El Camp de Túria

Independència, llengua, escola i república

Arxiu de la categoria: Pobles

El mal de les plantes invasores al barranc de Carraixet

0
Publicat el 27 d'abril de 2017

Això de les plantes invasores no és una pel·lícula com allò de “la invasió de cossos”.

l’Ateneu de Bétera ha organitzat una eixida per a dissabte de matí, amb l’objectiu d’identificar aquelles plantes no genuïnes del nostre medi.

Quines són, de quina manera s’actua per evitar que s’escampen, hi ha cap manera d’evitar que proliferen, com és que arriben amb tanta facilitat al nostre territori… N’hi ha cap risc per a les plantes autòctones? Hi participaran membres del voluntariat mediambiental de la regidoria de joventut, que seran guiats pel botànic Vicente del Toro. Si voleu participar de l’eixida, dissabte, 29 d’abril a les 10.00h a la plaça del Mercat Núm. 5 de Bétera.

El Camp de Túria: 28 d’abril

0
Publicat el 26 d'abril de 2017
«Fins al quaranta d’abril no et lleves el fil.»
El 28 d’abril és divendres i el Camp de Túria aplega diverses activitats culturals, ambientals, i polítiques.
L’Aplec Camp de Túria farà l’assemblea “Batega” divendres 28 d’abril a Vilamarxant.
Aprofitarà que s’inaugura una exposició de fotografia sobre refugiats i immigració. A més, n’hi haurà dos monòlegs i la lectura d’un manifest en favor de l’acollida.A la seu de l’Associació 9 d’Octubre de Vilamarxant i de la Coordinadora pel Valencià Camp de Túria (carrer de la Font Nova, 5). 19.30 h.
El 28 d’abril, l’Ateneu de Bétera també inaugura exposició “El valencianisme republicà“, de la fundació Josep Irla. La presentació, a les 20.00h, anirà a càrrec de l’exparlamentari a Madrid per Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà. Després, sopar enfaixat. També hi ha programada l’actuació del grup “Camí de Trobada
El mateix dia, també a Bétera, a la casa de la cultura, lliurament dels 7é premis escolars de poesia Francesc Peris i Valls, a partir de les 19.30h. Amb l’actuació de l’orquestra simfònica de la CAM de Bétera i la participació de l’Aljama, un regal en favor de les danses tradicionals.
Llíria farà també divendres 28 la presentació del llibre de l’ambientòleg Andreu Escrivà, “Encara no és tard“, editat per Bromera, i que va agafant un ressò a la xarxa camí de convertir-se en u document de referència, amb la participació de l’autor i de la regidora Vallivana Murgui. Ca la Vila, 19.00h.

Sant Vicent de Llíria, un referent al Camp de Túria

0
Publicat el 22 d'abril de 2017

Dilluns, 24 d’abril és Sant Vicent, i el Camp de Túria fa festa. Fa festa grossa, perquè la font de Sant Vicent, ara parc de Sant Vicent, ha sigut sempre itinerari festiu i lúdic per als veïns de la comarca. La tradició recomanava anar-hi amb carro i amb colla. No debades, el pare Vicent va fer un dels seus miracles, perquè a la font mai no li faltés aigua. Ai, diuen les males llengües que l’auguri no es complí completament que, un any… Bajanades, el pare miraculós com podia saber que en el segle XX farien tanta urbanització a la comarca que assecaria per ús i abús l’aigua en aquest petit món valencià de Llíria i els voltants?

Dins el programa que ha organitzat l’Ajuntament de Llíria, enguany hi trobareu un potpurri d’activitats: mercat romà (!), actuacions infantils, concerts de música, presentació de llibres —avui actuarà la banda Primitiva al teatre el Clarí, a partir de les 22.30h.

Demà i despús-demà els tradicionals berenars de la mona clouran les festes de Pasqua. Dins el projecte les #7meravellesLlirianes, hi podeu triar el parc, la font i l’ermita de Sant Vicent. Entre els valencians, i el Camp de Túria no se’n salva, quin poble no té una ermiteta?, una font?, una excusa per eixir a berenar?, o una meravella local?

Un 25 d’abril “entre dones” a Bétera

0
Publicat el 22 d'abril de 2017

Convidada per les dones progressites de Bétera i la regidoria dona i igualtat, l’escriptora Raquel Ricart presentarà Entre dones a l’Ajuntament Vell. El llibre és un recull de contes de gran qualitat d’algunes de les escriptores valencianes de renom, d’elles n’hi ha que fan literatura majúscula. Hi trobareu contes de Núria Cadenes, Isabel Canet, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Anna Moner, i la mateixa Raquel Ricart, que va pensar la idea d’aplegar una selecció de dones escriptores del país per bastir un llibre que mostrés la bona literatura més recent, entre dones.

