El Camp de Túria

Independència, llengua, escola i república

Arxiu de la categoria: Pobles

El Ball de Torrent d’Alimara

0

El grup de danses tradicional Alimara, un dels gran referents culturals del País pel que fa a la música i el ball popular. Ara presentarà un nou espectacle: el Ball de Torrent. Serà a l’Eliana dissabte, 14 de juliol a la plaça del País Valencià, pels volts de les onze de la nit. L’entrada és lliure.

Però què és el ball de Torrent: una mena de comèdia ballada, cantada, parlada on la ironia, la burla, la riota, la rialla són ingredients principals a partir d’uns versets que ridiculitzen el poder, sobretot el poder (el borbó, l’espanyol, l’autonòmic, el provincial, el local…) però també el viure valencià, el viure local, provincial i internacional, el camp, la família, els homes, les dones, l’educació, la festa, res no s’escapa d’aquesta comèdia bufa ballada, parlada, recitada, cantada. Perquè tot plegat, això acabrà com un ball de Torrent. Sort que som a l’estiu.

Si el poble juga a la llibertat: què diu la pàgina del grup sobre l’espectacle? “el protagonista absolut del “Ball de Torrent” ès el poble, els personatges mès populars de la col-lectivitat: una gallinera fa de virreina, el virrei ès un sabater, un llaurador serà l’alcalde i fins i tot el rector pot ser representant pel femeter del poble. `’acì la disfressa, la simulaciò, l’engany, la burla i la subversiò. Ningù no ès allò que sembla ser: l’home no sempre ho ès, el ric molt menys per unes hores: el poble “juga” a la llibertat.”

ALIMARA, l’Eliana, dissabte 14 de juliol de 2018. 23.00h

 

Portaceli: el camp de concentració

0

Si encara premien els franquistes. Si encara campen en llibertat. Si encara els perdonen pets i bufes. Si encara posen carrers. Si encara els tribunals i les jutges prohibeixen de treure’ls carrers. Si encara passa tot això, com caram i quan començarà la democràcia?

El 14 de juliol, l’Ateneu de Bétera, l’Institut d’estudis comarcals i l’Associació Stanbrook presentaran a Bétera el llibre i el documental sobre el Camp de Concentració de Portaceli. Un altre dels grans oblits conscients de la història dels valencians. Oblidat i amagat a consciència, encara, perquè és impossible d’accedir a la documentació, a mans de militars i tribunals d’Ordre, impossible de saber, de conèixer les barbariats, les violacions, l’agressió contra un temps del qual encara fa mal de parlar: la dictadura s’allarga com un elàstic, el que vol, i el feixisme senyoreja ara mateix, amb virulència. Els valencians ho sabem, ho patim, ho deixem anar, perquè polítics estrets i prims tenen por i caguen cames avall, com gairebé caga tothom.

El 14 de juliol l’Associació Stanbrook presentarà a l’Ateneu de Bétera una part d’aquella història oblidada. Com van passar milers de presoners republicans pel terme de Bétera cap a Portaceli? Amb el trenet fins al poble i després a peu cap a la serra?, de nits? Quants milers van morir a tocar del poble?, On els soterraven?, qui ho feia?, de nits?

Un documental imprescindible per parlar d’allò que no podem encara, perquè n’hi ha que ho han decidit, que més li val que no mogueu res, si no voleu moure res.

El documental de la serra Calderona

0
Publicat el 28 de juny de 2018

Divendres, 29 de juny, es projectarà a l’Ajuntament de Serra el documental, Calderona, la serra més propera, reportatge documental de Frederic Ibàñez i Robert Ortiz. L’acte serà a la Casa de la Cultura de Serra, a les 20.00 h.

Un repàs a la història, els pobles, les construccions rurals, el patrimoni, els greuges, i, sobretot, reconeixement del gran valor del pulmó verd de la ciutat. Una hora i mitja que repassà allò clau del parc natural, la gestió i el futur de la conservació. Hi intervenen historiadors, biòlegs, mestres, polítics, economistes, ecòlegs, per trobar respostes al desafiament que suposa conservar el paisatge bo i adaptant-nos a la modernitat del segle XXI, amb pocs recursos i encara menys mitjans. Voluntarisme contra professionalitat, amb polítiques tan febles com ineficaces. Encara la fita “A robar a la Calderona” és de rabiosa actualitat.

El documental bé que paga la pena, per saber-ne més.

