marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 d'agost de 2008
0 comentaris

D’ALCANADA ESTANT

D’Alcanada estant, enrajolant el lleure amb lectures pendents, m’aclapara aquest paràgraf d'”Un home vulgar“, de Miquel de Palol: “I també hagués recuperat tranquil·litzadores desesperances. Un cert retorn al paisatge rural, de camp. Platges buides de gent i d’edificis. Sense conflictes, sense convivència, sense necessitats ni progrés, tot desert i lluminós, com en un perpetu estiu de silenci i quietud, d’irresponsabilitat i d’infantesa. La buidor d’expectatives toca totes les coses amb una desconeguda sensualitat de mort, torbadora perquè quan t’hi fixes descobreixes que de desconeguda no n’és, que invoca un paisatge pretèrit que creies perdut per sempre“. Descontextualitzar és una gravíssima irresponsabilitat, però en aquest cas i engolint mar golagrament des d’un domini terrestre tants pics vexat, aquest esqueix cobra valor i hi vessa llum.

EL PRIMER BÀSQUET
11.06.2019 | 7.28
FILL D’UN PRODIGI
06.12.2010 | 6.28
ELS INFANTS, SILENCIATS
11.06.2020 | 6.09

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.