El 25 d’abril els valencians commemorem una data història, perquè ens recorda la derrota en la batalla d’Almansa, això és, la pèrdua del país a mans de l’exèrcit borbònic de Felip V, que va acarnissar-se contra els vencedors, contra la llengua, els drets i la identitat. Va imposar impostos que encara paguem, per ser valencians, i greuges que patim amb usura i escarni: només cal veure els pressupostos generals d’Espanya per comprovar quines molles cauran del costat valencià durant el 2018, com han caigut el 2017, el 2016 i cent anys enrere. Res no és nou en aquest cel que patim, que segons els estudis més recents, el mal d’Almansa el patim sense desmai. Segons les cròniques, els valencians som molls i vassalls. I en dies a venir, no sembla que vulguem canviar la perspectiva i l’horitzó.

També podeu aprofitar la data i l’activitat a Bétera per celebrar la fira del llibre, que ja és oberta a Vivers. Si llegim més, potser que aprendrem que cal fer alguna cosa per guanyar-se el respecte i l’admiració. Perquè els valencians ni volem ser tan molls ni ens mereixem caure d’una figuera.

 

El país d’Edetània, nou bloc mésvilaweb

0
Publicat el 17 d'abril de 2017

Antoni Marzo, que és director general de medi ambient, acaba d’estrenar bloc a MésVilaweb, “El país d’Edetània”, i comença amb un article sobre contaminació. Vos deixem un fragment de l’article…

Molt especialment, al Camp de Túria, la proliferació d’urbanitzacions disseminades durant els anys de la bombolla urbanística, va trencar el model tradicional d’ocupació del territori, basat en la ciutat compacta mediterrània i provocà un notable increment de la contaminació lumínica, en portar la llum a espais rurals on abans regnava la foscor de la nit.

Una il·luminació que sovint és ben inútil, quan enllumena polígons desaprofitats, urbanitzacions a mig fer o carreteres que són buides de nit i que a més a més, causa desorientació i pertorba els bioritmes de les espècies de fauna nocturna i hi genera fragmentació de les poblacions en dificultar-ne el desplaçament.

Altre efecte perniciós de la il·luminació excessiva és la pèrdua de la possibilitat d’observar el cel nocturn amb plenitud, el paisatge dels astres, la foscor profunda de l’Univers, tant si ho volem fer per gaudir-ne, com si el motiu és l’estudi científic o de divulgació.

Em venen a la memòria nits de ple estiu, al calvari de Bétera, en què jugàvem a descobrir constel·lacions i a endevinar-ne els noms, entre la immensa polseguera d’estrelles que omplia el cel, un joc que a hores d’ara és ben bé impossible, perquè, en poques dècades, hem esborrat la nit dels nostres pobles i ciutats, convertint la visió del cel nocturn en un record d’infantesa que ja només conservem la gent d’una determinada edat.

Al poble, en aquell temps, l’enllumenament públic era molt escàs, amb fanals a les cantonades d’una única pereta incandescent. Més enllà de les últimes cases, només s’hi distingien els horts més propers, que emergien tímidament de la foscor, la claror de la Lluna, quan tocava i a terra, el tapís de puntets de llum de les lluernes, sempre abundants als indrets on creixia l’herba. Aquelles lluernes o cuquets de llum que s’incorporaren ja fa molts anys a l’ampli catàleg de béns naturals desapareguts, en intensificar-se l’ús de pesticides i productes fitosanitaris en els conreus agrícoles.

Al País Valencià no hi ha encara una regulació normativa de la contaminació lumínica que, entre d’altres coses, salvaguarde els espais menys contaminats, dicte mesures de racionalització de l’enllumenament públic i incorpore condicionants als procediments d’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes, tant d’urbanització com d’implantació d’activitats econòmiques.

si el voleu llegir sencer, ací: “si voleu salvar la nit”

El professor Josep Maria Jordan i el Brexit

0
Publicat el 3 d'abril de 2017

«Als fills lleguem aquest país valencià i aquest camp de túria que sempre haurem de continuar fent»