La comarca s’ompli de concerts i propostes musicals

0
Publicat el 19 de juny de 2018

El mes de juny arriba fort i ferm amb una oferta musical-cultural de molta envergadura al Camp de Túria: Diluvi, Borja Penalba, Mireia Vives, Ramon Cardo quartet, All i Oli, Atzembla… rock, folk, clàssica, jazz, cada cap de setmana plouen propostes de molt d’interés. El dinamisme cultural ha obert una magrana que va escampant-se arreu, com si s’acabés el món, els programadors locals no paren, i el públic, amb tanta cosa a destriar, no sembla que siga capaç d’atendre tanta oferta. Un error, possiblement, i un greuge del jovent, que després sí que és capaç de farcir els espais discomòbils amb música ximple i de xirlotada.

El cap de setmana teniu el festival Cebarock a la Pobla de Vallbona, i també una audició exquisida d’alumnes a la Sala de Consolat de Mar a Benaguasil, que no defuig l’esforç en favor de grups, orquestres, corals, o solistes.

Dissabte de matí, l’ofera és G. Mahler, la simfonia Núm. 1 Titan. a partir de les 13.30h

1939: dotze afusellats a Benaguasil

0
Publicat el 9 de maig de 2018

29 d’abril, les 12.00. Cementeri de Benaguasil: homenatge als dotze afusellats i soterrats en una fossa comuna fa 79 anys. Fins en aquest moment, ni un record, ni un gest, cap reconeixement.

La Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Benaguasil, va convocar el poble a un acte de dignitat i de record. Sona una processó de dolçainers. Es llig aquest text. També hi ha Juan i Alicia Molina, regidors de Ciutadans i del Partit Popular respectivament. Jesús Castillo llig un text de Josep Vicent Galiana. Entre més regidors i autoritats hi ha Laura Mitrugno, del PSPV-PSOE de Benaguasil, Josep Vicent Garcia, alcalde de la Pobla de Vallbona, Manuel Civera, alcalde de Llíria, Amparo Navarro, alcaldessa de Benissanó, Rafael Darijo, alcalde Benaixeve i Josep Navarro, president de la Cooperativa de Benaguasil.

Sona una orquestra de Cambra, amb el concertí Vicent Balaguer. El director, Francisco Navarro Lara, és nét d’un dels afusellats i soterrats en aquella fossa comuna. Adagio d’Albinoni. La remor del vent.

El mestre Francisco Navarro, amb els dos fills, diposita una corona de llorer al costat del nom dels dotze afusellats. El músic de Benaguasil Jaume Doménech interpreta el Cant dels Ocells. El mestre Lluís Andrés, toca El silenci, amb la trompeta. Es reparteixen clavells blancs, que es dipositen al peu de la corona de llorer, davant el nom dels dotze afusellats. Cloenda. Hem posat nom i cognoms als afusellats 79 anys després. Hi són presents tots els grups polítics de l’Ajuntament: PSPV, Ciutadans, Compromís i Partit Popular.

Intervé Carles Subiela en nom de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de Benaguasil.

Molt bon dia, moltes gràcies,

Ens hem reunit en un acte de record a ciutadans que han estat en l’oblit 79 anys. Benaguasil, el 29 d’abril del 1939 va viure el dia més trist, tràgic i sagnant de la nostra història. Dotze ciutadans van perdre la vida, van ser afusellats i soterrats ací. Fins ara, mai se’ls ha dedicat un record i un tracte digne. Els pobles madurs han de saber mirar al passat per a conviure en el present des de la veritat i construir el futur amb garanties de respecte mutu.

No pretenem ofendre, sinó honrar tots els que van caure víctimes d’una violència que sempre ha sigut estèril. Ens cal valentia per mirar els fets del passat. Tots són els nostres caiguts, tots són els nostres màrtirs, tots. Els que hui recordem, també. Benaguasil va patir moments molt durs ens els anys 30-40. S’havia trencat un mínim consens de convivència, s’havia arribat a la conclusió que la divergència mereixia l’eliminació. L’any 2012 es va publicar un llibre sobre aquella època. No podem mirar aquells anys amb orgull, no podem sentir-nos contents del que va ocórrer. Ho hem de conèixer i reconèixer. Va ser el pitjor fracàs col·lectiu que hem tingut com a poble des de l’expulsió dels moriscos. A la repressió institucional i caciquil es va respondre amb la violència incendiària dels mesos d’agost a novembre del 36 i després es va abatre la represàlia del vencedor durant quatre dècades. El balanç de morts va ser esfereïdor.

Va passar, ho hem de conèixer i reconèixer. Ens hem citat per a recordar unes persones que tenien il·lusió de viure. Hui mereixen que els recordem de la millor manera.

