos. Com és possible, us demanareu, aplegar tanta exquisitesa? Consolat de Mar és més que no una empresa de música, una invitació a escampar la música i la cultura. Potser que també venga instruments de música.

Divendres, dissabte i diumenge, hores i indrets diversos, perquè tothom puga triar a la carta.

Mikhail Spivak, Agnes Probst, Andrey Yarovoy, Konstantin Karzanov

 

 

Brèxit, València i Europa

0

Divendres, l’Institut d’estudis Comarcals ens convida a debatre com afectarà el Brèxit als valencians. Això, si encara resistim aquest embat d’Espanya contra València i els valencians. El debat de les idees, de l’economia i del futur a curt termini el portarà el catedràtic d’economia Josep Maria Jordan Galduf. Li hem demanat al professor Galduf que ens faça cinc cèntims de la situació valenciana, perquè la veu d’un expert sincer, humil i savi sempre ens ajudarà a visualitzar una realitat que els valencians no volem veure des de la barrera. Sobretot perquè les circumstàncies que vivim, a les quals ens aboca la política espanola, ens castiga més que a ningú. Els govenrs d’espana, de qualsevol color i ideologia, fan patir als valencians els mals de la política, l’economia, i la pròpia impotència. Per què? Per què els valencians som el sac de rebre els colps? Quina nova plaga bíblica ens cal per despertar-nos?

Josep Maria Jordan ens ho provarà d’explicar divendres a l’Ateneu de Bétera. El debat serà conduït pel mestre Albert Dasí. Abans de començar pels volts de les 20.00h, farem un tast d’orxata de l’Horta.

Bétera organitza una formació de mestres excelsa

0

 

Aprendre fora de l’aula, gamificació i neurociència, tres temes ara mateix oportuns perquè els mestres es repensen què fan i com a l’aula. A més, de la presentació d’experiències en comunitats d’aprenentatge. Les XVIII jornades de formació destinades a mestres que organitza la regidoria d’educació de Bétera convida mestres, famílies i experts a aprendre i debatre en favor de l’escola. Els ponents tenen nom i criteri perquè el cinc i el sis de juliol els mestres no us avorriu.

“Encara no és tard”, segons el doctor Escrivà

0
Publicat el 30 de juny de 2017

Encara no és tard, claus per a entendre i aturar el canvi climàtic” és el títol que Andreu Escrivà, ambientòleg, doctor en biodiversitat, ha triat per al seu estudi positivista i possibilista, que presentarà avui a Ca Nebot, a partir de les 19.30h. A Bétera

Justament avui un expert en el foc argumentava que no podem actuar com fa vint o trenta anys contra els incendis, perquè si nosaltres no som els mateixos, el paisatge i el territori, tampoc. El canvi climàtic afecta l’estructura del bosc madur, i el bosc mediterrani, malauradament, ni és madur ni té la protecció física i cultural necessària per salvar-lo de res. El nostre tros de bosc i de país, almenys.

Mentre la Serra Calderona i la Vall del Palància pateix l’agressió del foc, i també l'allau de visitants, la desprotecció, la manca de recursos, hui parlarem a Bétera de Canvis, en el clima i en més coses. I si bé, el doctor Andreu Escrivà avisa que n'hi ha temps, pere posar-hi seny, recursos, idees, en no posar-se a fer res, aquest temps va reduint-se sense remei.

Ara, i si es tracta d’això, de deixar que les coses vagen morint-se, com nosaltres…

Parlam-ne. Si encara no és tard.

Encara no és tard” va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General.

ha sigut editat per BROMERA, Alzira, 2017

La serra Calderona, 25 anys després

1
Publicat el 30 de juny de 2017

Tres dies d’un ponent inaguantable. Una serra eixuta, malgrat les pluges de l’hivern. I un bosc mediterrani propici. Pocs recursos, poc de valor del patrimoni natural, la guàrdia baixada de fa anys, centenars d’anys, i un finançament espanol que ens té a punta de pistola contra la paret: ni respireu, ens amenacen.

El govern del pp va governar més de vint anys i va deixar abandonats boscos i muntanyes. També va deixar el calaix buit, i el creminal Montoro diu que els valencians no mereixem sinó morir-nos. Entre més ajudes, no en rebem cap per protegir-nos ni de l’ombra que fan les mosques.

N’hi ha que diu que la superfície forestal del territori valencià ocupa el 60% del total. Que la inversió de 25 milions d’euros hauria de ser, com a mínim, de 150 milions per començar a gestionar alguna cosa.

En canvi d’això, un bomber militant del pp diu a les xarxes que al culpa és del govern ecologista de Compromís. Però de segur que aquests tampoc no saben conduir avionetes ni explicar-nos per TV què ens passa als valencians… Ah, que no tenim televisió per explicar el sidral de la Serra Calderona. Això que només han passat uns anys, de prohibicions de TV3 i tancament de TVV. Del terrible incendi de la serra de 1992 (10.000 hectàrees d’una tacada), n’han passat vint-i-cinc, d’anys. I potser no n’hem aprés gaire, de tot plegat.