És la citació que va escriure el professor Josep Maria Jordan del seu llibre El Camp de Túria, dins la col·lecció ‘Descobrim el País Valencià’ que va editar la Institució Alfons el Magnànim el 1980. Per aquest quadern, i els estudis que l’havien precedit, Vicent Partal afirmava que el professor Josep Maria Jordan era l’inventor de la idea “El camp de Túria”. No li mancava raó.
El foro empresarial de l’Horta Sud, l’ha convidat a parlar d’economia, d’Europa, d’Amèrica i dels valencians. Sobretot dels valencians. La conferència serà avui dilluns 3 d’abril a les 19.00 hores, al Casino de Quart de Poblet, amb el títol “El nou escenari europeu: Brexit i EEUU. Repercusions per a la xicoteta i mitjana empresa”.
Josep Maria Jordan va ser dues vegades president de l’Institut d’estudis comarcals del Camp de Túria. Malgrat que s’ha jubilat de la feina de docent a la Universitat de València, d’on era catedràtic d’economia aplicada, continua el voluntariat docent a l’escola d’Adults de Llíria, i roda pel món fent conferències o escrivint en els mitjans sobre la vida dels valencians i dels altres.

Dos itineraris a la serra Calderona

0
Publicat el 2 d'abril de 2017

El club de muntanya d’Olocau i l’Institut d’estudis organitzaven avui un itinerari didàctic per la lloma de la Pelà i les penyes de Pedralbilla, les casetes dels Julios i de Caragol, el corral Topero i les Amitges.

El mestre d’aquests guiatges didàctics és Ferran Zurriaga, veí d’Olocau, un dels estudiosos de la serra Calderona que ha acompanyat l’itinerari amb la visió pedagògica del paisatge. La informació que passa el mestre de l’itinerari és la següent:

«L’itinerari de diumenge recorria les cotes més altes del terme d’Olocau, sempre per damunt del 600 metres. El terreny juràssic aflora en aquella solana de la Lloma de la Pelà i s’escampa per les seues vessants cap a les partides del Campillo i el Pla de Sanxis. Si el dia és clar, les panoràmiques són espectaculars. La Lloma de la Pelà, el més complet herbassar d’herba anual (teròfits) baix i no molt dens, dominat pel llitsó ( Brachypodium retusum ), i el fenàs ( Brachipodium phoenicoides). També hi creix un naixent carrascar que s’ha recuperat en els darrers anys en els camps del tio Quelo l’Aguatzil. Al voltant de la mallada, dalt de les Penyes de Pedralbilla, podem trobar en l’herbassar una sèrie d’herbes que sempre han estat una atracció per als ramaders locals: el tomello, timonet o farigola (Thymus vulgaris), la ruda (Ruta angustifolia ), l’orella de llebre (Blupleurum rigidum), la corretjola (Convulvulus lanuginosa), el crespinell gros ( Sedum sediforme) i les estepes blanques (Cistus albidus), sempre acompanyades del fenàs.

En el recorregut també veurem un conjunt d’arquitectura rural, com són la caseta dels Julios, el model més corrent de les construccions rurals olocauines. Un altra edificació semblant, que mostra l’aprofitament mínim d’un espai per guardar el ruc i el seu amo, la caseta dels Caragols. Altres detalls de les construccions rurals són un conjunt de ribassos o marges de pedra seca. També podrem visitar el molló del Punxó o del Rejo —per a la gent de Marines i Gàtova, únic punt dels mapes on coincideixen els termes dels tres pobles de la Vall.

Finalment a les Amitges, topònim que als que practiquen els esports de muntanya, ela recordarà les agulles d’Amitges (2.665 m) a la vall d’Espot (Pallars Sobirà), trobarem un racó amable i fresc on creixen pins i carrasques i existeix un dels aljubs millor conservats del terme. El juny del 1978, hi vam celebrar el II Aplec dels xiquets d’Olocau.»

©ferran zurriaga, mestre

Ferran recomana de portar un bon entrepà i uns termos d’infusions, cafè i pastes.

 

Assemblea general de l’Ateneu de Bétera i una excursió

0

Divendres 31 de març, l’Ateneu de Bétera, un dels més vius i actius del país, farà l’Assemblea general. Passarà balanç d’activitats i d’economia i renovarà una part de la seua junta. L’assemblea començarà a les 19.00, a la seua seu, plaça del Mercat número 5 de Bétera.