El Camp de Túria i València

0
Publicat el 18 d'abril de 2018

L’aula de ciutadania de l’EPA de Llíria us convida a participar de la conferència debat que faran els professors Juan Ramon Gallego i Josep Vicent Pitxer sobre polítiques territorials, en concret sobre aquelles polítiques que depassen l’ambit municipal i abasten la comarca o unes quantes comarques. Almenys, teòricament, des de la Universitat es pretén orientar una intervenció que defensa la política municipal-comarcal d’aquella política metropolitana (València i la seua àrea), que amb intenció i voluntat acaba per engolir-la. En tot cas, els pobles i els seus ajuntaments sembla que poden fer poca cosa, contra allò; això quan n’hi ha voluntat. Quan no n’hi ha, ni ganes ni eficàcia, el temps i el vent ja porta què vestiran. Si sou dels que penseu que podem fer res més, l’Aula debat de Llíria ja us convida a què pugueu dir la vostra.

La coordinació d’aquesta aula-debat és a càrrec del professor Josep Maria Jordan. Dimecres, 18 d’abril de 2018, 19.00h

En un país de roders, debats i excursions

0

Dissabte, l’Ateneu de Bétera acollirà la presentació del llibre “Joan Baldoví, en clau valenciana”. A partir de les 19.00h, el debat obrirà la gana sobre la política dels valencians. Sembla que els valencians tenim algú que explica a espanya qui som, quins són els nostres problemes principals, què podríem fer per atendre’ls si, alguna vegada, algú d’allà a espanya ens fes cas. Malgrat que és un dels polítics més valorats del parlament espanyol, segons que diuen les enquestes, dissabte tindrem l’oportunitat de comprovar-ho en directe. De demanar-li de quina cosa treballa, per què, i si el seu paper fa forat o ens deixa encara més frat als valencians.

 

UN PROGRAMA SENDERISTA 2018:  CLUB ESPORTIU DE MUNTANYA D’OLOCAU i IDECO DEL CAMP DE TÚRIA

Diumenge, 25 febrer el club esportiu de muntanya guiarà una excursió per la serra Calderona fins al Rodeno del Cantal i començaran un inventari de sureres d’aquesta vessant de la muntanya. Segons que explica el mestre Ferran Zurriaga: “El terrenys silicis del rodeno són favorables al creixement de les sureres.  El arbres més grans foren utilitzats per fer carbó els anys de la Guerra de 1936-39 i a partir de 1960 començà a recuperar-se el bosc actual. El Rodeno del Cantal és la millor mostra de vegetació silicícola del terme d’Olocau. És el món dels brucs o “petorros”, dels arbocers, de les estepes i de dos arbres que actualment pateixen una forta degradació per plagues i sequeres: el pi pinastre o rodeno i les sureres.”

L’hora d’eixida de l’itinerari serà les 9.00h. El lloc de trobada per eixir serà al Parc de la Carrasca, davant de l’hostal de l’Arquet. És imprescindible dur botes de muntanya, motxilla, cantimplora i, si cal, impermeable. Els menors han d’anar acompanyats dels pares o d’un adult responsable.

 

 

Marc Granell a Nàquera, de mà en mà

0

El poeta Marc Granell és un gran referent de la poesia dels valencians. Ara, Francesc Anyó i Borja Penalba n’han fet espectacle. Abans l’havien fet Vicent Camps i Miquel Pérez, un espectacle de recitació excels.

A Nàquera es presentarà aquesta vesprada, una nova versió de mà en mà, després d’aquella exitosa provatura de llegir Estellés en públic. La fórmula és boníssima, perquè acosta la poesia, els poetes i la lectura pública. Totes tres coses un patiment d’anormalitat, al nostre país.

Si sou del camp de Túria, o del rodal de la Serra Calderona, o ves a saber d’on, la invitació és un regal per a l’esperit. Si a més hi són els tres protagonistes, l’acte serà únic. Per molts anys!

Nàquera, saló d’actes de l’Ajuntament, 12 de gener de 2018, 19.00h

Odissea, el viatge de ningú

0
Publicat el 3 de gener de 2018

L’ateneu de Bétera, dins el programa de la fira de Nadal, presentarà un dels productes exquisits del 2017: el llibre-disc del músic Elies Monxolí “Odissea, el viatge de ningú”, una aproximació particular molt reeixida de l’obra del poeta Homer, l’Odissea.

Amb la intervenció de Pere Salinas, que ha afegit els collages a cadascun dels poemes, el llibre agafa també la dimensió artística, i musical: entre les veus i els músics hi han participat quinze persones en una producció de Nacho Mañó i els arranjaments del mateix Nacho i Elies. Casualment, el disc s’ha enregistrat en uns estudis del Camp de Túria, i aquesta presentació ja veurem si no guanya aquella que es va fer al palau de la música de València.