Una representació de l’Ateneu va ser a la festa homenatge a Vicent Pastor que va organitzar el grup Tres fan ball i el mateix Ajuntament de Picanya dissabte passat. Un homenatge extraordinari, en el qual van participar-hi 1.500 persones, de deu hores de música, ball, sarau, i un sopar d’olleta que tombava de tos.

El dos d’abril, la colla excursionista de l’Ateneu farà una nova eixida a la serra Calderona. Aquesta vegada caminaren pel barranc de Marianet i la font de la Prunera. Del conjunt d’eixides, l’Ateneu organitzarà una exposició d’imatges de la serra que mostrarà en el mes d’agost. Si hi voleu participar, en el cartell teniu les dades i les indicacions necessàries.

 

El model d’ensenyament de llengües per pobles (2)

0

Més dades sobre la tria dels models lingüístics de les escoles poble a poble, que vam publicar ahir, amb dos errors. Penseu que n’hi ha centres privats que no estan obligats a seguir el decret de llengües de la conselleria, com n’hi pot haver que no han enviat correctament la tria del model, possiblement per qüestions tècniques. Continuem sense tenir la tria de Casinos, potser que els mestres eren a ca Apol·lònia o a ca Ximo compran torrons.

Va la segona tanda de dades:

Benaguasil, 50% d’avançat i d’intermedi

Sant Antoni de Benaixeve, 100% intermedi

Benissanó, 100% avançat

Bétera, 40% avançat (tot el públic), 60% d’intermedi (tot concertat)

l’Eliana, 60% avançat, 20% intermedi, 20% bàsic

Olocau-Gàtova, 100% avançat

Llíria, 50% d’avançat i 50% d’intermedi

Marines Nou, 100% intermedi

Nàquera, 100% avançat

la Pobla de Vallbona, 50% avançat, 40% intermedi, 10% bàsic

Riba-roja, 80% avançat, 20% intermedi

Serra, 100% intermedi

Vilamarxant, 66% avançat, 33% intermedi (l’1% restant per a l’agranador)

 

Més qüestions que ens podem demanar a partir de les dades:

Primera. El percentatge es calcula sobre el total d’escoles, no sobre el nombre d’alumnes, que seria una altra dada de molt d’interés. No la tenim.

Segona. N’hi ha escoles privades que no han donat dades. No estan obligades a donar-les. Compteu que no peguen en gaire valencianistes.

Tercera. Riba-roja és dels pobles més grans en nombre d’escoles (similar a Bétera, la Pobla, Llíria i l’Eliana) que fa una aposta més decidida per l’avançat.

Quarta. Del conjunt d’escoles consultades (39), només dues es queden en el nivell bàsic. Visca.

Cinquena.El Camp de Túria és l’espill del país. Una llàstima. L’Horta Nord i l’Horta Sud, que no són zones més valencianoparlants que nosaltres, aconsegueixen un nivell d’avançat molt major.

Sisena. El camp de Túria va viure un allau d’urbanitzacions que han aconseguit de fer escoles pròpies d’urbanització: això és, desarrelades de la identitat comarcal.

Setena. Amb tot, les dades són positives si considerem la quantitat d’escoles concertades de la comarca. Una majoria de públiques han apostat pel model avançat.

Vuitena. Les dades finals no es publicaran sinó més endavant, en el període d’admissió, aleshores acabarem de corregir la situació definitiva a la nostra comarca.

 

Els models d’ensenyament de llengües poble a poble

1

Hem explicat que el model Avançat (el model que recomanava Escola valenciana) ha sigut triat pel 54% de les escoles del Camp de Túria. Un model que garanteix, segons els experts lingüístics, que els xiquets eixiran dominant les tres llengües bàsiques que es treballen als centres.
El decret de la Conselleria d’Educació pretenia corregir el desequilibri de competència en l’aprenentatge del valencià en el conjunt de l’escola. Així com la manca de domini real de l’anglés, dèficit que arrosseguen els valencians sense voler-ho. Ja ho diu el decret, que la millora depén no només de l’escola, sinó del conjunt de la societat. Els valencians volen aprendre llengües o volen continuar analfabets? I pel que fa als usos, volen ser capaços de compensar la desigualtat lingüística o volen arrossegar ignorància durant anys i panys?
L’escola ha sabut donar un gran pas endavant, i ara necessita que els polítics, l’empresa privada, els mitjans, la societat civil, facen costat a aquesta desig d’aprendre. Ser a l’alçada del repte aconseguit, declarat a consciència, demanarà un esforç col·lectiu de tothom. Per bé que hi ha una minoria enrocada a malmetre el coneixement. Curiosament, lligada a un president del govern d’espanya analfabet lingüístic. Ells s’ho perden? Al Camp de Túria, i al País Valencià una majoria han triat aprendre i aprendre millor.