Elies ha convertit aquest llibre en un conte fantàstic en favor de la literatura de lo alto, hi barreja els clàssics dins l’obra homèrica, en una versió que apunta a apropar la lectura de l’Odissea als joves i fins i tot als xiquets. Ho voleu escoltar?

Presentació a l’Ateneu de Bétera, 20.00h, 3 de gener de 2018

Llorenç Giménez a la fira de Bétera

0
Publicat el 2 de gener de 2018

El programa de la fira de llibres de l’Ateneu de Bétera obri avui amb la intervenció del contacontes Llorenç Giménez, a partir de les 19.00h.

Potser que no calga més presentació, d’un home que fa anys que ha dedicat la vida als llibres, a explicar històries, a córrer el país en favor de la lectura. Una de les primeres veus en favor de l’animació lectora al País Valencià

Fins divendres 5 de gener, a l’Ateneu de Bétera hi trobareu una selecció d’àlbums il·lustrats, novetats infantils i juvenils, els millors llibres de l’any, d’autors i il·lustradors valencians. Una tria de bons llibres perquè el lector més petit comence, inicie o cresca amb la cultura del llibre. Si no comencem ben prompte se’ns farà difícil recuperar tant de camí perdut.

Els mestres, els mestres d’escola, i d’institut, també podrien aprendre’n, d’una fira així, per destriar bones lectures a partir de les quals bastir la lectura dels alumnes a l’escola. Més de cinc-cents títols en valencià, de clàssics, de nous, de grans traduccions, són una bona excusa. Però els pares també teniu molta responsabilitat, en això, no només l’escola. Què, us animeu?

Víctor Iñúrria serà a la fira de llibres de l’ateneu de Bétera

0

L’arquitecte valencià Víctor Iñúrria presentarà avui a l’Ateneu de Bétera el seu últim poemari “Manducare”, un retorn a la infantesa, reconeixement a tats d’aquells plats que fa seixanta o setanta anys eren a les cuines valencianes del poble.

“En cert llocs no és coneguda

Almenys com és el costum

De torrar-la en el forn,

fent-li brollar el suc

entrant-nos primer pels ulls

la carabassa torrà”

Víctor Iñúrria va nàixer a València, i va estudiar arquitectura. Durant quinze anys va ser el president de la federació de pilota, i, ara que és retirat, escriu llibres, articles i versos.

Torne a veure’m en Russafa

aquella que en ser menut

ma existència bressolà,

i amb les hortes que ens voltaven

llengua i costum em donà.

Després del pròleg de Maria Dolors Baixauli, els poemes d’encís, amb una barreja entre el mateix Iñúrria, i els poetes àrab valencians…

No hi ha llar com la Russafa

Els núvols de primavera pluges li duen,

l’enyor per ella i pels meus,

em fan patir com al poeta de Mossul.

Al Russafí (Abu’Abd Allah ibn Galib)

—Sentia l’amor pels meus pares i la meua iaia… els records de la meua infància, imatges boiroses, aquest és el meu homenatge al vell Manducare…

Presentació a l’Ateneu de Bétera, 30 de desembre de 2017. 20.00h

 

 

Una introducció ordenada al caos

0

El professor Vicent Botella farà una conferència al saló de plens del Castell de Bétera, divendres 20 d’octubre, 19.30h. Dins el programa de conferències que organitza l’Associació ASSTEC sobre difusió científica. El títol de la xerrada és “Una introducció ordenada al Caos”

Però de quina cosa tracta la teoria del caos? Què en diu la viquipèdia?

Els inicis de la teoria del caos se situen cap al 1900, en els estudis d’Henri Poincaré sobre el problema de moviment de tres cossos sotmesos a la seva atracció gravitatòria mútua, l’anomenat problema dels tres cossos. Poincaré trobà que pot haver-hi òrbites no periòdiques i que, nogensmenys, no s’apropen o s’allunyen indefinidament d’un punt. G. D. Birkhoff, A. N. Kolmogórov, M. L. Cartwright, J. E. Littlewood i Stephen Smale realitzaren estudis posteriors, més centrats en la teoria d’equacions diferencials no lineals, però inspirats en problemes físics: el problema dels tres cossos en el cas de Birkhoff, el flux turbulent en el cas de Kolmogórov i qüestions d’enginyeria electrònica en el cas de Cartwright i Littlewood. Tot i que el caos no s’havia observat en el moviment planetari, sí que s’havia observat turbulència en el moviment dels fluids (que cal no confondre, però, amb el caos) i oscil·lacions no periòdiques en circuits electrònics, sense que cap teoria expliqués què hi estava passant.