Pel que fa als pobles del Camp de Túria, avancem algunes dades:
les escoles de Nàquera i Olocau, per exemple, s’han llançat a l’Avançat. I una gran majoria de Riba-roja, també. A Bétera, l’escola pública tria unànime Avançat, en canvi la concertada, no. L’Eliana fa costat a l’Avançat, majoritàriament, Llíria fa un 50% d’Avançat i un 50 d’Intermedi i bàsic, com Benaguasil. Vilamarxant també empata en la tria… I la Pobla de Vallbona?, entre tant d’ensenyament religiós, l’Avançat fa figa, però n’hi ha zones del país, en canvi, que són les escoles confessionals les que han triat l’Avançat2, la proposta més arriscada de totes. Serra s’ha quedat lluny de la millor exigència, potser que el vent del Garbí o l’aigua de Barraix els ha afectat en excés. I Gàtova, Casinos, Benaixeve, Marines, Benissanó, que no comptem?
Ara demanarem què diuen els mestres i els directors d’escola…

Les cooperatives del camp cerquen idees noves

0

Samaruc_digital  explica en aquest article de Fernando Bellon, editor de la revista Agricultura per a inquiets, l’adaptació de la Cooperativa Sant Vicent de Benaguasil per donar resposta als reptes del camp, amb pràctiques menys intensives, més sostenibles i mínimament estudiades. Potser que siga un exemple per a d’altres cooperatives de la comarca…

Quan les enigmàtiques preferències dels mercats, l’abandonament de terra i l’embús en el relleu generacional amenacen d’arruïnar el camp valencià, calen solucions imaginatives i innovadores. És el que ha fet la Cooperativa Rural Sant Vicent Ferrer de Benaguasil. Ha elaborat un pla de canvi varietal (varietats de cítrics més comercials) i un contracte de cessió de parcel·les que posarà en mans de la cooperativa la gestió dels horts implicats. El model ja funicona, i ha despertat l’interès d’altres cooperatives de Camp de Túria, i també d’altres comarques. Els 600 socis de la cooperativa Sant Vicent Ferrer de Benaguasil reuneixen entre tres mil i quatre mil fanecaes, la majoria de cítrics, en diversos municipis del Camp de Túria, però també a Paterna i Xiva. El pla de la cooperativa de Benaguasil és una experiència pilot que es pot estendre a altres casos i altres comarques, i que busca assegurar la feina dels centenars de persones amb treball fix o temporal que viuen de la cooperativa. Una de les estratègies complementàries del pla és la introducció de pràctiques agràries més sostenibles, menys intensives en recursos naturals, i el desenvolupament del cultiu ecològic.

La reivindicació de les dones, cada 8 de març

0
Publicat el 8 de març de 2017

Els pobles avancen, malgrat que sembla que ho fan lentament. Avancen o s’enfonsen. Els pobles del Camp de Túria han organitzat un munt d’actes al voltant del vuit de març. Algunes d’aquestes activitats programades no deixen de ser tòpiques i banals. D’altres, en canvi, van explicant la situació real de les dones. N’hi ha també compromisos municipals per la igualtat. Minsos, escassos, insuficients. Però s’avança en la reivindicació per la igualtat. L’increment de dones assassinades en el 2017 (només som en març), no ajuda a l’esperança. Avui a moltes places i portes d’ajuntament s’hi ha aplegat la gent en una plantada internacional contra la violència de gènere. N’hi ha qui se’n riu, com n’hi ha que volen recuperar les terminologies franquistes de places i carrers al nostre país. Malgrat tot, la lluita feminista continua, com ho fa la lluita democràtica, perquè venim d’un pou molt fondo que encara lluu polítiques i missatges antidemocràtics.

Avui hi ha manifestació a València, organitzada pel col·lectiu feminista. Eixirà del Parterre a les 19.30h. A la Pobla de Vallbona, per exemple, teniu un debat sobre les dones pioneres en aquest poble. Diumenge, a les 19.00h teniu a Bétera una altra activitat en relació als programes locals sobre la dona: a partir de les 19.00h homenatge a Billie Holiday a càrrec d’Eva Romero i Ramon Cardo trio amb motiu de la Setmana de la Dona, a l’Auditori de la Casa de la Cultura.