La teoria del caos avançà més ràpidament a partir de mitjan segle XX, quan es van començar a poder utilitzar ordinadors electrònics. Bona part de la matemàtica del caos implica la repetició indefinida de fórmules matemàtiques simples (evident en el cas dels sistemes discrets; per als sistemes continus, però, les equacions diferencials sempre es poden integrar finalment per un procediment iteratiu). Aquesta repetició indefinida és ideal per a introduir-la en un ordinador.

Has entés el primer paràgraf? El segon? Tots dos? No cap? Per això hauries de venir a escoltar el professor Vicent Botella.

El campdetúria celebra el 9 d’Octubre

0

Gairebé tots els pobles del Camp de Túria commemoren el 9 d’Octubre la vespra, amb concerts, sopars de carrer, coets, com una festa institucional de reconeixement a la identitat valenciana. Ahir mateix, Sant Antoni de Benaixeve organitzà una xerrada per explicar la història de la comarca, amb el professor Josep Maria Jordan i Rosa Dasí, presidenta de l’Institut d’estudis comarcals.

Aquesta nit la Pobla de Vallbona rep les Sis veus per al poeta estellés, i Bétera, a la plaça del castell, presenta dos grups de la xerinola: Ràdio Rude i Roba Estesa. Abans, gegants, cabuts, coets, castells de focs, festa a la comarca abans del dia gros. 

Hores abans de la manifestació a València del 9 d’Octubre, que enguany reivindica “Sí al valencià”, València es debat entre una aposta ferma per la llengua, però encara sense mitjans propis, ni connexió a les televisions de Catalunya i de les Illes, i un finançament que és una tenalla de l’autogovern.

Espana no afluixa i continua el maltracte als valencians (som els últims en finançament segons tots els estudis públics), sense diners i sense suficient autonomia. Madrid ha pres les regnes del govern valencià, que només pot fer net, ajustar despesa i veure-les venir. Els valencians no ens atrevim, tret de casos i exemples puntuals, de fer un aposta ferma per la democràcia, i plantar cara a la corrupció pepera que va destapant-se que, a valència, va ser una orgia contínua.

La bona literatura dels Ports

0

L’Ateneu de Bétera presentarà dissabte “El guardià de les trufes” de l’escriptor de Vilafranca Fèlix Edo Tena. Quatre històries lligades a les quatres estacions de descripció del paisatge valencià amb una llengua acurada, culta, de bona literatura.

«El mas de Forès, rodejat en l’estiu només per un color, el groc del blat sec. Amb els casalicis i amb els corrals i amb l’era on es bat el gra. El mas i els seus dominis. Aprofitant cada pam de terra, bancals guanyats a la mateixa roca per fer un altre sac de pataques o un grapat d’ordi extra. S’escalonen en quilòmetres i quilòmetres de parets de pedra seca, murs de contenció que aguanten la terra, que converteixen la crosta en un enorme puzle i que envoltenel nucli, el nucli que és el mas. Els homes i les dones treballen els camps, barrets de palla molt amples i espatlles corbades sobre el sòl. Un parell de vaques remuguen al costat d’un bancal de blat.»

Dissabte, 30 de setembre de 2017. 19.30h ATENEU DE BÉTERA, plaça del Mercat Núm. 5. Amb Fèlix Edo i Josep Aparisi.

Bandes i bàndols a Llíria

0

Bàndes i bàndols, les arrels del fenomen musical a Llíria, és un llibre d’Elvira Asensi que estudia l’origen de les bandes de música, la Primitiva i la Unió, una història que explica també una part important del País Valencià, dels pobles sobretot, del XIX i el XX a través de les bandes de música. Rivalitats, associacionisme, conxorxes, política, poder, un entorn social i cultural que canalitzava la vida rural, i massa vegades la poca identitat valenciana en favor d’ofrenes i glòries que mai eren compensades. A Llíria, el Camp de Túria, la història d’aquestes dues bandes grans, continua marcant la vida de molts joves. Sense les bandes, no s’entendria el segle XX a la comarca, i malgrat tot, el paper de la música ha vençut a la banda mateix. Ara, la riquesa cultural i musical és inqüestionable, i el llibre explica com i de quina manera molts pobles valencians van saber canalitzar tanta inquietud, neguit i rivalitat.

La presentació del llibre serà a Llíria, a l’Ajuntament Vell, ca la Vila, divendres 22 de setembre, a les 19.30 h., amb la participació de Jorge Hermosilla, Universitat de València, i Juanjo Adrià, historiador.